varieteés

Fa massa dies que vull escriure, i massa dies que no trobo el temps per fer-ho...
i ara que he pogut esgarrapar uns minutets de temps a les tasques domèstiques, i a l'estoneta de lectura, he decidit aprofitar que els mascles de casa estan paral·litzats davant la TV cridant consignes del tipus "obre-la!!!" i "molt bona!!!", per escriure quatre ratlles...

per dir-vos que tornen a bufar vents de canvi a la feina. Són vents buscats i desitjats, però que no acaben d'arribar amb l'empenta que necessito... he d'esperar que em trobin substitut o substituta per poder anar on vull anar, però de moment sembla que no tenim massa sort..

per dir-vos que vaig acabar un "A gust amb la Vida" d'Anna Gavalda, i que em va agradar. Es tracta d'un relat molt breu que es llegeix amb un parell de tardes (només una per als lectors aplicats), al que hagués afegit pàgines perquè es fa curt... els millors moments per mi són les discussions de la protagonista amb la seva cunyada...  qui no ha "patit" mai un cunyat o una cunyada??? 

per dir-vos que vaig llegir també "els dimarts amb Morrie" de Mitch Albom, i que també em va agradar molt. També és un llibre curtet, però molt intens. dels que llegeixes amb la llibreteta al costat per apuntar-te les idees que no vols oblidar mai...  Lectura MOLT recomanable.

per dir-vos que he llegit també el "Maletes Perdudes"de Jordi Puntí, i que l'he trobat entretingut però a part d'això, no li he trobat massa virtuts més.. vaja, que no el posaria a la pila dels que recomano enèrgicament...

per dir-vos que estic descobrint el darrer treball de La Casa Azul i que m'encanta. Es supera tant en les lletres com en les melodies i arranjaments. Una delícia.

per dir-vos que vaig anar a veure el musical a Cop de Rock i que vaig poder requeteconstatar (Oscar, m'apunto a la moda del "requeteque"), que tinc una edat...

aix... se m'escapen les idees de tot el què volia escriure per moments... deu ser perquè tinc una edat... i ja se sap que l'edat no perdona...

ja que hi som posats, mentres espero a si les idees tornen, aprofito per explicar l'anècdota del dia: he vist en un correu electrònic aquest migdia, la següent frase (transcripció literal)

"ok, ya nos habisáis"

no tinc paraules per expressar el meu compungiment en llegir-ho.. cadascú de vosaltres podreu imaginar com m'he sentit de confosa i esmaperduda...

ui, sí, mira.. ja tornen les cosetes...  volia dir-vos que vaig tornar a fer bunyols (de quaresma) casolans després de 4 anys de no fer-ne, i que vaig sentir-me molt orgullosa del resultat!!!

i ho deixo aquí... perquè el meu nas acaba de recordar-me que tinc uns macarrons gratinant-se al foooooooooooooooooooooooorn!!!!!!

Em faig gran...

... el post d'avui podria anomenar-se també: "desenvolupament d'un trastorn obsessiu compulsiu"... o no!!!!

La qüestió és que, en la línia del què escrivia la meva amiga Martachka, un temps enrere, hi ha certes actituds que hom troba al carrer, que em treuen de pollaguera... cada vegada més... i començo a preocupar-me..


Em molesta que hi hagi individus que es dediquen a oplir-me el portal de casa amb les esclòfies de pipes de gira-sol que escupen amb art de malabarista.

Em molesta que fent cua al súper o al teatre o a on sigui, l'individu que tinc darrere (sense distinció d'edat i/o sexe) no respecti una distància prudencial mínima i hagi de notar el contacte dels nostres cossos repetidament. És realment necessari tocar-nos????"

Em molesten els individus que per una vorera estreta no es dignen a canviar ni un milímetre el seu rumb perquè poguem passar tots sense topar. Enlloc d'això t'etziben estrebada (amb el colze obert si poden), que em fan dubtar de si en realitat enlloc d'estar caminant pel carrer, no serà que estic atrapada a primera línia en un concert al Sant Jordi.

Em molesten els individus que no respecten l'ordre d'arribada a la parada d'autobús i apareixen del no res com bolets quan arriba l'autobús i se't posen davant dels nassos. Això és una pràctica que, almenys a la meva ciutat, està proliferant de manera preocupant en els darrers anys. Hem anat a parar de cap al "tonto l'últim", i com deien els gals, us asseguro "per tutatis" que se'm queda cara de tonta.

