14 d’octubre 2005

Grigrix Reloaded

Fa un any més o menys em van dir que una dona no està mai tant guapa com després del primer fill i abans del segon. Des d’aquell moment, i pràcticament cada matí penso : ostres, doncs si això és tot lo guapa que he d’estar, ja ens hi podem cagar al mig..!!!
Després del primer fill no tan sols em costa trobar-me guapa, jo diria directament que no EM trobo. No sé ON sóc. No sé QUI sóc. Això no vol dir que no sigui feliç, està clar que tinc molts moments feliços i que l’alegria de tenir el meu petitó al costat és molt gran. El problema és un altre.

El problema és que visc una vida que a vegades no sé si és meva.
El problema és que visc una “versió” de mi mateixa. La tonada és pràcticament la mateixa però la base rítmica és completament diferent. M’han canviat la cançó, i ara no sé com cantar-la.
El problema és que no trobo aquella noia ocurrent i divertida en la versió actual. No hi trobo, ni de bon tros, la memòria, paciència i habilitats d’abans.

La Grigri d’ara és patosa i maldestre.
La Grigri d’ara s’enrabia més sovint.
La Grigri d’ara és un despiste amb potes.
La Grigri d’ara és més desordenada que mai.
La Grigri d’ara s’enfonsa més sovint.
La Grigri d’ara no sap com ajudar-se. Com escapar-se. Com no desbordar-se. Com recuperar l’equilibri.

Els que em llegiu de fa més temps recordareu un post on clamava al cel que No sóc Forta. Bé, seguim igual. Espiral de negativitat?? Ja no ho sé.
No sé ben bé on sóc.

Només TU, amb les teves paraules aquesta setmana, has aconseguit dibuixar-me un somriure. I per això t’estic agraïda. M’agrada pensar que et tinc a prop. I per això des d’aquí et dic que espero que també pensis en mi. Pel què necessitis, compta amb mi…

You just call out my name
and you know wherever I am
I´ll come running, oh yeah baby, to see you again.
Winter, spring, summer or fall,
all you got to do is call
and I'll be there yeah yeah yeah
you've got a friend.

15 comentaris:

Hanna B ha dit...

grigri t'entenc i això que no sóc mare.. tinc moltes amigues que m'expliquen el mateix, un fill sembla ser una mena de terratremol i moltes coses esclaten per despres anar poc a poc aterrant als mateixos llocs (o no)
petons reloadeds!
que be que tens aquest "tu"...

Anònim ha dit...

Has definit millor que ningú el que es sentir-se casi res (descartan ser mare). Els fills tenen aquest petit inconvenient; t'absorveixen de tal manera que ja no ets teva, si no de tots una mica. Sentir-se perduda es pasar els díes i les díes van i tot segueix igual.
Tot aixó pasarà, t'ho prometo, i arribarà l'hora que la Grigri torni a ser més que mai.

Estic segura de que ets una mare genial, i una gran dona.

Petons reconfortants, petons i petons.

Grigri ha dit...

des d'aquí no podeu veure les llàgrimes d'agraïment.
gràcies a les dues, pensaré en el què m'has dit Tres..

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
miquel ha dit...

Va, grigri, anima't. No per experiència sinó per observació, confirmo que l'hanna i tres i... tenen raó. És qüestió de temps, encara que ara potser no ho vegis així.

Xurri ha dit...

Jo m'atreviria fins i tot a quantificar-ho: l'aspecte de matrona dura fins que acabes la lactància materna, llavors t'aprimes fins retornar on eres (més o menys). Quan els angelets controlen esfínters pots començar a moure't sense carregar trentamil paquets i et sents una mica més lliure. Quan parlen deixes de sentir-te tan sola i disfrutes amb l'aprenentatge. Quan menjen sols comences a disfrutar tu del menjar. I quan ja es dutxen sols son una grata companyia progressivament més adulta. Sempre adorables, eh!
I sobre tot, quan deixes de sentir-te cuplable de llogar un cangur, comences a ser una persona de la teva edat de nou, que de vegades pots arribar a sentir que no ho ets...Bella, hi estàs igual, el problema es que no t'hi veus perque ni dorms, ni menges, ni tens silenci ni converses, ni se t'acut anar a la pelu, a comprar-te roba o dedicar 10 minuts a pentinar-te o arreglar-te. Sempre dus la taca de llet a l'espatlla, la brusa rebregada i les sabatetes marcades als pantalons. I a més et passes el día corrents.
Llàstima que de vegades, per quan tot aixó ho veus clar i vols fer un "reset" ja han passat 5 o 6 anys.
Ànims, i mira de trobar un temps per a tu. ptons.

