MATÍ:
Gloriós. Un paisatge esplèndid, una escalada memorable en companyia d'una persona que admiro. Faig 4 llargs de primera (el 1er i 3er de la Normal per la Variant, i el 1er i 3er de la Martinetti). Al final acabo petadíssima però molt satisfeta.
Dinem a la terrasseta del bar de Sant Llorenç de Montgai, abocades sobre el pantà.. el paisatge és realment bonic.
TARDA:
NIT:
Sortir de la feina 15 minuts abans de l'hora de sortida de l'escola del teu fill, és conciliació laboral.
Fer 18 quilòmetres en cotxe com si estiguéssis al circuit de Lemans, a part de ser un perill, és conciliació laboral.
Córrer vestida amb el teu traje de Zara i sabates de taló carregada amb un bolso del MSK (però que dóna el pego) ple a rebentar des del parquing fins a la porta de l'escola, és conciliació laboral.
Que el teu fill et digui "on està el meu berenar?" abans que "hola mare!", és conciliació laboral.
Fer 6 cantons més intentant no desesperar-te perquè el teu fill gran és incapaç de combinar l'acció de caminar amb el mastegar berenar, és conciliació laboral.
Suar el teu traje de Zara dins el vestíbul de l'escola bressol mentres canvies el teu fill petit, que també t'està reclamant la seva part del berenar, és conciliació laboral.
Caminar marejada fins a una cafeteria a les 18:15h per poder-te menjar l'entrepà que ha de servir-te de dinar, i que durant el trajecte les sabates de taló noves et facin dues llagues com dues catedrals, és conciliació laboral.
Que a mig dinar el teu Fill Petit et digui "tinc caca", és molt maco i també és conciliació laboral.
Que mentres tornes a reprendre el teu bocata et truqui el teu jefe per feina, és conciliació laboral.
No sé què estava pensant jo quan em vaig creure que en ple segle XXI això de treballar i ser mare és com bufar i fer argolles (que diu el Clos del Polònia...)!!!!!!
El diccionari de la Llengua Catalana defineix Heretgia així:
[s. XIII; de heretge]
f 1 RELIG Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica.
2 fig 1 Greu error contra els principis tinguts per certs.
2 Opinió en oposició amb les idees rebudes.
he_ret_gi_a.
Crec que l'únic pecat que vaig cometre ahir és el de l'heretgia.. bàsicament em vaig manifestar obertament en contra del capellà del barri davant de 3 persones, premiant-lo amb els qualificatius de masclista, nazi, fatxa i fill de puta.
Bé, del darrer de tots no en tinc proves, no tinc el gust de conèixer la seva mare... però dels altres tres sí que en tinc!!
Al final de tot la qüestió és que, tot i que em mantinc en la meva opinió sobre aquest personatge, les forces divines (digue-li Déu, digue-li com vulguis) em van castigar i amb ganes.
I em quedo en això del Greu error del punt 2 de la definició perquè sinó no tinc altra explicació per entendre l'aiguat que em va caure a sobre ahir a la tarda quan vaig anar a buscar les criatures. Perquè us feu una idea, vaig acabar corrent descalça amb les meves sabates Guy Laroche noves de 155 euros comprades de súper-rebaixes a 30 euros (per sort!!!) a la mà, i xopa de dalt a baix. Sense excepció. I això que duia paraigües!!!!
Per acabar vull enviar un missatge als "de dalt": ja em podeu tornar a remullar cada tarda si voleu, que a part de lo de "fill de puta", que admeto que és un judici de valor, de les altres acusacions no penso retractar-me. Encara que m'hagi de comprar una ZODIAC per anar a buscar els nens a l'escola!
Amén
No ha estat gens malament. Hem rigut molt i hem après força coses sobre l'era del Cretaci a Catalunya. Llàstima que al final no hem pogut escalar per culpa d'una estrebada muscular que vaig patir (que em faig gran ..llons!!!!!). Ahir vaig anar al fisio i de moment m'hi fa tornar dijous, i sense possibilitat de sortir a córrer durant tota la setmana... el què vol dir que ho tinc bastant malament per córrer la cursa de la mercè... buè, com que ja ho he pagat aniré a buscar la samarreta i un altre any serà...
Ja tenim nous vocables a la família.
Aquesta vegada per gentilesa del petit de casa, espero que us agradi!!
Sí blocaires, l'afició a l'activitat esportiva és cosa dels temps moderns, dic jo... tantes hores asseguts davant d'un ordinador aguantant les cabronades del primer que passa s'han de descarregar per alguna banda... jo personalment he d'admetre que molts dies surto de la feina amb una sobrecàrrega de mala llet que semblo aquell ben trobat Michael Douglas en la peli de Un dia de Furia.
Així que m'he obligat a tornar a sortir a córrer, confirmat. Des de l'afortunat dia que el meu petitó em va preguntar si m'havia fet pupa he sortit dues vegades més (dos posts més avall). En total han estat 4 kms., 6 kms. i ahir altra vegada el circuit de 4 kms.. Vaja, que he corregut més en els darrers 10 dies que en l'últim mig any!!!!
M'he apuntat a la Cursa de la Mercè que és el diumenge 20 de setembre. Espero poder córrer la cursa i acabar en unes mínimes condicions (no de crono, vull dir de dignitat..). Ja us explicaré com ha anat!
I seguint amb les modernitats del S.XXI, l'altre dia vaig entrar en una farmàcia que acaben de reformar i volia explicar-vos el què em va passar: per uns segons em va fer creure que estava atrapada dins de MATRIX....
M'acosto al mostrador, demano el medicament que necessitava i el senyor l'introdueix al seu ordinador. Fins aquí força normal... Però no! Va començar a sentir-se un soroll com de canonades que em van fer venir ganes de dir-li al senyor de la bata blanca "Caram, qui us ha fet aquesta desgràcia de canonades, per ser que heu fet la farmàcia nova, se sent molt soroll quan un company va al WC no???"
I noooooop!!! Al costat de l'ordinador hi havia un calaixet que el senyor de la bata blanca va obrir i... TATXAAAAAAAAN!!!! Allà hi havia el meu xarop!!!
Increïble.. Absolutament impressionant... Riu-te'n de Houdinis, Coperfields i demés aprenents de trucs de màgia...
El què em porta a pensar (bé, son les 8 del matí tampoc espereu grans reflexions ara...):
Us imagineu que d'aquí a uns anys quan entressim a un Zara et trobessis només un mostrador on haguéssim de demanar:
-bon dia, voldria una samarreta blanca
-Màniga llarga o màniga curta?
-Hmmm millor curta
-Entallada o ampleta?
-Doncs millor ampleta
-Coll Rodó o en punxa?
-Buff... mentrs no sigui molt escotada, en punxa va..
-D'acord
brrrrraaaaoooooooorrrrrrrwwwwddddddsssssssssssaaaaaauuuuuummmmmsssssssssss (això és el soroll de la canonada)
-Aquí la té, són 14,99 euros
hahahahahaha... seria la fi del món, no m'imagino la població femenina del primer món sense poder anar a mirar i remenar botigues de roba!!!!
que consti que a mi ja m'estaria bé, però en conec moltes (i MOLTS) que els suposaria una crisi existencial sense precedents...
apa, jo ja he deixat anar la parida, que tingueu un bon dia!
