I perquè no hauria de ser-ho, oi?
Bé, doncs no us feu il·lusions. No ho sóc, ni de bon tros.
És que tenia la cançó de la Bruni al cap quan m'han fet posar un títol al Blog...
21 de març 2006
Pagar la novatada
Avui hem fet el primu de la millor manera.
Hem començat el procés per treure el bolquer al petit i a l'escola ens van donar per escrit les instruccions. La idea és que durant una setmana asseurem el nen a la gibrella unes 4-5 vegades al dia. Es deixa el nen entre 5 i 10 minuts assegut perquè pugui fer les seves necessitats i després se l'aplaudeix molt si ho aconsegueix i no es dóna més importància al tema si no fa res.
Això la primera setmana.
La segona setmana es mira d'ajustar les "assegudes a la gibrella" als horaris del nen, arran del què s'ha observat durant els primers dies.
Enlloc especificava (ni a favor ni en contra), si durant aquestes dues setmanes el nen ha de portar el bolquer posat o no.. Què vem entendre els pares? Que no. Diguem que tenim una vena guipuchi que ha decidit que si es tracta de treure els bolquers al nen, doncs es treuen i punto, con dos cojones!
Pobre criatura… quins pares li han tocat!!
L'aventura ha començat aquest matí seient a la gibrella abans de vestir-lo, sense cap resultat, i ha continuat amb una pixada general mentre esmorzava… Primera novatada!!
Quan hem arribat a l'escola i li hem explicat a la mestra no ha pogut contenir-se i ha començat a petar-se de riure… Sort que ens ho van donar per escrit, ho hem fet tot al revés!!!! En fi, cada vegada tinc més assumit el meu complexe de Misae… Ja només falta que el meu fill em digui "la meva mare és un desastre"…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Be, és normal pagar la novatada. A poc a poc i bona lletra!
Si la seva mare l'estima, com és el cas, la seva mare (i el progenitor masculí, imagino que també)no és un desastre. Nosaltres venim darrere. Ja t'explicaré el què. Apa, a recollir pipinets i caquetes. És tan xuli!!!
es duro la primera vez, pipis, cacas, todo mojado, nen@ llorando, caos, pero en breve verás como es una liberación!
Y que aprenda a que el suelo es duro, hasta ahora se dejaban caer protegidos por la absorción del golpe del pañal, CUIDADO!!!
ais pobrissó..!! deu pensar que ha caigut en una familia de radikals, jejej!
potser esteu instaurant un sistema super eficient pel mètode expeditiu, ja et veig donant conferències, gri-gri!
Apa, moxo i paciència!!
jejeje..
bé, doncs que sapigueu que ahir el meu petit va ser "rebatejat" per la mestra amb el nom de "el campió de la gibrella"!!
Va fer dos pipins i una caca, solet a l'orinal ..tot un homenet!!
caram, qui m'hauria de dir que em faria tanta il·lusió explicar que algú ha fet caca.. és clar que, quan es parla de nens petits tot és més bucòlic..
Publica un comentari a l'entrada