28 de desembre 2011

Noves sensacions

Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi fet enfadar.. m'atreviria a dir que algun m'ha decebut, però enfadar-me, cap..

Fins que vaig topar amb una muntanya. La Muntanya Màgica de Thomas Mann.

Una muntanya de paraules i d'idees, difícils de digerir en certs moments. A vegades dubtava de si no era un problema meu, d'estat d'ànim... a mi això m'influeix força a l'hora de triar un llibre o un altre...  però no.. definitivament no.

En defensa seva diré que és un llibre majúscul, tant en contingut com en forma. Però, com diuen els Manel "m'ha costat déu i ajuda" arribar a la darrera pàgina..  Un esforç titànic que no ha quedat del tot recompensat.. no ho sé.. potser d'aquí a uns anys m'ho miro amb una altra perspectiva... ara com ara, llevat d'alguns passatges del relat especialment intensos, no puc dir que hagi disfrutat d'aquesta lectura..

Suposo que més d'un maleirà el meu nom i la meva estirp fins a 10 generacions que em succeeixin, però així és com em sento, i necessitava buidar el pap...!!!!

Per treure'm el mal gust de boca, ara estic atacant un llibre més lleuger: "A gust amb la vida" de l'Anna Gavalda. Aquesta escriptora m'agrada. i llevat de "El consol", els altres dos llibres que he llegit m'han agradat molt, i aquest de moment s'està alineant a la llista del Sí, anem per bon camí!!

Després ja veurem per on seguim...

Vaig agafar "els dimarts amb Morrie" a la biblioteca, i entre Tió i Pare Noel m'han caigut "Sukwand Island" de David Vann, "La delicadeza" de David Foenkinos, i "1Q84" els dos primers d'en Murakami...

Per no parlar de l'altra muntanya (real) que encara em queda a la tauleta de nit...:
La soledad de los números primos, de Paolo Giordano
El último encuentro, de Sándor Marai
Maletes Perdudes, de Jordi Puntí
La professora de piano, de Janice Y.K.Lee
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
La impaciència del cor, de Stefan Zweig
La biblioteca dels morts, de Glenn Cooper
Jardín de invierno, de Monika Zgustova
Confesiones del estafador Félix Krull, de Thomas Mann (que quasi que el deixo per més endavant, després de la muntanya....)
La amaba, d'Anna Gavalda
Plataforma, de Houellebecq

Per on començo??????  S.O.S !!!!.

13 de desembre 2011

taulell d'anuncis

Asseguda al sofà, plantada davant el televisor, em deixo seduir pels missatges, colors i músiques dels anuncis de la temporada nadalenca d'enguany...
I per sobre de tots ells, n'hi ha un que brilla amb llum pròpia, un que fa que se'm disparin totes les alarmes en veure la irrealitat que reflexa.

Potser alguns de vosaltres ja teniu en ment alguna imatge, tots anem prou saturats d'informació visual, des de fa dies....

Però no, no parlo d'aquells anuncis on nois i noies espectaculars tenen tot el què desitgen al seu abast amb un simple gest de "psssst pssst" del seu perfum sofisticat.
Tampoc parlo del d'aquella marca de congelats que ensenya un heviatta pureta comprant gambot congelat.
Ni tampoc del d'aquells bombons que hom pot trobar a qualsevol supermercat, i ens volen fer creure que és el que es gasta a les reunions d'alta societat (perquè es clar, abans que una capsa de Godiva, tota persona refinada tria els del súper sense dubtar ni una micronèssima de milisegon!!!)
...
...


L'escollit és l'anunci d'una companyia de serveis de telefonia i internet, on es veu una assemblea prou multitudinària, on tothom opina i es respecta i on tothom aconsegueix posar-se d'acord de manera ràpida i amistosament. Tot és concòrdia i felicitat...
I em pregunto jo... on s'és vist que un grup de 100 persones de totes les edats i interessos es trobin dins d'un gimnàs en el seu temps lliure, per parlar dels serveis del mòbil???
I més encara... vistos els resultats de les reunions de la comunitat de veïns d'aquí i d'arreu, amb força menys participants, i un ordre del dia previst, com pot ser que no s'esbronqui ningú???
Cap dels assistents no ha sentit unes ganes imperioses de dir-li al senyor que parla de Colom, que no té res a veure el descobriment d'Amèrica amb el tracte que reben els usuaris per part de les companyies telefòniques???

Vajam que tot plegat ratlla el surrealisme dalinià...

És per això que aquest any dóno el premi al major esforç imaginatiu, als seus creadors.

12 de desembre 2011

27 de novembre 2011

tafanejant..

fa uns minuts tafanejava el mur d'una amiga al Feisbuc, i m'ha sorprès veure a la dreta de la pantalla, dins l'apartat dels enllaços patrocinats un anunci de vestits.
Val a dir que el títol de l'enllaç és prou suggerent: 
Vestidos Passion Secret
....i que el peu de foto també és força cridaner:
¡ULTIMOS DIAS! Vestidos desde 20€ ¡ENTRA AHORA Y LLEVATELO!

