18 de març 2009

més varis

Aquests darrers dies m'han passat moltes coses:

1.Dijous vaig notar com les pulsacions se m'acceleraven a les 12h de la nit, quan estava davant del PC treballant després de treballar tot el dia (de 8h a 20h). Vaig parar l'ordinador immediatament però va costar relaxar-me i divendres quan vaig llevar-me seguia accelerada, fins que no em va passar no vaig anar a treballar, vaig arribar a l'oficina a les 10h..

2.Dissabte al matí vaig portar el Meu Fill Gran al curset de natació. Després de córrer com una boja per arribar a la piscina i canviar-lo abans que arribés la monitora a buscar-los, vaig pujar a la cafeteria a esmorzar. El Meu Fill Petit va reclamar la seva porció del meu croisant (és com si estigués a l'època feudal, no puc menjar res sense que em reclami la seva part). Després del meu croisant i el talladet vaig pujar a veure el MFG com feia el peixet. Mentres estava allà asseguda amb el MFP vaig trobar-me amb el J, un dels meus millors amics. Va ser una agradable sorpresa perquè no sabia que n'era soci. El món és molt petit.

3.Sortint de la piscina vaig anar a la botiga del Barça del Camp Nou. La Barça Stooooor. El MFG vol una samarreta del MESSI (evidentment) pel seu aniversari. I em van clavar el gust i les ganes!!! El millor de tot: veure els guiris la que lien allà dins, fotografiant-ho tot.

4.Diumenge teníem festa d'aniversari de dues nenes de la classe del MFG. Hi vam anar tota la família en bicicleta (el MFP a la cadireta) perquè es feia al pati de casa d'una de les nenes i viu en una zona on costa molt aparcar, a part el dia es prestava a sortir a pedalar... Quan vem acabar la festa, en el precís instant que sortíem per la porta, vem enxampar a dos paios que havien tallat ja els cables dels candaus i s'estaven emportant les nostres bicis. És que encara no m'ho puc creure. 10 segons més i se les haguéssin emportat!!!! I el més fort és que són tres bicis d'allò més normaletes!!!! que per una canondale de 6.000€ val la pena jugar-se-la però per tres bicis com les nostres està claríssim que no. Colla de pòtols..

5.D'aquí a un mes farà 15 anys que estic amb la meva parella. Estic al·lucinada. Perquè són 15 anys que han passat volant... I mirat en perspectiva, hem tingut moments més bons i més fluixos com tothom, però no m'arrepenteixo gens d'haver-lo triat a ell com a company de viatge. I això és bo!!

6.Ah! i volia dir-vos que em trobo recuperada de l'anèmia i que ahir vaig tornar a sortir a córrer. Fatal.... vaig aguantar ben just 24 minutets... però per aquí es comença! Necessito fer-ho perquè en els últims dies he tingut rèpliques de taquicàrdies i mini-atacs d'angoixa i això no és bo... he de descarregar tota la merda que carrego durant el dia!!!

7. I últim: us recomano la Lilly Allen. M'està acompanyant aquests dies de catarsi personal, i m'està sentant força bé. M'agrada. Molt. No la conec de res però em vaig baixar l'àlbum d'i-tunes i està genial..

5 comentaris:

martachka ha dit...

Nena, nena! Cuida't, eh?? Que això de les taquicàrdies i l'angoixa no fa gràcia :( Córrer i el croissanet + tallat, van molt bé per combatre els mals rotllos. Per cert, també et recomano els concerts de jazz+picnic que fan aqui a Terrassa aquests dies, o els concerts de jazz mentre seus en una terrasseta a fer un beure... Van molt be per desconnectar un ratet, i si el temps acompanya és fantàstic!

Per cert, enhorabona pels 15 anys!!! Mare meva, quant de temps!!! Això també vol dir que tu i jo fa molts anys que ens coneixem... hehehe

estherisland ha dit...

ànims, això també passarà, de fet l'experiència és un grau i fa que puguis prevenir i mimar-te...i saber que te n'has sortit de pitjors que aquesta...felicitats pels 15 anys, és grandiós i envejable!! una abraçada

Albert ha dit...

Poquet a poquet, grigri, que sembles una mica apuradeta. Una abraçada.

denke ha dit...

Fa cosa d'un mes, per temes de feina, he tingut una pujada d'exercici fisici a la feina. Vaig passar una setmana molt dolenta al començament, per que anava petat amunt i avall, i amb un estres delirant. Al final vaig decidir fer un "doble o nada", i sortir a correr al mati x la diagonal. Desde que ho faig passo els dies molt millor :)

issis ha dit...

vaya, ahora que lo dices yo la conozco hace 13 años y en 4 días y un mes me caso con ELLA.