24 de març 2009

SECRET D'ESTAT

Representa que això és Top Secret i no ho puc dir a ningú, ni tant sols ho hauria de saber... es veu que el Meu Fill Gran ha sabut que hi ha una nova espècie de dinosauri que no s'ha mort, sobretot no digueu res, l'espècie en questió es el TIRANOSAURUS TIRA-LAPOS..

18 de març 2009

més varis

Aquests darrers dies m'han passat moltes coses:

1.Dijous vaig notar com les pulsacions se m'acceleraven a les 12h de la nit, quan estava davant del PC treballant després de treballar tot el dia (de 8h a 20h). Vaig parar l'ordinador immediatament però va costar relaxar-me i divendres quan vaig llevar-me seguia accelerada, fins que no em va passar no vaig anar a treballar, vaig arribar a l'oficina a les 10h..

2.Dissabte al matí vaig portar el Meu Fill Gran al curset de natació. Després de córrer com una boja per arribar a la piscina i canviar-lo abans que arribés la monitora a buscar-los, vaig pujar a la cafeteria a esmorzar. El Meu Fill Petit va reclamar la seva porció del meu croisant (és com si estigués a l'època feudal, no puc menjar res sense que em reclami la seva part). Després del meu croisant i el talladet vaig pujar a veure el MFG com feia el peixet. Mentres estava allà asseguda amb el MFP vaig trobar-me amb el J, un dels meus millors amics. Va ser una agradable sorpresa perquè no sabia que n'era soci. El món és molt petit.

3.Sortint de la piscina vaig anar a la botiga del Barça del Camp Nou. La Barça Stooooor. El MFG vol una samarreta del MESSI (evidentment) pel seu aniversari. I em van clavar el gust i les ganes!!! El millor de tot: veure els guiris la que lien allà dins, fotografiant-ho tot.

4.Diumenge teníem festa d'aniversari de dues nenes de la classe del MFG. Hi vam anar tota la família en bicicleta (el MFP a la cadireta) perquè es feia al pati de casa d'una de les nenes i viu en una zona on costa molt aparcar, a part el dia es prestava a sortir a pedalar... Quan vem acabar la festa, en el precís instant que sortíem per la porta, vem enxampar a dos paios que havien tallat ja els cables dels candaus i s'estaven emportant les nostres bicis. És que encara no m'ho puc creure. 10 segons més i se les haguéssin emportat!!!! I el més fort és que són tres bicis d'allò més normaletes!!!! que per una canondale de 6.000€ val la pena jugar-se-la però per tres bicis com les nostres està claríssim que no. Colla de pòtols..

5.D'aquí a un mes farà 15 anys que estic amb la meva parella. Estic al·lucinada. Perquè són 15 anys que han passat volant... I mirat en perspectiva, hem tingut moments més bons i més fluixos com tothom, però no m'arrepenteixo gens d'haver-lo triat a ell com a company de viatge. I això és bo!!

6.Ah! i volia dir-vos que em trobo recuperada de l'anèmia i que ahir vaig tornar a sortir a córrer. Fatal.... vaig aguantar ben just 24 minutets... però per aquí es comença! Necessito fer-ho perquè en els últims dies he tingut rèpliques de taquicàrdies i mini-atacs d'angoixa i això no és bo... he de descarregar tota la merda que carrego durant el dia!!!

7. I últim: us recomano la Lilly Allen. M'està acompanyant aquests dies de catarsi personal, i m'està sentant força bé. M'agrada. Molt. No la conec de res però em vaig baixar l'àlbum d'i-tunes i està genial..

10 de març 2009

Varis

Avui he tingut un dia dels durs, he començat el matí prou bé però s'ha anat torçant el dia fins arribar a enfonsar-me en la misèria. Només tenia ganes de fugir d'allà i no tornar en una setmana com a mínim. He començat a notar com les cervicals s'anaven garrativant i com apareixia aquella migranya que sembla que t'agafi el cervell i te'l vagi esclafant.


Per compensar-ho he sortit d'allà corrents per anar a buscar els nens. I com ja sabeu alguns de vosaltres, això d'anar pel carrer amb dues criatures és una feina d'allò més esgotadora. I encara més si tens el més petit en fase "treiem el bolquer", perquè a part dels embalums típics que portes sempre penjant del cotxet (la meva bossa de la feina, la motxilla del fill gran, la bosseta del petitó, la compra del dia -que sempre falta alguna cosa-, etc.) has d'afegir-hi una bosseta amb mudes de recanvi i una gibrelleta. OLE, OLE I OLE.. O sea, glamuroso que te kagas!!! ay porfa..


Dit això, són quarts d'una i se suposa que hauria d'estar treballant, que per això m'he emportat la maleta. Però no estic inspirada. He estat treballant unes dues horetes però ara el caparronet ja no em dóna per més. M'he acabat la Moritz i tot el bol de crispetes que m'havia preparat per aguantar desperta ja fa estona, i finalment he pensat que el millor que podia fer era connectar-me i treure el cap per aquí, que fa dies que no puc..


Volia comentar la lectura de L'ÚLTIM PATRIARCA, i sóc conscient de que no ho faig en les millors condicions, així que, enlloc de fer una ressenya com déu mana, que la podreu trobar a molts llocs fent una cerca al Google, el què escriuré aquí serà la meva humil (i resumida) opinió:

Al principi em va costar molt. Perquè em va descol·locar. Perquè a la contra et parla de la lluita entre dos mons i jo allà només hi llegia UN món. El d'un marroquí masclista, violent i cabró que em feia posar de mala llet.

Per sort, superat el meridià de la novel·la, comença a entreveure's algun altre tema, el del xoc amb el món d'aquí. Però la violència i el despreci del senyor patriarcabró per la resta de mortals segueix fent posar els pèls de punta a qualsevol.

En conjunt l'obra m'ha agradat força. Bé, no sé si podria dir que m'ha agradat. Crec que el més correcte seria dir que m'ha convençut.

Vaig comentar el llibre amb una blocaire i ella deia que no hi veia el premi per enlloc. I potser té raó, però el que no es pot negar és que toca temes que no es toquen gaire sovint (bé, aquí em remeto al meu poc bagatge literari, potser l'estic cagant afirmant això, no ho sé). I si aquests temes els toca algú d'aquí queda com que som racistes o que ens els mirem malament perquè no els sabem entendre des del nostre benestant món.. però si ho escriu una persona amb arrels a aquell altre món, i a més ens ho escriu en català, i a més fa referències a La Colometa de Mercè Rodoreda... doncs ho sento Martachka, però el llibre fa pudor de premi.

Potser no és comparable, però als catalans ens cau la baba quan veiem un jugador del Barça de fora d'aquí cridant un Visca el Barça i Visca Catalunya des del balcó de la Generalitat, i aquí passa una mica el mateix. Ens expliquen la història d'una noia que ve a viure a Catalunya i estudiant aquí supera el model del seu pare i família (que això sona a integració i ens agrada), i a més ens ho expliquen en català i ens fan referència a un dels nostres clàssics!!! doncs ens cau la baba...


Bé, reprenent el què deia: que m'ha convençut.

La història és potent. En alguns moments fins i tot massa, pel meu gust. Perquè no tenia uns dies especialment receptius a aquest tipus de temàtiques, però tot i així el llibre crec que sobresurt amb força del què pots trobar per aquests móns de déu...


Apa, ho deixo aquí, que m'estic adormint. Demà ja em rellegiré el què he escrit amb més calma. Que tot podria ser que tot plegat sigui intel·ligible...


bona nit...