On no encaixo de totes totes és amb la foto:






Crec que no encaixo amb el perfil...
perdoneu però algú ho havia de dir!!!!

17 d’octubre 2011

No entenc res... o quasi res...

Fa cosa d'un mes vaig decidir que reservaria dues horetes de dimarts i dijous a la tarda per mi. per anar al gimnàs...
encara ric ara..
és que em peto vaja...
quines idees de bomber!!!

El primer intent decidit va acabar frustrat en el precís instant en què vaig arribar a casa i em vaig trobar el meu fill gran i la seva àvia atabalats tots dos amb els deures de català... es veu que portaven hora i mitja intentant resoldre l'exercici dels deures, sense massa èxit, per no dir gens...
Allò va ser si una mà ben oberta em fotés una plantufada..  Es va activar el pla d'emergència MamaCat, i mentres em despenjava la bossa d'esport i la deixava al costat de la taula d'estudi, intentava posar una mica de llum al problema... No era fàcil, almenys no per ser una de les primeres feines a fer a casa, de deures,  però tampoc era impossible, està clar... (estem parlant d'un nen de segon de primària...), i al final ens en vam sortir prou bé.

La principal conseqüència de l'activació del pla MamaCat, va ser la renúncia una vegada més als intents de conciliar la vida esportiva, en favor de les millors notes acadèmiques del MFG.
No espero cap monument a la plaça major del poble, això deixem-ho clar d'entrada! Només és que sento que és feina meva, i no de l'àvia.. ja m'entendreu..

Tenim deures cada dimarts i dijous, i ja hem fet un exàmen de Coneixement del Medi sobre els ossos, músculs i articulacions, que hem resolt amb una bona nota. Però no s'acaba aquí... divendres ens van comunicar que el proper dijous té examen d'anglès i avui ens han avisat també de que dimecres de la setmana vinent té exàmen de coneixement del medi altra vegada... alimentació...
He fullejat el capítol del llibre i ja m'he atabalat, només de veure la quantitat d'informació que se suposa que ha d'assimilar la criatura... que si proteïnes, que si vitamines, que si hidrats de carboni, que si greixos, que si origen animal, origen vegetal, que si bullits, fregits, planxa o forn, els noms de les dents, l'aparell digestiu...
Una feinada de por.
Ah! me'n descuidava... en paral·lel també hi ha un projecte de Biblioteca d'Aula i tenim dues setmanes per llegir un conte en préstec... Hem llegit ja 62 pàgines, el termini és aquest divendres i ens en queden 25... resumint: entre examen d'anglès, els deures que tindrem demà (dimarts), la ditxosa lectura i l'exàmen de dimecres vinent, això és un estrés!!!

Vaja, que tenim més feina que el President del Banc Central Europeu...
I dic jo... només ho veig jo que és un NEN?????
M'hauré de passar la vida fent de profe particular?????

Quan vaig quedar-me embarassada ningú em va dir res d'això... devia estar a la lletra petita... no entenc res.. o quasi res...

13 d’octubre 2011

Top Quiz

Heus ací un problema que us plantejo:

estàs a la teva oficina
després de molta estona de notar que tens ganes de buidar la bufeta t'aixeques d'una revolada i et dirigeixes cap als serveis
estan tots tres ocupats i comences a fer la dansa aquella del pipí (que consisteix en fer petits rebots tipo mal de sanvicto... o com se digui el san...)
sents el so de la cadena i del pestell de la porta del mig
s'obre i entres a la velocitat del llamp
una vegada dins descobreixes que allà dins hi fa un pudor de caca insofrible, com la de les millors tifes que han fet els teus fills en l'època que canviaves bolquers..
aix, no ho he dit... la persona que ha sortit de dins està rentant-se les mans a l'altra banda de la porta, i és la teva jefa...

què fas?
1- apnea, i pixes el més ràpid que pots, al cap i a la fi saps que no en tens per gaire i acabaràs aviat
2- tones a sortir i li dius a la teva jefa un "tranquil·la, ja sé que no has estat tu!" amb el millor dels teus somriures
3- ....¿¿??

s'accepten propostes...


04 d’octubre 2011

Amor de madre

Prop de casa hi ha un centre on tracten persones discapacitades. No sé exactament quina mena de patologies tenen les persones que estan ingressades al centre, perquè no sóc ni metge ni molt menys psiquiatra... però jo diria que són casos de paràl·lisi cerebral, almenys la gran majoria.
Sovint veig famílies (sobretot el cap de setmana) que venen a buscar els seus fills/germans i s'estan amb ells una estona, voltant pel barri. Fins que arriba l'hora de tornar-los al centre.

