03 de setembre 2012

Hi ha dies..


Hi ha dies que no t’atreveixes a mirar-te al mirall.
Saps el què hi veuràs, i no t’agrada.
Sents dins teu el pes del pitjor de tu mateixa.
El notes com et recargola les entranyes fins que et fa mal el cor.

No tens ganes d’esforçar-te a ser algú millor.
No tens ganes d’ajudar a ningú.
Només t’odies.
I no tens ganes ni de demanar ajuda.

Només vols enfonsar-te.
Com quan submergeixes el cap dins l’aigua.
Tot el què t’envolta es distorsiona
I per sobre de tot només sents la teva respiració.
I el bombeig esmorteït del teu cor.
No vols sentir res més.

Dins teu hi ha una veueta que et recrimina que no fas res prou bé.
Veure la joventut radiant reflectida a la cara d’algunes et rebel·la.
Veure la felicitat dels altres t’ensorra encara més.
És com si cadascun d’ells et xuclés una part de la teva ànima.
I ja no saps on mirar.
Com escapar-te.
Com evadir-te.
Com parar d’odiar-te.