Em molesta entrar en un ascensor d'un lloc públic i dir bon dia i que ningú contesti. No hi sóc? He anat a parar a l'únic ascensor de tot el món on només hi entren persones sord-mudes???... Colla de maleducats....

Em molesta.... Em molesta... Em molesta... Em molesta... Em molesta....

i... arribats a aquest punt... em miro al mirall i em pregunto si no serà que sóc jo que vaig al revés de tot el món...  i recordo el gran Melvin interpretat per Jack Nicholson...
quin futur m'espera??? acabaré com ell?? aniré pel carrer dient "sense tocar!! sense tocar!!!!" ????

Noves sensacions

Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi fet enfadar.. m'atreviria a dir que algun m'ha decebut, però enfadar-me, cap..

Fins que vaig topar amb una muntanya. La Muntanya Màgica de Thomas Mann.

Una muntanya de paraules i d'idees, difícils de digerir en certs moments. A vegades dubtava de si no era un problema meu, d'estat d'ànim... a mi això m'influeix força a l'hora de triar un llibre o un altre...  però no.. definitivament no.

En defensa seva diré que és un llibre majúscul, tant en contingut com en forma. Però, com diuen els Manel "m'ha costat déu i ajuda" arribar a la darrera pàgina..  Un esforç titànic que no ha quedat del tot recompensat.. no ho sé.. potser d'aquí a uns anys m'ho miro amb una altra perspectiva... ara com ara, llevat d'alguns passatges del relat especialment intensos, no puc dir que hagi disfrutat d'aquesta lectura..

Suposo que més d'un maleirà el meu nom i la meva estirp fins a 10 generacions que em succeeixin, però així és com em sento, i necessitava buidar el pap...!!!!

Per treure'm el mal gust de boca, ara estic atacant un llibre més lleuger: "A gust amb la vida" de l'Anna Gavalda. Aquesta escriptora m'agrada. i llevat de "El consol", els altres dos llibres que he llegit m'han agradat molt, i aquest de moment s'està alineant a la llista del Sí, anem per bon camí!!

Després ja veurem per on seguim...

Vaig agafar "els dimarts amb Morrie" a la biblioteca, i entre Tió i Pare Noel m'han caigut "Sukwand Island" de David Vann, "La delicadeza" de David Foenkinos, i "1Q84" els dos primers d'en Murakami...

Per no parlar de l'altra muntanya (real) que encara em queda a la tauleta de nit...:
La soledad de los números primos, de Paolo Giordano
El último encuentro, de Sándor Marai
Maletes Perdudes, de Jordi Puntí
La professora de piano, de Janice Y.K.Lee
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
La impaciència del cor, de Stefan Zweig
La biblioteca dels morts, de Glenn Cooper
Jardín de invierno, de Monika Zgustova
Confesiones del estafador Félix Krull, de Thomas Mann (que quasi que el deixo per més endavant, després de la muntanya....)
La amaba, d'Anna Gavalda
Plataforma, de Houellebecq

Per on començo??????  S.O.S !!!!.

taulell d'anuncis

Asseguda al sofà, plantada davant el televisor, em deixo seduir pels missatges, colors i músiques dels anuncis de la temporada nadalenca d'enguany...
I per sobre de tots ells, n'hi ha un que brilla amb llum pròpia, un que fa que se'm disparin totes les alarmes en veure la irrealitat que reflexa.

Potser alguns de vosaltres ja teniu en ment alguna imatge, tots anem prou saturats d'informació visual, des de fa dies....

Però no, no parlo d'aquells anuncis on nois i noies espectaculars tenen tot el què desitgen al seu abast amb un simple gest de "psssst pssst" del seu perfum sofisticat.
Tampoc parlo del d'aquella marca de congelats que ensenya un heviatta pureta comprant gambot congelat.
Ni tampoc del d'aquells bombons que hom pot trobar a qualsevol supermercat, i ens volen fer creure que és el que es gasta a les reunions d'alta societat (perquè es clar, abans que una capsa de Godiva, tota persona refinada tria els del súper sense dubtar ni una micronèssima de milisegon!!!)
...
...


L'escollit és l'anunci d'una companyia de serveis de telefonia i internet, on es veu una assemblea prou multitudinària, on tothom opina i es respecta i on tothom aconsegueix posar-se d'acord de manera ràpida i amistosament. Tot és concòrdia i felicitat...
I em pregunto jo... on s'és vist que un grup de 100 persones de totes les edats i interessos es trobin dins d'un gimnàs en el seu temps lliure, per parlar dels serveis del mòbil???
I més encara... vistos els resultats de les reunions de la comunitat de veïns d'aquí i d'arreu, amb força menys participants, i un ordre del dia previst, com pot ser que no s'esbronqui ningú???
Cap dels assistents no ha sentit unes ganes imperioses de dir-li al senyor que parla de Colom, que no té res a veure el descobriment d'Amèrica amb el tracte que reben els usuaris per part de les companyies telefòniques???

Vajam que tot plegat ratlla el surrealisme dalinià...

És per això que aquest any dóno el premi al major esforç imaginatiu, als seus creadors.

ostres ostres ostres

guaita què fan ara... ho he trobat per pura xamba... i mireu, és que m'ha fet gràcia.La Plus Belle du Quartier..

tafanejant..

fa uns minuts tafanejava el mur d'una amiga al Feisbuc, i m'ha sorprès veure a la dreta de la pantalla, dins l'apartat dels enllaços patrocinats un anunci de vestits.
Val a dir que el títol de l'enllaç és prou suggerent: 
Vestidos Passion Secret
....i que el peu de foto també és força cridaner:
¡ULTIMOS DIAS! Vestidos desde 20€ ¡ENTRA AHORA Y LLEVATELO!

On no encaixo de totes totes és amb la foto:

Crec que no encaixo amb el perfil...
perdoneu però algú ho havia de dir!!!!

No entenc res... o quasi res...

Fa cosa d'un mes vaig decidir que reservaria dues horetes de dimarts i dijous a la tarda per mi. per anar al gimnàs...
encara ric ara..
és que em peto vaja...
quines idees de bomber!!!

El primer intent decidit va acabar frustrat en el precís instant en què vaig arribar a casa i em vaig trobar el meu fill gran i la seva àvia atabalats tots dos amb els deures de català... es veu que portaven hora i mitja intentant resoldre l'exercici dels deures, sense massa èxit, per no dir gens...
Allò va ser si una mà ben oberta em fotés una plantufada..  Es va activar el pla d'emergència MamaCat, i mentres em despenjava la bossa d'esport i la deixava al costat de la taula d'estudi, intentava posar una mica de llum al problema... No era fàcil, almenys no per ser una de les primeres feines a fer a casa, de deures,  però tampoc era impossible, està clar... (estem parlant d'un nen de segon de primària...), i al final ens en vam sortir prou bé.

La principal conseqüència de l'activació del pla MamaCat, va ser la renúncia una vegada més als intents de conciliar la vida esportiva, en favor de les millors notes acadèmiques del MFG.
No espero cap monument a la plaça major del poble, això deixem-ho clar d'entrada! Només és que sento que és feina meva, i no de l'àvia.. ja m'entendreu..

Tenim deures cada dimarts i dijous, i ja hem fet un exàmen de Coneixement del Medi sobre els ossos, músculs i articulacions, que hem resolt amb una bona nota. Però no s'acaba aquí... divendres ens van comunicar que el proper dijous té examen d'anglès i avui ens han avisat també de que dimecres de la setmana vinent té exàmen de coneixement del medi altra vegada... alimentació...
He fullejat el capítol del llibre i ja m'he atabalat, només de veure la quantitat d'informació que se suposa que ha d'assimilar la criatura... que si proteïnes, que si vitamines, que si hidrats de carboni, que si greixos, que si origen animal, origen vegetal, que si bullits, fregits, planxa o forn, els noms de les dents, l'aparell digestiu...
Una feinada de por.
Ah! me'n descuidava... en paral·lel també hi ha un projecte de Biblioteca d'Aula i tenim dues setmanes per llegir un conte en préstec... Hem llegit ja 62 pàgines, el termini és aquest divendres i ens en queden 25... resumint: entre examen d'anglès, els deures que tindrem demà (dimarts), la ditxosa lectura i l'exàmen de dimecres vinent, això és un estrés!!!

Vaja, que tenim més feina que el President del Banc Central Europeu...
I dic jo... només ho veig jo que és un NEN?????
M'hauré de passar la vida fent de profe particular?????

Quan vaig quedar-me embarassada ningú em va dir res d'això... devia estar a la lletra petita... no entenc res.. o quasi res...