Dilluns d'aquesta setmana vaig passar per davant d'un banc del carrer, hi havia una dona asseguda i tenia al costat el seu fill en cadira de rodes assegut al costat seu. He vist altres vegades aquest noi, és dels que està pitjor, completament immòvil a la cadira, amb la mirada perduda, amb el suero intra-venós.. impressiona... fa esgarrifar..
La seva mare l'acaronava una i altra vegada, amb la mateixa dolçor que qualsevol mare acarona el seu bebè, absorta, mirant el seu fill amb tendresa i acaronant-lo. Aliens a la resta del món, allà restaven en silenci, ell mirant a l'infinit i ella absolutament dedicada a fer-li moixaina rere moixaina...

I de sobte vaig arrencar a plorar, emocionada per la imatge d'aquella mare i aquell fill. Emocionada de veure tanta tendresa concentrada en la cara d'aquella dona, malgrat les circumstàncies..Pensant que les mares compartim un gen únic... bé, almenys algunes... i agraïnt al destí que fa un any que vaig canviar de feina per tenir més temps per acaronar els meus...


25 de setembre 2011

Cap de setmana... llarg!!

Tot i que el títol pugui portar-vos a pensar el contrari, el darrer cap de setmana tingut les mateixes hores que un cap de setmana normal i corrent. Però han succeït tantes coses que es podria dir que se m'ha fet llarg..

Tot va començar amb una festa d'aniversari. El MFP va ser convidat a la festa conjunta de 4 alumnes de la seva classe, i això implicava que una servidora i el MFG havíem de dedicar la tarda a matar el temps en societat. El MFG se'n va sortir prou bé perquè hi va trobar altres alumnes de la seva classe, que com ell tenien els seus germans petits convidats a la festa. Entre ells es van muntar una festa paral·lela i van estar jugant i corrent amunt i avall ben feliços i contents. Ara bé, mississ Grigri no va tenir tanta sort...  de bona gana m'hagués apuntat a jugar a super-herois amb el grupet del MFG, però no sé si m'haguéssin deixat jugar amb ells.. bé, sí que ho sé.. més aviat NO.
Això em relegava a les relacions socials amb els/les adults/es. Cosa que no sempre em ve de gust i que no sempre és tan senzill com sembla....  descartant el grup de pares que ja conec de la classe del MFG i amb els que, per sort meva, tinc bona sintonia, de la resta de personatges de l'auca n'hi ha ben pocs d'aprofitables. Hi ha un grupet d'especímens dignes d'estudi. No m'estendré perquè vosaltres tampoc en teniu cap culpa, només us diré que em va quedar el dubte de si les seves pautes de comportament es veien alterades per algun tipus de psico-fàrmac..  i com deia la Gómez-Kemp: hasta aquí puedo leer.

Després de dues hores i mitja de patiment, vam despedir-nos i vam donar per tancat el divendres amb unes pizzes que ens vam menjar tot sopant...  una triomfada..

Dissabte va anar molt millor... teníem canguratge pactat amb els avis i els nens van anar a dormir a casa seva. Això ens va permetre anar al concert dels MANDO DIAO a l'antiga fàbrica Damm, programats en el BAM d'aquest any. La pluja va estar apunt d'engegar-ho tot a rodar, però es nota que aquests suecs estan acostumats a les inclemències meteorològiques, i ens van acabar regalant hora i quart de concert. Portava setmanes esperant-lo. De fet, des que vaig descobrir-los, que desitjava sentir-los en concert. I no em van decebre, al contrari. Sonaven sorprenentment bé. Una triomfada de concert. A partir d'aquest moment, ja no només m'uneix a ells el record de bons moments acompanyats de la seva música, sinó també la mística d'haver-los disfrutat en un bon concert!!!

I avui diumenge, després d'una bona cura de son i d'anar a recollir la progènie a casa els avis amb dinar familiar inclòs, hem anat al teatre. L'anècdota ha estat trobar-me amb un fantasma del passat... altrament conegut com "el Plade"..  quan jo era petita i feia els Pastorets al Centre Parroquial del barri, hi havia un senyor, que era un cas d'home a qui tothom anomenava "el Plade", que era el diminutiu del seu cognom. Era igual el paper que li donessin del repartiment, una vegada era dalt de l'escenari la seva vena showman no coneixia fronteres. Normalment feia d'un dels tres pastors (Jepó, Anam, Joanoi), no recordo quin, però en realitat és complicat recordar quin... perquè fos quin fos el paper que representava, en realitat ell deia els seus diàlegs i els dels altres també.. se'ls sabia tots!!! Si un dels altres dos pastors trigava més de 2 segons a dir la frase que li tocava, es trobava que el Plade ja l'havia dit.. un crack..  no hi ha altra paraula per descriure el fenòmen...
Doncs bé, el senyor Plade, sortia a l'obra que hem anat a veure i... Ou Mai Got!!!! està igual que fa 20 anys recoi!!!!  està igual, idèntic!!! què passa??? que no passen els anys pel Plade??? .. Això és un cop baix...

