13 juliol 2009

Sonisphere - Barcelona - METALLICA

Jo hi vaig ser.

Vem arribar a les 23h, a punt per veure METALLICA que era el nostre objectiu. En altres condicions només pel fet d'haver pagat entrada, hi haguéssim anat més d'hora, però si per anar a un concert has de pagar cangur, llavors més et val apurar els temps...

Anava acompanyada de la Meva Parella, un company de feina i el meu cosí preferit. La fauna que hi havia per allà concentrada era increïble, ja no només per les pintes sinó per l'estat lamentable en què es trobava la gran majoria d'assistents al festival, que portaven hores allà aguantant drets bevent cervesa o tintorro de tetrabrik i fumant cigarrets moderns...

No havia vist mai METALLICA en concert, i tenia curiositat per veure si són tan bons com sonen als discs...

I us he de dir que SÍ.
Que són MOLT bons.
Que sembla mentida que 4 paios puguin liar-la tant grossa.
Que tot i la calor i no veure pràcticament res (gràcies al meu 1,55 mts), vaig passar-m'ho teta.

Si tornen a Barcelona, hi tornaré.

03 juliol 2009

the fear - acoustic version

no sé què té aquesta noia, que m'agrada..



30 juny 2009

NO TÉ PREU

Arribar a casa al vespre i anar a l'habitació a canviar-se de roba
és una pràctica ben normal..

Que quan estiguis en pilotes vingui el teu Fill Petit dient "pipi, pipi, pipi",
és una putada
però és el què et passa quan treus bolquers..

Sortir corrent immediatament en direcció al WC com si participessis a la final olímpica dels 100 mts. llisos
també entra dins la normalitat de la situació.

Que just quan arribis derrapant a la porta del WC rellisquis amb el bassal de pipí que ha fet el teu fill al mig del passadís i et fotis l'hòstia del segle
NO TÉ PREU

25 juny 2009

Converses

Heu vist alguna vegada a la vostra ciutat marques de color fluorescent a terra? Normalment marcant un sot al mig de la vorera, o una rajola trencada...
A la meva ciutat n'hi ha bastantes.

Doncs bé, el Meu Fill Gran ha trobat una bona explicació a aquestes marques misterioses: Són tresors de pirates.. Fins on he pogut saber, de les seves explicacions, a la nostra ciutat n'hi ha 6. El número 1 està prop de casa els seus avis, i el número 6 està prop de casa nostra. Dels 2,3,4 i 5 encara no tenim coordenades..

Cada tarda que el recullo a l'escola i anem plegat a buscar el Meu Fill Petit, sempre passem per un cantó amb una d'aquestes marques. I és parada obligatòria. La conversa, amb variacions segons el dia, va per aquí:

MFG: Mare, has vist aquesta marca?
Grigri: Sí fill meu, ja l'he vist.
MFG: Saps què és això mare? Aquí hi ha enterrat un tresor de pirates.
Grigri: Ah sí? Segur?
MFG: Sí, és que els pirates van insisir en aquesta terra abans que nosaltres.
Grigri: Caram! i van deixar molts tresors?
MFG: Sí. Molts.
Grigri: I aquest quin número és?
MFG: El zero
Grigri: El zero? Però no m'havies dit que n'hi havia 6?
MFG: No, aquest és el zero perquè la marca és una rodona així
Grigri: Potser aquesta marca vol dir que el tresor està amagat aquí, potser no és el número.
MFG: No, és el zero.
Grigri: doncs no se'n parli més
....

26 maig 2009

on sóc?

....doncs ja us ho imagineu oi?
treballant treballant i treballant, i jugant molt amb els meus nens l'estona que estic amb ells...

així podríem resumir els darrers dies.

Es veu que el món s'acaba aquest divendres... no sé pas què farem a partir de la setmana vinent!!!

bé, potser sí que ho sé... llegir més, estar més estona amb els petits, no fer cara de zombie tot el dia, sortir a córrer...

no pinta gens malament!!
la gran pregunta és: haurà valgut la pena tant d'esforç???

el mes de febrer de 2010 us ho diré...

bona nit, estic morta de son...

07 maig 2009

no hasse falta desssir nada más...

21 abril 2009

Vida esportiva

Després d'un mes d'inactivitat forçada per una petita lesió, ahir vaig tornar a sortir a córrer... els dos petits em van donar una tarda d'aquelles bones i quan va arribar el MM (Meu Marit) jo estava que m'enfilava per les parets. Tenia dues opcions: sortir a córrer fins a cansar-me com una burra, o bé començar a donar patades a les parets. I vaig creure que la primera opció era més civilitzada...

Tinc agulletes...
Però em sento pletòrica, i he dormit taaaaaant bé!!!

prometo no tornar a deixar-ho..