17 d’octubre 2011

No entenc res... o quasi res...

Fa cosa d'un mes vaig decidir que reservaria dues horetes de dimarts i dijous a la tarda per mi. per anar al gimnàs...
encara ric ara..
és que em peto vaja...
quines idees de bomber!!!

El primer intent decidit va acabar frustrat en el precís instant en què vaig arribar a casa i em vaig trobar el meu fill gran i la seva àvia atabalats tots dos amb els deures de català... es veu que portaven hora i mitja intentant resoldre l'exercici dels deures, sense massa èxit, per no dir gens...
Allò va ser si una mà ben oberta em fotés una plantufada..  Es va activar el pla d'emergència MamaCat, i mentres em despenjava la bossa d'esport i la deixava al costat de la taula d'estudi, intentava posar una mica de llum al problema... No era fàcil, almenys no per ser una de les primeres feines a fer a casa, de deures,  però tampoc era impossible, està clar... (estem parlant d'un nen de segon de primària...), i al final ens en vam sortir prou bé.

La principal conseqüència de l'activació del pla MamaCat, va ser la renúncia una vegada més als intents de conciliar la vida esportiva, en favor de les millors notes acadèmiques del MFG.
No espero cap monument a la plaça major del poble, això deixem-ho clar d'entrada! Només és que sento que és feina meva, i no de l'àvia.. ja m'entendreu..

Tenim deures cada dimarts i dijous, i ja hem fet un exàmen de Coneixement del Medi sobre els ossos, músculs i articulacions, que hem resolt amb una bona nota. Però no s'acaba aquí... divendres ens van comunicar que el proper dijous té examen d'anglès i avui ens han avisat també de que dimecres de la setmana vinent té exàmen de coneixement del medi altra vegada... alimentació...
He fullejat el capítol del llibre i ja m'he atabalat, només de veure la quantitat d'informació que se suposa que ha d'assimilar la criatura... que si proteïnes, que si vitamines, que si hidrats de carboni, que si greixos, que si origen animal, origen vegetal, que si bullits, fregits, planxa o forn, els noms de les dents, l'aparell digestiu...
Una feinada de por.
Ah! me'n descuidava... en paral·lel també hi ha un projecte de Biblioteca d'Aula i tenim dues setmanes per llegir un conte en préstec... Hem llegit ja 62 pàgines, el termini és aquest divendres i ens en queden 25... resumint: entre examen d'anglès, els deures que tindrem demà (dimarts), la ditxosa lectura i l'exàmen de dimecres vinent, això és un estrés!!!

Vaja, que tenim més feina que el President del Banc Central Europeu...
I dic jo... només ho veig jo que és un NEN?????
M'hauré de passar la vida fent de profe particular?????

Quan vaig quedar-me embarassada ningú em va dir res d'això... devia estar a la lletra petita... no entenc res.. o quasi res...

12 comentaris:

Yáiza ha dit...

Déu ni do quina feinada tenen els nens d'avui en dia! Diria que jo, a 2n de primària, només tenia un parell de fitxes pel cap de setmana, i res d'exàmens! A 3r la cosa ja canviava...

M'agrada que en parlis en plural, dels deures del teu fill, perquè vol dir que t'hi impliques molt. Ma mare (potser perquè és mestre), sempre em va estar molt a sobre quan tenia aquestes edats amb els temes escolars... i bé, suposo que l'esforç li va valdre la pena! (no es pot dir que m'anés malament l'escola i l'institut!).

Així que ànims! I pensa que amb sort, quan el teu fill petit arribi a 2n de primària, potser l'ajudarà el teu fill gran... hehehe!

Yáiza ha dit...

Oh, i em sap greu que t'hagis quedat sense gimnàs! Jo no tinc fills, però sóc una experta trobant excuses que m'impedeixin anar-hi... =P

pere ha dit...

No sé on anirem a parar. Fins als deu anys no recordo cap examen ni que els pares m'ajudessin en uns deures escassos més que de forma esporàdica. A partir dels deu anys no em podien ajudar perquè vivíem separts per 30 quilòmetres.
En fi, repeteixo: quins temps!