Finalment, la cirereta del pastís al cap de setmana l'ha posat el MFP.. tot sopant ens ha explicat el següent:
MFP: "Mama, quan faig caca, la tita fa.. FFFFFFIIIIIIIUUUUUUU" (fent moviment vertical de la mà tipus coet de la NASA)
Grigri: "Ah sí fill? caram..."
MFP: "Sí, la tita se'm posa catxas"

hay más llamadas?
no hay más llamadas....

23 d’agost 2011

ressenya

per si no en tingués prou amb el bloc, el feisbuc i el tuiter, ara també m'apunto a fer ressenyes a la web http://www.donaalpina.cat/, que per cert, aprofito per recomanar a totes les dones i no-dones del món!

us deixo l'enllaç de la meva primera ressenya, a veure si m'animo a fer-ne alguna més!!

01 d’agost 2011

La setmana més dura

Durant el mes de juliol, els dos marrecs de casa han marxat de colònies amb l'esplai. En total 7 dies.
Inicialment, sobre el paper, havien de ser 7 dies de gloriós descans pels pares, 7 dies per aprofitar per fer tot allò que no pots fer quan vas amb ells... recadets varis, re-organització d'armaris, cinemes, sopars a la fresca...
A la pràctica però va acabar essent la setmana més dura de l'any.
Perquè no t'adones de fins a quin punt organitzes la teva vida al voltant de la seva fins que no els tens.. surts de la feina a la teva hora i tens un espai BUIT per omplir, que no saps com omplir, perquè tot et sembla poca cosa. Entres a casa i el silenci que hi regna t'aclapara fins a tal punt que t'angoixa. Passes de puntetes pel passadís i no vols mirar les seves habitacions però de reüll les mires... i les veus buides..  I el teu cap les recorda plenes de joguines i sabates i altres entrebancs varis al mig del pas, i el record et fa venir una punxadeta a l'estómac... o més amunt de l'estómac...  Agafes un llibre i seus al sofà pensant que podràs allunyar-te de casa teva vivint les històries d'altres... i descobreixes que de sobte el teu cap no està pel què estàs llegint sinó que s'omple de preguntes.. què deuen estar fent ara? quins jocs, cançons, aventures hauran après/viscut avui?  I donaries un braç sencer per poder-los veure per un foradet..
I mica en mica van passant els dies i el pes que sents sobre el pit creix. Cada dia els enyores un xic més, encara que sàpigues que s'ho estan passant bé i que cada dia queda un xic menys per tornar-los a veure..  I no tens ganes de fer res de tot el que t'havies proposat, perquè només desitges UNA cosa: veure'ls, sentir-los córrer per casa, asseure't al sofà i trobar-te 3 Gormitis sota el coixí, abraçar-los, omplir-los de petons i dir-los que els estimes...
És curiós, sempre em diuen que sóc una pesada perquè massa sovint els dic: "Saps què? T'estimo", i no poder-los dir aquesta frase tant senzilla, em dolia tant...!!

Senyors de l'hospital on van néixer els meus pollets: reclamo que em treguin el xip de lloca que em van injectar amb caràcter d'inmediat. Tanta ploma volant per casa, com diria aquell: "no es pot permitir....!!!"

29 de juliol 2011

Lectura Lecturae




Ahir vaig llegir, en el llibre que m'ocupa actualment, el següent paràgraf:

"Fui un tipo duro. Exactamente hasta los ocho años, cuando comprendí las ventajas de la supervivencia. A partir de ahí me ablandé un poco."

I el vaig trobar tan sublim com divertit i realista. I sentia com cada raconet del meu cos em demanava que el compartís...


Fer un post per això potser queda com poca cosa... però trobo que facebook no és el millor escenari per un comentari d'aquest tipus, i al twitter no m'hi cap la cita.... Vaja, que no hi ha res com els blocs de tota la vida per parlar de llibres!!!

25 de maig 2011

La canalla que creix

Episode 1
Meu Fill Petit: Mama tu sempre tens pèls a la vulva!
Grigri: Sí noi, les mames tenim pèls a la vulva, les nenes no, però les mames sí. I les àvies també!
MFP: Mama, no, els avis no tenen vulva!!!
Grigri: No els avis no, però les àvies sí. I les tietes també!!!

Episode 2
Meu Fill Gran: (estirat al llit al meu costat i pitjant els meus pits com qui prem el botó d’avís de la parada del bus) jejeje… són xules!!
Grigri: Sí? Les trobes xules??
MFG (somrient) : Molt !
Grigri : t’agradaria tenir-ne unes per poder tocar-les tot el dia ??
MFG (somrient més) : Jejeje, potser sí !!
Grigri : si en tinguessis, te les tocaries tot el dia?
MFG: (somrient més més): sííí, tot el diaaaaaa !!!
Grigri : Què preferiries tocar-te les tetes o la tita??
MFG (amb el millor dels seus somriures): la tita, la tita!!!!

16 de maig 2011

actual reality

Miro enrere i penso que queda força lluny ja l'inici del meu darrer canvi de vida. Des de llavors he anat experimentant una sensació de benestar que ha anat consolidant-se de manera gradual i progressiva. No sé si estic en el millor dels moments, però el que sí sé és que després d'un llarg període de pau, tranquil·litat i vagància voluntària, em trobo plena d'energia i de ganes d'emprendre nous reptes.

Estic reprenent les sortidetes a córrer, i ja no és perquè necessito una vàlvula d'escapament per apaivagar l'estrés del dia a dia, sinó perquè m'agrada sortir a córrer, perquè em fa sentir en forma i radiant de felicitat.

I si tot va bé en breu reprendré també l'activitat alpinística. Fa temps que surto de manera habitual a escalar, però els cims dels Pirineus han quedat fora de la llista d'activitats durant força anys, i penso que ha arribat l'hora de tornar a suar la cansalada muntanya amunt...  pel juny podria caure el Mont Perdut, i de cara al juliol m'han proposat una escapadeta a la Pica d'Estats que també em ve molt de gust!!

Més temps per llegir, per descobrir nova música, per cuidar les quatre plantes del balcó, per jugar amb els meus fills als gronxadors de la plaça o córrer amb ells darrere la pilota de futbol, per estar amb la meva parella, els meus pares i sogres, amb la meva germana, amb tots els que estimo (encara que sigui molt de tant en tant si les circumstàncies ens hi obliguen... oi periccolosa??).

És realment necessari tenir temps suficient per dedicar-nos a les coses que ens fan gaudir, per petites que siguin. Jo he canviat una feina estupenda per TEMPS PER SER FELIÇ.  I és la millor inversió que he fet en anys.

..
..
..
Estic repassant el post abans de publicar-lo, i veig que sembla un manual d'auto-ajuda..  Vull que quedi clar que no és la meva intenció. Ara bé, si resulta que algú vol aprofitar les paraules per fer una mica de reflexió, doncs tampoc m'hi oposaré eh?!

bona nit...



01 de maig 2011

uixxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx....

Excercici de percepció:


vídeo número 1



vídeo número 2



A mi em recorda als jocs aquells de les 7 diferències, lamentablement...
Jo de debò que al·lucino que hi hagi gent que visqui de polemitzar d'aquesta manera, i dormi amb la consciència tranquil·la...

au, a cagar!!!

27 d’abril 2011

27 d'abril

Als calendaris de moltes cases hi diu que avui és el dia de santa Montserrat, la moreneta, la nostra patrona, la morena de la serra (ara que m'hi fixo, aquesta expressió sembla més aviat un títol d'una rumba d'en Peret)..  però avui costa que a les cases catalanes algú se'n recordi de la moreneta, a no ser que sigui per encomanar-nos-hi tots plegats i demanar-li que se'n recordi del Barça, de l'ànima de tots els catalans que avui patim, i aturi els xuts del Real Madrid...

Jo mateixa, hauria d'estar mirant el partit oi?... és que no puc!!!!
Em poso dels nervis...
I de moment em resisteixo a plantar-me davant de la TV. De fet, amb els crits que fan els homes de casa ni posant-me dins de la banyera, sota l'aigua i tapant-me les orelles, m'escaparia de sentir com evoluciona el partit...  No em canso de dir-los que per molt que cridin els jugadors no els senten, però és picar ferro fred...

ESTIC NERVIOSA.
Perquè no m'agrada veure partits on un dels equips no surt al camp a jugar sinó a rebentar el joc del contrari. Això en primer lloc.
Seguidament, perquè amb els anys, tots els tics s'accentuen i el meu tic anti-madridista és dels que més s'ha accentuat... suposo que la conjunció MOU i CRISTIANO hi han tingut força a veure.  Els detestava des de molt abans d'arribar a la capital del Regne...
I acabantment, perquè el meu jefe és merengón dels rabiosos. I un Barça-Madrid o Madrid-Barça, en qualsevol de les seves expressions, sempre és un mal negoci. Si guanya el Madrid perquè després l'endemà hem d'estar aguantant el discurset de que si el Barça és una kk i de que Mou és Déu i de que el Cristiano és el més semblant a Jesucrist Salvador. I si perd el Madrid doncs pitjor encara perquè després està de tant mala folla que reparteix bronques a tort i a dret i no hi ha qui s'atreveixi a aixecar el cap per sobre la pantalla de l'ordinador, no sigui cas que et caigui la ira dels déus damuntet del caparronet...

És a dir... SISPLIPORFASIPLAUS: QUE PASSI AQUESTA SETMANA VOLANT, QUE LA MEVA SALUT NO HO AGUANTARÀ..  I SISPLIPORFASIPLAUS, ROSA D'ABRIL, VERGE DE MONTSERRAT, SI VOLS QUE SEGUIM MANTENIN-TE EN EL CÀRREC QUE OCUPES: GUIEU-NOS CAP AL CEL, FES QUE GUANYI EL BARÇA!!!!  que encara que després el jefe em cridi, una Champions és una Champions...


13 d’abril 2011

nova recepta

Avui no he tingut un dia massa galdós. D'entrada perquè he començat ja jornada a les 02:30h en ple atac de rinitis al·lèrgica que ha durat 12 hores, i seguint per tantes altres coses i cosetes del dia a dia que et van minant l'ànima. Tot plegat ha fet un gir quan he arribat a casa i m'he plantat a la cuina a experimentar un plat nou que feia dies que em rondava pel cap... i ha quedat prou bé, i estic contenta, i els nens han estat contents amb el resultat de l'experiment!!


Patata i ou gratinats amb salsa mornay

Ingredients (per 3-4 persones):
4 patates grans
3 ous

Per la salsa:
50 grs de formatge gruyere (ratllat)
200 grs de llet
100 grs de nata líquida
25 grs de farina
25 grs de mantega
nou moscada, sal i pebre al gust

Preparació:
Bullim (o coem al vapor) les patates tallades a daus grans, i també els ous. Quan les patates estiguin fetes les posem a una safata del forn, pelem els ous i els tallem també a trossos (jo ho he fet en 8 trossos cadascun). Els afegim a la safata del forn amb les patates.

Per la salsa posem tots els ingredients en un cassó i coem a foc lent, remenant constantment (o sovint) vigilant que no bulli. Uns 8 minuts. Passat aquest temps aboquem la salsa sobre les patates i posem formatge ratllat a sobre. Jo hi he posat gruyère i emmental.

Ho posem al forn, preferiblement preescalfat, a gratinar una mica.

I a menjar!!!



...No és un plat dels light, que diguem, però és fàcil de preparar, i està deliciós...

01 d’abril 2011

...hmmmm... bonic.... ??!"¿?"¿?!¿"?¿¿???

Divendres 1 d'abril 10:36h, Grigri truca al telèfon que ha trobat a internet d'una botiga de bosses i bolsos de la seva ciutat..

Noia De La Botiga (responent al telèfon): Botiga XXXX, bon dia!
Grigri: Bon dia, sóc la noia que va venir ahir a la tarda a comprar un bolso marca YYYY, de color negre, que vaig venir amb dos nens. Em recordes?
NDLB: Sí i tant, et recordo, digue'm!
Grigri (suant): Un dels meus fills ha perdut un rat-penat, per casualitat no...
NDLB (rient, o descollonant-se més ben dit): Sí sí, el tinc aquí guardat.. Passa quan vulguis a buscar-lo!!!
Grigri: Ufff!!! que bé que l'hagis trobat!!! Vindré aquesta tarda...Gràcies, moltes gràcies...!!!


Quins paperots que hem de fer de tant en tant les gallines...

29 de març 2011

Àcid Sulfúric

L'àcid sulfúric, com podreu veure en aquest enllaç si teniu ganes d'il·lustrar-vos sobre el tema, es tracta d'un àcid fort i dipròtic (que no sé què vol dir però sona greu) la fórmula del qual és: H2SO4. 
Un estudi recent de la Grigri, no publicat encara per cap universitat de prestigi, ha pogut descobrir que aquest àcid es troba present en força anuncis, i especialment en aquells que van adreçats a persones del sexe femení. S'ha pogut observar també que de manera natural, la freqüència d'aquest tipus d'anuncis augmenta notablement quan arriba la primavera.

Des del quartier vull dir ben fort perquè em senti tothom, que la meva auto-estima està saturada de tant àcid sulfúric.
Vull dir que estic fins al monyo de tota la gama de productes Special K, i de que pretenguin que ens creiem que les noies que surten als seus anuncis estan així d'esculturals perquè no fan altra cosa que menjar special k tot el dia.
Vull dir que trobo molt lleig que la Reebok em prometi millorar els meus glutis, cames i cos gràcies a unes bambes.
O que fins i tot els anuncis de productes de la neteja ens tractin com incultes supersticioses que necessitem que vingui un mascle alfa a dir-nos com podem tenir el nostre bany immaculat...  (he buscat l'enllaç al vídeo però no l'he trobat, ho sento..)

Senyors i senyores, no tinc un cos escultural ni crec que el tingui mai. Però no m'importa. I no sóc la més intel·ligent del món, però tampoc necessito que vinguin a explicar-me com netejar un lavabo..

potser no n'hi ha per tant, ho sé, però sento com si tingués l'ànima corroida...



com deia la lilly, ja no sé què és correcte i què és real...

