Aquest matí m'ha costat horrors llevar-me.. després d'aquest parèntesi nadalenc el so del despertador m'ha semblat poc menys que criminal.. Després d'uns 20 minuts he aconseguit incorporar-me i arribar al bany fent "esses", però sense lesionar-me que ja és molt. La puesta a punto que normalment enllesteixo en uns 20 minuts avui s'ha allargat fins als 35. Sort que no hi havia els embussos habituals de trànsit sinó hagués arribat tard a la feina segur.
De camí cap aquí l'atzar m'ha regalat la mateixa cançó que l'altre dia va fer reflexionar a l'albert: "I'm so lucky lucky, I'm so lovely lovely..." I m'ha fet recordar que el destí és molt cruel.
Putejada dins del cotxe de camí cap a la feina de lucky no me'n sento gens, i amb el careto de son que porto, de lovely menys encara!!!
BON ANY...
11 comentaris:
És molt dur el retorn a la normalitat. però gaires dies mes de festes i no ho resistiria!
Bon any!!
quanta raó dan...
fer de mare d'un nen de quasi-tres-anys les 24 hores del dia, per molt que et permeti llevar-te una hora més tard, tampoc és l'ideal de relax... jejejejeje..
suposo que aquesta vegada no m'he fet a la idea del què em tocaria aquest matí fins que m'ha sonat el despertador... costa tant llevar-se!!
de seguida agafaràs el ritme.
no siguis massa exigent amb tu mateixa, recorda que no només ets mare d'un nen de quasi 3 anys, sinó mare treballadora i quasi mare d'un nou nen!
força!
ai la tornada a la feina... que dura se m'ha fet a mi també!!! Veig que la cançó de Lucky ha donat que parlar... de fet jo també en vaig parlar en un post!
ànims amb la reentrada al curro!
Ostres tu, si que és dur si això de la reentré laboral ...
Jo, quan necessito energia (aquest matí al metro la portava a tota castanaya) escolto Rebellion dels Arcade Fire.
Apali, energia a tope!!!! (la meva em sembla que s'ha quedat per Oceania i voltants ...)
Ens veiem Dijous, eh!
ànim!!
Ets lucky que aquesta setmana encara hi ha més embussos a la Rambla que a la C-58 i l'AP-7!
Ets lucky que tens un nen de quasi 3 anys i aviat en tindras un altre!!
Ets lucky que tens una feina
Ets lucky que ets genial!
Un petonet!!
A mí m'ha passat quelcom semblant ! És quan te n'adones que realment has desconnectat !
Caram laurinha, ara m'has arribat al cor (que també en tinc, encara que a vegades no ho sembli!!).
És veritat que no puc queixar-me, i que la vida no és tant cruel amb mi... només se'm va atragantar el so del despertador!! jejejeje
ptonets també per tu.
si es la cançó que em penso...té tela..t'entenc...destino cruel...jjjjj...
Opino com laurinha (no excatament per les mateixes raons, però...). Ets lucky i so lovely. Hala, ja està dit (i si em desintegra un raig làser des de l'estratosfera, em sentiràs!).
El eterno retorno se hace cada vez más retorno y menos eterno. "Eterno" es que me suena a poético y trascendente y tal, en cambio retorno me suena a devolución a regreso al lugar no querido a morirse un poco. O sea que no, que el retorno este es un horror. Que te doy toda la razón.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada