Quan era allà se’m va passar pel cap que podia treure el nas a la secció infantil, fa dies que busquem el CD de les cançons del Rovelló.
Per tots els que no sapigueu de què us parlo us diré que el Rovelló és un gos, té una sèrie de dibuixos animats fets a "Casa Nostra", inspirada en la novel·la que porta el mateix nom de l’escriptor Josep Vallverdú.
Bé, de fet no recordo si els dibuixos tenen massa a veure amb el llibre, fa tants anys que me’l vaig llegir que sóc incapaç de parlar-ne amb seguretat. Però el personatge sí que està inspirat en el del llibre.
La qüestió és que cada dissabte i diumenge al matí el meu fill es desperta entre les 07:15h i les 07:25h i ve al meu llit a buscar-me per dir-me "Aixeca’t mama, anem a veure el Tovalló!" (ell li diu Tovalló..). El Tovalló comença a les 08:30h!!!!!!!
En fi, que estem muntant el club de fans del Rovelló, i el meu fill en serà el president, sens dubte.
Doncs tornem a la biblioteca: vaig pensar que allà potser el tindrien.. Eureka! Estava fora del calaix que tocava però el vaig trobar.. La cara que va posar quan el va veure em va fer sentir una heroïna…
Durant els ¾ d’hora de trajecte que hi ha de la biblio fins a casa el va dur agafat amb les dues mans com si es tractés d’un veritable tresor. I per amenitzar-ho, va estar cantant la cançó durant pràcticament tot el trajecte, amb una cara de felicitat que era digne de veure..
No sempre surt tant barat fer immensament feliç a algú altre!!
10 comentaris:
aiiii que mono!!! que bonic tenir aquestes il.lusions i ser feliç amb les coses senzilles!!!
el tema matinar, que dur... es clar que quan el deus sentir dir tovalló ja et deu passar tot..
petonets
Bé, fins ara és fàcil.
El dia que em demani una moto no podré anar a la biblio i llogar-la!!!
I sí, el sento dir tovalló, obro els ulls i li dic: "estic dormint, per despertar-me m'has de fer un petó" i torno a tancar els ulls i ell s'enfila a fer-me'l. Així que no puc resistir-me als seus desitjos i ens n'anem a seure al sofà. Ell veu el tovalló... i jo aprofito per dormir una mica més... si em deixa!! Que el paio quan em veu que tanco els ulls ja busca conversa..
quina gracia! segur que el teu fill es l'homenet mes feliç de la terra amb aquest cd. ara, aixo si, l'hauras de començar a ensenyar el tema de les hores si no vols seguir dormint a tranques. jejeje ;)
ei!!! molt be!!! no hi ha res que moli tant com veure l'autentica felicitat i il·lusió en la cara d'un infant!! a mi això d'anomenar els dibuixos a la meva manera també em passava de petit... qui no recorda en David el 'Lomo'??? i els de la meva família ale a riure! i jo mai no sabia de que reien! coi! David el Lomo!!!
Gri-gri... em sembla que conec a la teva germana...
pero encara no estic segur.
Aprofita ara, que son quatre dies fins que et demani la moto!!
és genial...aquesta cara no té preu!!!
Ostres "David el Lomo" aquesta sí que és bona!
Jo no recordo cap canvi de nom d'aquests, hauré de preguntar als meus pares!!
I tant!
Es mes, sembla que la felicitat d'aquests sonats petitons val mes que la dels que ja-no-som-tan-petits, no?
No, no val més denke. Però als que ja-no-som-tan-petits ens costa tant recordar que amb poca cosa podem ser molt feliços...!!!
Quan pensem què ens pot fer feliços el primer que ens ve al cap és un pot de la primitiva de pico mil milions d'euros!!
Publica un comentari a l'entrada