24 de març 2011

Un deute

Per molt despistada que sigui (i comptant que amb el pas dels anys la meva capacitat de despiste va in crescendo), acostumo a tenir bona memòria pels meus deutes... 

El post d'avui neix de dues necessitats, per una banda la d'escriure alguna cosa al bloc, i per una altra, la de saldar un deute amb una bona persona que he conegut fa relativament poc però que apunta maneres per rebentar el top 20 de les persones que estimo i admiro.

No m'allargaré més amb preàmbuls, ataquem el tema principal del post...  la recepta de la meva salsa de ceps..   d'entrada he de dir que treballo amb dues versions diferents de la recepta, en funció del temps de què disposo. Començaré posant-vos la versió " més professional " i després la versió "ràpida". Els resultats són diferents però he de dir que a mi m'agraden molt les dues, i que he rebut felicitacions per totes dues.

Salsa Cremosa de Ceps
per fer aquesta recepta necessitarem:
60 grs de mantega (o margarina)
2 cebes mitjanetes (jo les poso de figueres o tendres)
Ceps (en compro dels secs, per les mides tocaria posar-hi uns 25 grs però això ho deixo al vostre gust)
100 ml de vi blanc
600 ml de caldo de carn
20 ml de crema de llet

comencem desfent la mantega a foc lent en una paella, si afegeix la ceba talladeta i s'ofega durant uns 2 minuts o fins que quedin tendres i transparents, sense que es daurin. Passada aquesta estona apujem una mica el foc i afegim els bolets, i ho sofregim tot uns 5-7 minuts. Els ceps s'han de posar en remull el dia abans, i val la pena reservar una mica de l'aigua del remull (coleu-la perquè poden quedar impureses) per afegir a la paella en el mateix moment que hi poseu els bolets. Fa de mal dir la quantitat d'aigua de ceps que heu de posar, jo ho faig "a ull", heu de pensar que la idea no és "banyar-los" sinó senzillament evitar que durant els 5-7 minuts de cocció no es cremi la barreja.  Una vegada passats els minuts i s'hagi evaporat el líquid afegirem el vi blanc, movent amb una cullera de fusta el fons de la paella per si s'han enganxat els ingredients. Això va bé perquè hi dóna un gust força intens. Acte seguit agreguem també el caldo i ho deixem coure tot a foc viu perquè bulli fins que s'hagi reduit el líquid ben bé a la meitat (o una mica més de la meitat fins i tot, perquè no quedi la salsa massa líquida).
Finalment només caldrà separar el líquid del caldo dels ceps i la ceba cuits i posar aquests últims a la trituradora. Els triturem primer i després afegim la nata líquida i el caldo, vigilant que no ens quedi molt clara.

Bé... això és el què diu la recepta original, la veritat és que jo espero a que s'evapori més de la meitat del caldo, afegeixo la nata líquida a la paella i passats uns minuts de cocció (també entre 5 i 7), ho poso tot a la trituradora.

La podeu guardar en un pot i reescalfar en un caçó més tard, i fins i tot congelar en racions individuals o de 2 persones. Queda igual de bona quan la descongeles.

Salsa ràpida de Ceps
per aquesta recepta utilitzo:
1 pot de nata líquida (personalment prefereixo la que és més espessa de la President)
Ceps (uns 15-20 grams són suficients)
Formatge per untar  (al gust de cadascú, a mi m'hi agrada el de formatge blau, o el de camembert, ...)
Formatge parmesà  (opcional, a mi m'hi agrada però és un ingredient opcional)
un pessic de sal

Es tracta de posar en un pot tots els ingredients, i escalfar-los a foc lent, s'ha d'anar remenant que no s'enganxi i la mescla quedi homogènia (però no és com una beixamel, no cal estar tota l'estona remenant..). Quan els formatges estan desfets, després d'uns 7-8 minuts de cocció, ja es pot posar tot a la trituradora. Jo no ho trituro molt perquè m'agrada trobar els trocets de cep, però això depèn del gust de cadascú..


Apalins, espero que us agradi la recepta!

02 de febrer 2011

sóc un drac!!

Després de quasi 35 anys claudicant amb la meva condició de Taure tossut, ara va i em diuen que l'autoritat mundial dels horòscops (que dic jo que n'hi deu haver alguna), ha decidit que ja no sóc Taure. Ara sóc Àries...

DONCS MIREU:  NO NO NO NO I NO!!!

però què s'han cregut???  Què n'he de fer de totes les qualitats apreses durant aquests anys???
Estic indignada...