Grigri ha dit...

Yáiza, a segon de primària el màxim que recordo jo era la trifulga per aprendre'm les taules de multiplicar de memòria... i ben justet aprendre el nom de la Comarca on vivíem, i quatre dades bàsiques més de la geografia catalana (Costa Brava, Costa Daurada, Serralada Pre-litoral, Serralada Litoral, Pirineu i Pre-Pirineu)... i para de comptar!!
Avui entre deures escrits i enllaços web variats per acabar de practicar, els nens reben un allau d'informació que espanta...
No té perquè ser dolent, està clar.. però que després de passar tot el dia a l'escola, hagin de dedicar encara hora i mitja (de mitjana) a fer més feina, a mi em fa peneta... encara que no siguin tots els dies de la setmana..

Pere, casualment (o no) jo tampoc recordo cap examen fins als 10..!! I saps quin és el que més recordo?? aprendre'ns de memòria el poema aquell dels diez cañones por banda, viento en popa a toda vela.... jajajaja... no em sé el poema sencer perquè precisament, si recordo tan bé aquell moment, és perquè no havia estudiat per l'examen i em vaig guanyar el meu primer "cate"!!! jajajajaja...

jomateixa ha dit...

Amb la meva filla gran ens passa el mateix... ens passem des de després de berenar fins a l'hora de sopar fent deures!!
Els pobres ja no deixaran l'estrès mai de la vida, i nosaltres ... sense comentaris.

Grigri ha dit...

Jomateixa, quanta raó... no és d'estranyar que cada vegada es parli més de l'estrés en nens, els fem portar una vida d'adults que no toca...
I pel què fa a nosaltres.. doble estrés, perquè se suposa que hem de ser súper-mares que sabem de tot.. i de moment m'atreveixo amb les categories dels aliments... però quan arribin a temes més complicats no rascaré bola!!! i menys si tira cap a ciències la criatura!!! O_o

garbi24 ha dit...

Jo quan arribo a casa sempre em pregunto: i no haurien de treballar a l'escola i arribar a casa sense deures? si cal que facin una hora més. Jo quan tanco el despatx no m'emporta la feina a casa (en tot cas només dins el cap) Al final em pregunto qui son els mestres? nosaltres o ells.
A per cert...quan et vares quedar embarassada....segurament no estaves per llegir res.....;)

Grigri ha dit...

jajaja... garbi24: quan estava embarassada em pensava que la única lectura que em calia fer era "què esperar quan s'està esperant"... com si tot s'acabés al part!!

Anna ha dit...

Grigri, això és perquè duus els nens a una escola de 'pago'. A la nostra, això no passa. Enguany han decidit abolir els 'deures' a primer i segon de primària. A nantrus encara no ens afecta, que tot just fem P4, encara! Però hi ha molts pares que es queixen de la decisió. Ja ho veus, no plou mai a gust de tothom! Jo penso que ni tant, ni tan poc, no? Entenc que cal començar a educar l'hàbit d'estudi, però tants exàmens, deures, lectures... per fer fora de l'escola a 7 anys és excessiu! Les criatures també han de jugar, home!

Grigri ha dit...

Anna, primera notícia de que tens un bloc!!!!! (encara que sigui en stand by..)
No el deixis. Jo també passo setmanes (a vegades mesos) sense escriure res, però si partís de la idea que abandono temporalment el projecte, llavors segur que no escriuria ni les poques coses que escric!!!!
A vegades no cal fer molta literatura, només explicar una anècdota, un pensament,...
Escrius molt bé, sempre ho has fet!!! I ho sé perquè ho he vist amb els meus propis ulls durant molts anys noieta!!! ;)
Del tema dels deures, totalment d'acord que el ritme és excessiu per un nen de 7 anys, sabia que l'escola que hem triat és de les que tenen fama "d'apretar", però no havíem imaginat mai que estaven parlant d'això...!!!!

egotista ha dit...

Quin gust llegir-te després de tant temps... :-) Petons mil!

Anònim ha dit...

jejeje