25 d’octubre 2006

repàs

1- Aquest curs ens ha tocat una profe de francès que ens fa lamentar a cada segon de classe, l'any "a la bartola" que ens vem tirar el curs passat...
El curs passat vem tenir una profe que era una feliç de la vida. Reiem força i sobretot xerravem (bé, xerrava més ella que ningú), però al final de les 3 hores no havies après massa res. Podies faltar fins a tres classes que no passava absolutament res. Podies reprendre el fil sense problemes.

En part ja ens anava bé perquè tots plegats anem massa cansats i el dissabte al matí és quasi un esforç titànic tancar-se tres hores dins l'escola a fer treballar les neurones..
Però aquest any ho estem pagant molt car. En tres classes ja n'he tingut més que suficient per veure que com no comenci a estudiar aquest curs no l'aprovo ni de conya..!!! glups...

2- I pel què fa a lectures segueixo amb "Els Pilars de la Terra" (tot i que una mica aparcat les darreres 2 setmanes), i amb "Attentat" d'Amélie Nothomb, aquest darrer per "exigències" de la nova profe. No és fàcil de llegir degut principalment al vocabulari però de moment m'està agradant. El to és molt directe, molt sarcàstic, agosarat fins i tot. La situació que ens presenta el llibre és del tot esperpèntica però serveix a l'autora per criticar bastant durament certs aspectes de la nostra cultura relacionats amb el món de la bellesa. Tà bastant bé.

3- Des d'aquí felicito efusivament a l'albert, per ajudar a la seva companya a portar al món una Cèlia que de ben segur és una preciositat. Els que encara no hagueu passat pel seu bloc a felicitar-lo, feu-ho!

18 d’octubre 2006

M'ha tocao

Cuestionario hecho por: Grigri

Nominado por: estherisland

Banda o grupo elegido: Difícil triar. Avui m’he posat Dynamite de Jamiroquai per venir al currings, i és senzillament "el puto amo".

¿Eres hombre o mujer?: Difícil pregunta. Comptant que estic embarassada dec ser dona.

Descríbete: Físicament: petitona. Trets Personalitat: entusiasta, optimista (més d’un 50% del temps), tossuda com una mula i massa impulsiva.

¿Qué sienten las personas acerca de ti?: Bé, això ho hauria de respondre "las personas" no? Crec que em veuen com una persona alegre, de tracte fàcil, i més segura de sí mateixa del què realment sóc.

¿Cómo describirías tu anterior relación sentimental?: Buf, ja ni me n’enrecordo, fa tants anys!! Però una completa cagada seria una bona aproximació.

Describe tu actual relación con tu novio(a) o pretendiente: Estable? Seriosa? Formal? Mira’t des d’un punt de vista menys prosaic jo diria que no m’imagino la vida sense ell. El necessito. Em sento molt millor persona quan estic amb ell… menys quan em fa enfadar es clar!! Jejejejeje…

¿Dónde quisieras estar ahora?: No si-us-plau, no em feu pensar en els milions de llocs on podria estar infinitament millor que aquí!!!!! Acabo de llegir la mir, Austràlia segur que és un d’aquests milions de llocs.

¿Cómo eres respecto al amor?: Dec estar molt espessa perquè no sé què dir… Estimo amb tota l’ànima però porto més de 12 anys amb la meva parella i totes les sensacions respecte d’ell han anat canviant al llarg del temps. Ei, no necessàriament cap a pitjor!!!

¿Cómo es tu vida?: En aquests moments esgotadora però sóc molt feliç! He deixat moltes coses pel camí que segurament ja he perdut definitivament però a part de viatjar a Austràlia i Nova Zelanda ara mateix no em fa falta res!

¿Qué pedirías si tuvieras un solo deseo?: Bé, tornar a parlar de viatjar a les antípodes carregaria una mica. SALUT PELS DE CASA (incloent que l’embaràs acabi bé).

Un frase sabia: El millor de la vida són les ganes de viure

Ahora despídete: Vull afegir a la frase sàvia: "i estimar i ser estimat, i els petons del meu petit"

Los nominados: No vull assenyalar ningú. Que després et posen a la llista negra!!

10 d’octubre 2006

Enquesta

Data esperada de visita: 29/04/2007.

Nom: Ferran o Elisenda (si ho pregunteu al futurible germà gran). A determinar a la propera visita de cal metge.