I per això he decidit passar-me a la competència.  He descobert que, segons el zodíac xinès, sóc un drac.  Sí sí sí, ja ho veieu...  qui m'ho havia de dir eh??!!!  Sona bé..  SONA REFOTUDAMENT BÉ!!!!
M'agrada ser un drac!!!  I sabeu perquè? doncs perquè, segons he trobat a la xarxa, en una web que es diu http://www.oriental.mundosagrado.com/ (que sona a font fidedigna com poques), resulta que el Drac és el signe més celebrat del zodíac xinès. Som poderosos i molt afortunats, de bon cor i plens d'energia.

Amb un començament així, qui es pot negar a ser drac oi??

I no acaba aquí:  som éssers intel·ligents nascuts amb un carisma inesgotable, son afortunats amb els diners i amb l'amor, i som bons líders (encara que diu que a vegades tenim l'ego un xic inflat, que SEGUR que no és el meu cas...).
Què més es pot demanar???

És senzillament genial, mola ser drac...
sóc un drac feliç...


20 de gener 2011

Diàleg de Besucs a la part alta de BCN

Entro amb el MFG a una cafeteria d'aires refinats de Balmes amb Diagonal i ens asseiem a una taula, s'acosta un cambrer de trets orientals tot ben vestit, tot correcte, i amb el millor dels seus somriures ens demana què volem prendre...

MFG: Vull suc de préssec mare.
Grigri: Tenen suc de préssec?
Cambrer: No, no tenemos. Sólo de melocotón, piña o naranja.
Grigri: (també amb el millor dels meus somriures) Bien, entonces de melocotón será perfecto gracias.. y para mí un cortado.

..
..
..
Maleïda sentència del Suprem...!!

13 de gener 2011

Nova secció al bloc... a veure què dura...

Coca amb Pera i Plàtan

Ingredients:
3 ous (tamany L o XL)
150 grs de sucre
50 grs d’atmella molta (opcional, es podria substituir per 50 grs de sucre)
50 grs d’oli de girasol
1 natilla de vainilla
1 pera
1 plàtan
1 pessic de sal
170 grs de farina
1 sobre de llevadura
Pinyons per la cobertura

Preparació:
Primer de tot barrejem els ous i el sucre, i mirarem de que la barreja quedi un xic escumosa. Després afegim l’ametlla molta i tornem a barrejar mirant que quedi la mescla homogènia (si substituiu l’ametlla per sucre aquest pas no caldrà).

Seguidament afegiu a la mescla els 50 grs d’oli i la natilla de vainilla i torneu a barrejar.

A continuació aboqueu la fruita tallada a trossets ben petits (podeu fer-la triturada si preferiu no "trobar" la fruita, quedarà igualment bo). És important que els trossos no siguin gaire grossos perquè tenen tendència a baixar al fons de la mescla i no queden tan ben repartits dins la massa de la coca. Mescleu tots els ingredients altra vegada.

I finalment afegiu el pessic de sal, la farina, i el sobre de llevadura i mescleu amb molta cura (si pot ser amb una espàtula millor).

Aboqueu la barreja a un motlle prèviament engreixat (lleugerament, amb mantega o margarina a la base i parets). El motlle podria ser rodó (d’uns 24 cms de diàmetre) o bé un motlle rectangular tipus plum-cake.

I només caldrà repartir pinyons per sobre de la massa abans d’enfornar.

Cocció:
30 minuts a 180ºC

Variants:
Podeu substituir la natilla de vainilla per una natilla de xocolata, i variar les peces de fruita (amb poma per exemple, o orellanes de préssec..).

11 de gener 2011

Avui he rebut això:

Estimado cliente de BBVA:

Nosotros hemos determinado 3 tentativas equivocadas a la utilizacion de su cuenta: 213.197.243.219
Sospechamos que esta tentativa no fue legitimada así, hemos tomado una medida de seguridad, y hemos suspendido
temporalmente una de sus tarjetas. Usted puede reactivar su tarjeta, verificando sus informaciones personales rellenando las
casillias con sus datos personales que te pedimos.

Su tarjeta se quedará suspendida para prevenir el fraude hasta que usted la reactivará.

Para reactivar su tarjeta haga click:

http://www.bbva.es/tarjeta/user_2219/

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A. - 2011




No cal dir que ni tinc compte al BBVA ni tinc tarja al BBVA..
No cal dir que això de les "casillias" fa riure.. és com sentir al Cruyff parlant del porter del Real Madrid..!!!
I suposo que no cal dir tampoc que darrere el link que mostren (que no he obert, pel què pugui passar), hi ha la direcció URL: "http://www.net.kaspersma.com/.bb/bb" que no sé si té massa a veure amb BBVA, així d'entrada això del kaspersma sona a xungo... no trobeu? Vaja, que si no és un intent de phishing (més info a http://es.wikipedia.org/wiki/Phishing), els senyors del BBVA haurien de començar a pensar en posar noms menys estranys per a les seves pàgines web...!!!