...algunes de bones i algunes de doletes...
I no sé per on començar!!
Com a bona notícia per exemple podria dir-vos que he reprès la bona (i poc-saludable) costum de quedar amb la meva sister per sopar cada 4-6 setmanes per atipar-nos de colesterol en forma de "huevos estrellaos" i patates braves. El millor de tot no és saber que t'estàs posant com el quico (que té el seu què), sinó poder posar-nos el dia del què ens passa. M'encanten aquestes trobades...
Una altra bona notícia és que els meus millors amics van ser pares a l'estiu i que dissabte passat vem anar a celebrar el seu bateig. Jo no sóc massa de missa, per no dir gens. Però val la pena compartir amb ells aquest moment, sobretot quan veus amb quina felicitat ho viuen, encara que jo no pugui entendre'ls..
Una altra primícia mundial és que la setmana passada vaig anar a sopar I-AL-CI-NE amb el meu marit. Perquè us situeu una mica us diré que la darrera vegada que va succeïr un aconteixement d'aquestes dimensions era quan encara érem joves i no teníem fills (només un panxot considerable en el meu cas). Concretament no anàvem al cinema des de l'estrena de "El retorno del Rey". Amb això ja us ho dic tot no???
Doncs mireu, divendres passat vem trencar aquests anys de sequera de "cinema+xuxes en parella" i vem anar a veure la peli dels Coen. Com no podia ser d'altra manera. M'ho vaig passar realment bé!!!
Sabeu què, que passo d'escriure coses tristes. I més després de tant bon rollo. Que no s'espanti ningú que a casa tots estem bé i no ens passa res. Quan estigui inspirada ja us explicaré el cas.
fins aviat!
5 comentaris:
Fins aviat, Guadiana. Ja diràs. menterstant felicitats, com a mínim per això d'anar al cinema.
jajaja, que bo els post amb la foto del Zapa!
Què bé, me'n alegro pel sopar, pel cine, pels huevos estrellados & braves (OMG!).
Ai no, coses tristes no, que és Dilluns .... AHHHHHGGGGG!
Petonets!
Bona senyal que al acabar d'escriure el post se t'hagin tret les ganes d'escriure les notícies d'un altre caire...Ens hem de quedar amb lo bo...això diuen...i jo també em quedo amb els nostres soparets com a reines...que amb unes braves i unes cloïsses som felices!!!oleeeeeeeeee!!!
jejeje, sí que és bona la foto del Zapa oi?
I més amb els temps que corren...
merci per les felicitacions de tots. Sense dubte és un bon senyal que pugui anar recuperant la vida "normal". Ara el petitó ja té any i mig i comencem a veure la llum al final del túnel.. això és bo!!!!
Reineta: braves, huevos estrellaos i cloïsses forever!!! que això son 4 dies i 2 ens els passem treballant!!! besitus
cinema+xuxes en parella... genial.
He dit mai que soc adicte a les xuxes?
Ah i la peli dels Coen bonissima, quin riure!
Publica un comentari a l'entrada