Ensaïmada, Cafè i Punyalada

Avui és el meu últim dia de baixa laboral, d'aquí a poca estona aniré a treure'm els punts i demà em reincorporaré a la part més dura de la meva vida.. He volgut aprofitar aquest matí per fer una de les coses que no puc fer habitualment (perquè entro d'hora a treballar): acompanyar els nens a l'escola.

Després de deixar-los he passat per davant d'un forn de pa i he comprat dues ensaïmades, una per mi i l'altra per ma germana, que aquests dies m'ha fet companyia. L'he trucat i hem quedat que esmorzaríem juntes a casa seva, ella hi posaria els cafès.

Quan he arribat a casa seva hi he trobat la senyora de la neteja, jo no ho sabia però es veu que el dimecres toca.. M'he presentat a la senyora Carmen i després de 5 minuts de sentir-la a parlar he començat a entendre el què deia. És un defecte que tinc, quan algú em parla ràpid en aquell castellà amb accent pseudo-andalús tancat, és que no rasco bola!!!

Quan ens hem assegut amb ma germana a devorar les ensaïmades, per desgràcia meva, ja havia superat la fase d'adaptació al idioma, i he pogut disfrutar de la següent conversa:

Sra.Carmen: Mira que pa sé hemmána, no sus parecéi en ná, no?
La Meva Sister: Pues casi nadie opina lo mismo que usted Carmen, que hay gente que incluso dice que nos confunde de tan iguales..
Sra.Carmen: Ah sí??
Grigri: Sí sí, de verdad. Mire, le agradezco que nos diga eso porque nosotras pensamos que no nos parecemos tanto como dicen.
Sra.Carmen: (a mi) No no, no sus parecéi, no. Poque tu hemmána éj mú guapa.
Grigri: (moltes gràcies Sra.Carmen, això seu és alta i fina diplomàcia) Sí sí, ella éj mú guapa
Sra.Carmen: Bueno, que no quiero dissí que tú séa fea (moltes gràcies altra vegada Sra.Carmen, no ho intenti arreglar, tallem-ho aquí), que tú también ére guapa, pero tu hemmána éj mú guapa (gràcies per remarcar el MÚ Sra.Carmen, no són ni les 10h del matí i ja m'han dit lletja..)

Puntualització:
Abans de res vull deixar clar que la meva germana és guapa. Ja se sap que amb el segon fill els pares ténen més experiència i sovint aconsegueixen que el segon surti més ben acabadet.

Reflexió 1:
La meva germana paga massa bé a la Sra.Carmen i aquesta es veu obligada a piropejar-la com a complement de la seva feina.

Reflexió 2:
La meva germana paga massa poc a la Sra.Carmen i aquesta ha optat per una estratègia de camelar-se-la, a veure si cau alguna cosa més.

Reflexió 3:
Definitivament, això de "La plus belle du quartier", era un farol com un campanar!! què us pensaveu?