Albert ha dit...

Vinga Grigri, ànims!. Recordo aquell post que esmentes. Segurament la nostra societat no està gaire preparada ni ens ha preparat massa per la maternitat ni la paternitat. No et puc donar massa consells perquè estem si fa no fa (jo sóc mascle però, i diria que ho tinc una mica més fàcil que vosaltres) però hi ha "tres" idees claus: no és etern, és comú i no oblidis buscar i trobar un espai per a tu. Fes-ne un còctel, posa-hi alguna cosa de la teva pròpia collita i prén-ne una copa. Ja veuràs com et vas trobant millor. Per cert, ara fa una estona que el meu petit s'ha despertat i he fet "els primers auxilis". Si no li he fet 50 etons no n'hi he fet cap. Tu ja ho dius, pero això també omple! Més petons encara.

Grigri ha dit...

Ostres, definitivament no sóc el melic del món... ni tots els problemes em cauen a mi...
Xurri, sembla que m'observis per un foradet!! La vida que porto és talment com la descrius!! M'he fet un bon tip de riure de bon matí!!! (la meva companya de feina m'ha mirat amb cara de "de què riu ara aquesta???").

Gràcies
Gràcies a tots i totes.
Pares i mares del món, uniu-vos!!!

Anònim ha dit...

Espantada com estic de llegir-vos, t'envio ànims... :-)
De totes maneres, el que més m'ha quedat de tot el teu post (ja saps, escombrant cap a casa, fent una lectura egoïsta) és el tema que mai s'està tan guapa com entre el primer i segon fill. Com? I jo? Què vol dir això? Que el meu moment de glòria, en el que a guapura es refereix, durarà només uns minuts????

Grigri ha dit...

Jejejeje...
porto pensant en tu des del mateix moment que vaig escriure la frase al post!!

fins i tot vaig estar temptada de posar-hi una "coletilla" del tipus: "Ego, en el teu cas no sé com s'aplicaria la màxima.." però al final no ho vaig fer... ;DDD

Jo crec, m'atreviria a dir que n'estic segura: que en el cas de bessonada la guapura es multiplica per dos (igual que la feina i els desastres) encara que, estaràs bastant temps sense adonar-te'n, això ja t'ho asseguro!!!

una abraçada ben forta wapíssima!!!

Anònim ha dit...

Jajajjaajja!!! Moltes gràcies!
(de debó, estic espantada :-S)

Xurri ha dit...

Jo per si de cas vig deixant aixó del segon eternament...bellesa eterna, JUAAASS!!!!

Alfredito ha dit...

Doncs, Grigri, no et conec, només per aqueste finestretes, peró m'agrades. Ánims.

Anònim ha dit...

Grigri...
amb tots els respectes i sense cap intencio de sonar pilota o babós.

Pero la noia de la que estic enamorat, diu de si mateixa aquestes coses q tu dius jeje maldestre, enfadona,etc...
No se, trobo que hi ha molt d´encant en aquesta "imperfeccio".
I no es x tirarme floretes, xo tb soc maldestre i enfadon jeje

Grigri ha dit...

Ostres, moltes gràcies a tots i totes per pujar-me els ànims!!

Denke: vigila amb les maldestres i enfadones, no saps mai per on et sortiran! És com pujar al Dragon Khan: ara baixes, ara pujes, ara fas una volta amb tirabuixó...
Molt emocionant, però en alguns moments també per cagar-s'hi.. ejem!!

Xurri: tu sí que en saps..!! no havia pensat en aquesta possibilitat veus? ;P

alfredito: potser m'has escrit la resposta més sorprenent de totes. t'agraeixo de tot cor el compliment! :-*