Com haureu pogut apreciar, porto uns dies desconnectada de la blogosfera. Us puc assegurar que no és un acte voluntari.
Segueixo al lloc on estava. Exercint de secretària sense dret a respecte. Però el volum de feina de la funció de destí (suport de l’apoderat) està creixent de manera incontrolada. La setmana passada fins i tot vaig emportar-me feina a casa. Direu: “aquesta tia és gilipolles!” I probablement teniu tota la raó del món, però va anar així. I tenia dues opcions: quedar-me un parell d’horetes més i plegar a les 19h enlloc de les 17h, o bé plegar a les 17h i fer-ho a casa després de posar a dormir al petitó. I vaig optar per la segona. Perquè si alguna cosa m’interessa en aquesta vida és poder estar a la porta de l’escola a les 17:30h per abraçar el meu fill.
Així que em vaig apanyar un programa de conciliació laboral per un dia que al final no va resultar tant malament com això..
No tinc massa coses interessants per explicar. El més apassionant que he fet aquests dies de setmana santa (i que segueixo fent) és llegir llegir llegir i llegir. Vaig acabar “La insuportable lleugeresa del ser” (Anna hem de quedar i te’l torno!), i acte seguit vaig anar a l’Abacus a cremar targeta de crèdit. Els winners són:
-Nada de Carmen Laforet. (l’Ego n’havia parlat i vaig topar-hi a la llibreria...)
-Amor, Prozac, Curiosidad y Dudas de Lucía Etxebarría. (Aquest el tenia falti!)
-La ciudad de los prodigios de Eduardo Mendoza. (El proposen al Club de Lectura aquest de l’albert...)
-Les partícules elementals de Houellebecq (especial recomanació de la llibretera)
-Els amors ridículs de Milan Kundera (especial recomanació del Jesús)
-L’ecriture ou la vie de Jorge Semprun (a l’escola de francès també van posar una paradeta per Sant Jordi!!)
I el balanç fins ara és un Nada ventilat en 5-6 dies, i unes 20 pàgines de La Ciudad de los Prodigios. I aquí ho deixaré fins la setmana que ve que aquest dissabte tinc exàmens de francès i si no estudio una mica ho tinc cru!!
Miraré d’explicar-vos cosetes dels llibres en un altre moment. De fet, no sé si cal que ho faci perquè em consta que no puc descobrir-vos-en massa coses, que per aquí hi ha molt crack suelto!! Jejejeje
Em sap greu però és hora de plegar així que penjo el post i surto corrents per la porta, abans que el cotxe se’m transformi en carbassa i no pugui arribar a l’escola del meu nen...
patunitus
8 comentaris:
Portar-se feina a casa és un pal, però les teves raons ho justifiquen sobradament. Ja hi ha èpoques en que la feina s'acumula i costa treure-se-la de sobre, ja arribaran temps més tranquils! Per cert! ja s'ha fet la cursa? que tal va anar? i la tendinitis??? Veient tots els llibres que t'has comprat em fas sentir malament per haver aparcat l'hàbit de la lectura...
jejeje.. tranquil, que me'ls hagi comprat no vol dir que sigui una bona i eficient lectora!! jejeje.. però tu no saps que contenta que estic veient-los a la tauleta de nit!! :D
I la cursa dels bombers va anar fantàsticament bé. Vaig reduir en dos minuts la marca de 15 abans: 54 preciosos minutets per fer els 10 kilòmetres!! tic molt contenta perquè vaig baixar de 5 minuts i mig el quilòmetre de mitjana i això per mi, que només surto a córrer per estar una mica en forma, ja és tota una proesa.
La tendinitis.. doncs com podràs imaginar-te, molt pitjor. No he pogut tornar a sortir a córrer des del dia de la cursa (09/04). Vaig seguint amb les sessions de tortura del fisio, i sembla que millora però encara no he fet net. Ara toca reposar i fer bondat!! d'aquí ve el retorn als llibres. Si no vaig a córrer els vespres, alguna cosa he de fer no? :)
fins aviat..
ei gri-gri, me n'alegro de saber de tu, esperem que això de la feina es concreti, coi, que pesadets... mentrestant, molt bé que disfrutis amb els llibres i el teu nen!
i molt bé això de la cursa!!
cuida't la tendinitis..
petons
vida de trabajo urbano! yo con mi portatil y el wifi me llevo el curro a todas partes, pero es mio :)
L'opción que vas prendre d'emportar-te la feina a casa per poder estar amb el nen una estona mé és LA CORRECTA. Jo ho faig massa sovint. Si de cas, mira que no es converteixi en un vici. Et comentva al meu blog que ja tenim una setmana, la segona d'agost, amb reserva al càmping aquell de la Cerdanya. Aquest estiu, amb la panxa, necessitarem una relativa tranquilitat i fresqueta. Apa, petonet, entre feina i feina.
Ep albert! doncs aquest any nosaltres canviem de zona. Farem un Vall d'Aran. Porto una setmana rebuscant informació d'excursionetes i és que ja m'hi trobo!!
Hem trobat unes cabanes de fusta en un càmping que estan la mar de bé: és un tipus de bungalow que només té tancada l'habitació (amb un llit de matrimoni i un sofà llit) i la resta de cabana és porxo, on hi ha la taula amb les cadires, cuina i nevera. O sigui, sense els luxes d'un bungalow però amb el suficient per no haver de carregar el cotxe com si fossim els marroquins aquells que van a passar les vacances al seu país..!!
Una mica més car que anar amb tenda, és clar, però sense arribar als nivells estratosfèrics de pagar un bungalow..
ja us explicaré!
Vaja, i jo que et volia proposar alguna excursió per la mítica Cerdanya.... En fi, la Valld 'Aran té molts atractius. Passeu-ho bé aquest estiu I, de fet, em smebla que ja t'ho estàs passant bé ara mateix fent plans...).
I...qué em dius de "La insoportable...."?. Tinc Nada..peró encara no me l'he llegit. A mi també m'agrada tenir els llibres al mig uns dies quan els acabo de comprar...
Publica un comentari a l'entrada