ER CAP DA SAMANA..

Bona tarda bloggers,
Potser no he tingut un cap de setmana tant intens com el de l'albert, però déu n'hi doret.
Heus ací la crònica d'esdeveniments:

Divendres al matí ens truquen de la warde per dir-nos que els dos granets sospitosos que li havien sortit al petit el dimecres anterior, s'han reproduït de manera espectacular i que tot apunta a un cas de varicel·la. De fet, mitja classe està de baixa per aquest motiu així que no era d'extranyar que tard o d'hora el nostre fill s'apuntés a la moda.. un altre fashion victim!
L'avi, que estava de vacances i en aquells moments passant la ITV del cotxe, va haver de modificar els seus plans per poder anar a recollir el nét que ja havia adquirit la categoria de perill públic, portar-lo a casa donar-li un dinar improvisat i posar-lo a dormir fins que el seu progenitor-pare acabés de treballar i pogués rellevar-lo en les funcions de vigilant. Resumint, tota una cursa per poder arribar a les 16h al metge per tal que ens confirmés el què era evident, que el nen té varicel·la.

Dissabte al matí vaig anar a classe de francès després de dues setmanes de campana per les meves consecutives traves de salut. Van recordar-me que dissabte vinent em toca fer la exposició oral.. caca-culo-pedo-pis, perquè encara no m'he preparat res. I només em queden 3 vespres… brrrr…

Diumenge teníem la cursa de 10 kms de la marató. Vem deixar a dormir el nen a casa els meus pares i així vem poder llevar-nos d'hora (començava a les 9:00h de l'hora nova!) sense molestar a ningú. La cursa va ser tot un èxit. M'ho vaig passar molt bé. Hi havia tantíssima gent!! De tot el món.. Holandesos, Anglesos, Marroquins, Sud-africans, Americans, Francesos, Irlandesos,.. vaja, que allò era la barcelona benetton marathon… molt xulo.
Aquesta cursa també va ser especial perquè ha estat la primera vegada que córro amb la meva parella. La nostra faceta de pares ens obliga a entrenar per separat i en horaris ben diferents. I poder córrer junts va ser molt wapo.. El problema és que fa molt més temps que córre que jo i està molt més fort, i entre ell i un altre amic que es va apuntar que està més fort que un roure, em van portar ofegada. Temps real de la cursa: 56 min 28". He baixat 2 minuts respecte la Sant Silvestre!! Tota una proesa si comptem que en les darreres dues setmanes no havia pogut sortir a córrer (només una vegada 4 dies abans de la cursa).

Inconvenients? Només un: m'he lesionat. Una tendinitis al tendó d'aquil·les.. El fisio m'ha prohibit córrer en dues setmanes però ja li he dit que no podrà ser… diumenge 9 d'abril és la cursa dels bombers i ja he pagat la inscripció. Així que se siente però he d'anar-hi. Era la darrera cursa que m'havia marcat com a objectiu del 2006, així que la tendinitis s'haurà d'esperar a fer repòs a partir del dia 9 a les 11h… Aquesta setmana estic de repòs provisional, la setmana que ve faré una sortideta i el diumenge, a córrer!!! En tinc moltes ganes.. encara que l'acabi arrossegant-me..