Les vacances s'han acabat abans d'hora i ja torno a ser aquí. Com que jo els bons propòsits no els faig el 31 de desembre sinó durant les vacances (que és quan realment tinc temps de rumiar i descansar), us anuncio que tinc la intenció d'escriure més sovint, de reprendre l'hàbit ni que sigui per penjar una sola frase, alguna cosa interessant que m'hagi passat durant el dia...
Per vacances hem estat al Pirineu, com sempre. Quinze dies a Aurizberri-Espinal, molt aprop de Roncesvalles. Han estat una delícia, sobretot la fresqueta i la tranquilitat que ens ha donat aquell racó de món. He aprofitat per llegir força: El Metge (Noah Gordon), Juntos nada más (Anna Gavalda), i La noche del oráculo (Paul Auster). Potser algun dia dedicaré uns minuts a parlar-ne, però no és la intenció d'aquest post.
Canviant molt de tema, us relataré a continuació un episodi d'aquells entranyables que té els Meus Fills com a protagonistes, això passava ahir mateix...
Dilluns 24 d'agost, 17:05h, arribo a casa després de treballar:
Meu Fill Gran: Hola Mare! Vine vine, que t'ensenyaré un regal que he fet per tu!!! (molt content) Anem a la teva habitació, està penjat a la paret amb una xinxeta!!!
El regal era aquest dibuix, me'l va explicar sense perdre detall..
MFG: Mare mira, he escrit "Papa Mama us estimo us abraçaré i faré petons", i t'he dibuixat a tu amb la panxa grossa i al pare, i un cor.
Grigri: Jo tinc la panxa grossa fill meu?
MFG: (rient maliciosament) jejeje.. sííííí!!!!
Veu de la Consciència de Grigri: Fantàstic... sort que he decidit que avui torno a començar a córrer!!!!
Dilluns 24 d'agost, 21:35h, arribo a casa després de córrer uns 25 minuts, feta pols i vermella com un pebrot, els Meus Fills estan acabant el postre del sopar..
Meu Fill Petit: Mare, has anat a córrer?
Grigri: (satisfeta i orgullosa) Sí petitó, la mare ha anat a córrer
MFP: T'has fet pupa??
Grigri: Hmmm.. No, no m'he fet pupa..
Veu de la Consciència Kabrona de la Grigri: La cosa és realment greu.. el meu aspecte ha de ser molt lamentable si només de veure'm ha pensat que m'han apallissat aquí al cantó.. AJUDAAAAAAAA!!!!
7 comentaris:
Welcome back noieta!
Franz Ferdinand en concert 5 de Desembre a Badalona!
M' estic llegint Juntos nada más ... al principi no em va enganxar, ara sí i força!
Si us vé de gust, el 12 de Setembre festa a la beach ... més info al Facebook (PartyMed).
Els teus nens, són uns CRACKS !!! Els dos! jeje
Petonàs!
No els deu fer de cangur la senyora de la neteja de casa ta germana, no? Hahahaha Que bons que són els nens!!!
HAHAHAHAHAHA!!! uuuui la senyora de la neteja de casa ma germana... encara li tinc jurada!!! si algun dia me la trobo a soles pel carrer li trenco les cames, polaglóriademimadrel!!
MIR: concert de Franz Ferdinand? Ostres estaria molt bé!!!
I del llibre doncs em va passar una mica com tu, que al principi no sabia ben bé cap a on em portaria perquè a més no havia llegit res d'aquesta dona i darrerament només sento que bones crítiques i elogis.. em va fer disfrutar perquè encaixa molt amb l'estil de llibres que m'agraden. Prefereixo conèixer personatges, vides, sentiments i pensaments més que no asseure'm a llegir una crònica d'esdeveniments més freda on no sé mai què pensa el protagonista de la història... no sé si m'explico.
M'encanta posar-me a la pell dels pensaments d'altres persones. Suposo que ens ajuda a conèixer-nos també millor a nosaltres mateixos no? Una mena de teràpia..
La veritat és que el llibre val la pena. al final el Joan i tot s'hi va ben enganxar! Ja em diràs el què..
Doncs mirem tema concert ;) Ja aniré informant!
Jo, a cada llibre que tinc entre mans la majoria de vegades m'imagino a mi allà dins, com actuaria, què diria, etc ... si, suposo que és com una teràpia inconcient ... no ho sé!
Un que és una mica xorra, però em va encantar "Perdona si te llamo amor" del italià Federico Moccia ... té frases boníssimes ... és fàcil de llegir i dels que enganxa (almenys a mi!). Si no el tens i el vols, no te'l compris !!!! Te'l deixo!
genial, guapi. m'encanten els teus posts. Mmm... potser hauria d'escriure també... eh... fa 9 mesos que no escric (I NO HE ESTAT PRENYADA, EH!)
eh... si un dia quedem, sense els nens, eh. No vull opinions sobre la meva panxa ni el meu culot.
jajajajaja
son brutals! que escriguin un llibre d'autoajuda els teus petits! ;)
me encanta tu hijo y me ratifico...creemos un club de fans ya!!!!
Publica un comentari a l'entrada