16 de maig 2011

actual reality

Miro enrere i penso que queda força lluny ja l'inici del meu darrer canvi de vida. Des de llavors he anat experimentant una sensació de benestar que ha anat consolidant-se de manera gradual i progressiva. No sé si estic en el millor dels moments, però el que sí sé és que després d'un llarg període de pau, tranquil·litat i vagància voluntària, em trobo plena d'energia i de ganes d'emprendre nous reptes.

Estic reprenent les sortidetes a córrer, i ja no és perquè necessito una vàlvula d'escapament per apaivagar l'estrés del dia a dia, sinó perquè m'agrada sortir a córrer, perquè em fa sentir en forma i radiant de felicitat.

I si tot va bé en breu reprendré també l'activitat alpinística. Fa temps que surto de manera habitual a escalar, però els cims dels Pirineus han quedat fora de la llista d'activitats durant força anys, i penso que ha arribat l'hora de tornar a suar la cansalada muntanya amunt...  pel juny podria caure el Mont Perdut, i de cara al juliol m'han proposat una escapadeta a la Pica d'Estats que també em ve molt de gust!!

Més temps per llegir, per descobrir nova música, per cuidar les quatre plantes del balcó, per jugar amb els meus fills als gronxadors de la plaça o córrer amb ells darrere la pilota de futbol, per estar amb la meva parella, els meus pares i sogres, amb la meva germana, amb tots els que estimo (encara que sigui molt de tant en tant si les circumstàncies ens hi obliguen... oi periccolosa??).

És realment necessari tenir temps suficient per dedicar-nos a les coses que ens fan gaudir, per petites que siguin. Jo he canviat una feina estupenda per TEMPS PER SER FELIÇ.  I és la millor inversió que he fet en anys.

..
..
..
Estic repassant el post abans de publicar-lo, i veig que sembla un manual d'auto-ajuda..  Vull que quedi clar que no és la meva intenció. Ara bé, si resulta que algú vol aprofitar les paraules per fer una mica de reflexió, doncs tampoc m'hi oposaré eh?!

bona nit...



11 comentaris:

Albert ha dit...

Enhorabona, psico.

martachka ha dit...

M'alegro que el canvi hagi estat tan bo, bonica. Continua sent feliç...

Grigri ha dit...

Albert: psicoooootròpics no eh?! jejejeje... merci, però tampoc estaríem davant d'una gran epopeia eh?! això està a l'abast de tothom.. :)

Martachka, t'he dit mai que les braves del canaletes ajuden a tanta felicitat?? jejejeje... I tu? ja vas entrenant? hauríem de proposar-nos alguna cursa, com als vells temps... com ho tens?? petonets

òscar ha dit...

Per aconseguir resultats com aquests mirem de fer canvis. Cal, per això, empenta per i paciència; que les coses no s’aconsegueixen d’un dia per l’altre.

mir ha dit...

Oooooh! És la Osa Ramona !!!!!!!!!! :)

Fantàstic post GriGri!

Ja saps, que ets una de les personetes que més admiro: ets valenta i sempre lluites per allò que vols.
Tens valor per pendre desicions per canviar les coses que no t'agraden/motiven, per ser mare, per ser parella que s'esforça en està bé, per ESCALAR (jajaja), etc ...

I si, de vegades no podem estar tant sovint amb els què estimem, degut a diferents motius, però siguem possitives, quan hi estem, hi som casi al 100% ;)

T'envio molts petons periccolosos.
Roma Roma Roma Roma Roma Roma!
Xocolata amb xurros, Xocolata amb xurros, Xocolata amb xurros, Xocolata amb xurros!

Miss U!

Grigri ha dit...

òscar, sí cal tenir paciència sí... no ho saps prou!!! en general de paciència penso que no en tinc gaire, però empenta no me'n falta!!!

Mir: no tinc clar si és la Ramona o l'Alfonso, jejejeje.. però la foto és molt wapa, transmet una pau... oi??
Gràcies per totes les bones coses que has dit de mi noieta, em sembla que m'ho imprimiré i ho llegiré cada dia de bon matí!!! jejejeje... Miss U 2!!!!
per cert, concert de Jamiroquai a BCN el 31/07.. t'apuntes?? t'agafo una entrada?? tu diràs...

mir ha dit...

La Ramona, segur ;)
Ben cert tot el què he dit i si vols tu dic cada dia al matí! :)

Ja he vist Jamiroquai a BCN ... no crec que hi sigui :(

Baciones!

Grigri ha dit...

:)

no cal no cal, que després t'assemblaràs a mi repetint les coses als nens... sempre els dic: nens, a mi m'acabaran sortint plomes verdes per tot el cos com un lloro!!! XDDD

és molt frustrant.. ;)

mir ha dit...

ai senyor, ara veig que malament escric ... t'ho dic !!!! volia dir! :(
tants idiomes al cap no poden ser bons! (català, castellà, english, thai i romà) ;)

boníssima la frase del lloro als microbis! :)

petonàs de divendres!

martachka ha dit...

Uiiiiii... Jo això de córrer fa molts dies que ho tinc abandonat. No tinc força de voluntat per sortir jo sola, i és taaaaaaaaan fàcil per trobar una excusa per fer qualsevol altra cosa...

Anna ha dit...

M'encanta aquest post, Grigri!
També hauríem de trobar una mica de temps per un soparet d'aquells amb la martachka, no???