Altres noms alternatius: Berta i Queralt si és una nena. Edgar, Oriol i Carles si és un nen.

S'accepten apostes...

09 d’octubre 2006

Una tarda molt llarga

Ahir els meus pares em van portar al camp de futbol del Barça. Va ser una excursió molt llarga perquè primer vem agafar el cotxe per anar a Barcelona que és un lloc on passen molts cotxes i molt depressa i tots fan MEC MEEEEEEEC!

Després vem deixar el cotxe i vem agafar un tren que anava molt depressa i estava molt ple que va per un túnel. A un costat hi tenia un senyor amb dos gossos que no em feien gens de gràcia, i a l’altre una senyora amb una maleta molt grossa. Sort que em vaig poder agafar amb les dues mans a una barana grossa com la de l’escala de l’escola, i que tenia el pare al darrere.. A dins del tren hi havia molts senyors i senyores i nens i nenes que portaven banderes de Catalunya. Les conec perquè a casa també en tenim una i fa poquet vaig ajudar el pare a penjar-la al balcó. La mare em va dir que nosaltres baixaríem del tren quan baixessin tots els que portaven les banderes, perquè anàvem al mateix lloc. I així ho vam fer. Però només baixar del tren nosaltres ens vem quedar una mica més enrere perquè jo no vaig tant depressa pujant escales!

Quan vem sortir al carrer hi havia més gent amb banderes. Gent per tot arreu. Com quan vem anar amb els pares a veure els Gegants.
Vem caminar una estona i jo vaig enfilar-me a unes jardineres per caminar per la vora. M’agrada molt fer-ho, perquè jo ja sóc gran. Tot i que el pare i la mare no em deixin fer-ho sol i m’obliguin a donar-los la mà..!

Després de travessar un carrer molt gran amb molts cotxes i molts senyors policies vem arribar al Camp del Barça. Que és com el que hi ha prop de casa els avis però molt més gran, i amb molta més gent. Tothom portava banderes, però nosaltres no. Nosaltres a la bossa hi portàvem aigua, galetes, jaquetes per tots i un paraigües. Vem entrar dins i ens vem asseure en unes cadires blaves. Hi havia molta gent i tothom cridava molt, i sonava una música molt forta. No em va agradar gaire perquè tenia una mica de por. Van tirar uns petards i em vaig espantar perquè no m’agraden gaire, però el pare em va dir que no havia de patir perquè els tiraven molt lluny i allà no ens podien fer mal. Al camp verd hi havia uns senyors fent xuts però van marxar tots en fila quan un senyor que parlava molt fort va dir no sé què. Després van sortir a cantar uns senyors amb unes guitarres i uns tambors. I després uns altres que van cantar una cançó que em canta sempre el pare que és la cançó del Bon dia. El pare i la mare la cantaven però jo encara no me la sé.

Després el senyor que parlava molt fort va tornar a parlar i van sortir els jugadors i tothom cridava "eeeh" quan deien els noms dels jugadors. Jo només coneixia el Roger, l’Oleguer i el Valdés. Els altres no. I n’hi havia alguns que tenien noms molt difícils! Encara no entenc perquè al camp del Barça no hi havia el Messi ni el "Raldinyo" ni "leto". La mare diu que jugava Catalunya, i que el Catalunya no és el Barça.. però que algun dia anirem a veure el Barça i després els podré veure a tots.

Quan van començar a jugar vaig trobar que tot allò era molt avorrit i li vaig dir a la mare que volia marxar. Però ella que és molt espavilada va dir-me que si em portava bé i m’estava quiet m’aniria a buscar unes crispetes…. Nyaammmmmmm crispeeeteeeessssss!!! I així vem passar l’estona, menjant crispetes i cridant "uuuuuiii"!! o "goooooool"!!

Quan ja ens havíem acabat les crispetes vem aixecar-nos i em van deixar córrer per una habitació molt gran on hi havia molta gent menjant crispetes i entrepans, i després vem tornar a seure a les cadires blaves. Darrere meu hi havia uns nens més grans que cridaven molt i que eren molt marranos perquè van tirar totes les seves crispetes al terra. Com que jo em portava molt bé els pares em van donar una mica de patates xips del Barça que són molt bones. I una altra vegada amb els "uuuuuuuuuis" i els "gooooools" fins que es va acabar i tothom es va aixecar i nosaltres també. Era molt tard perquè era de nit, estava fosc. No vaig veure la lluna però jo sé que quan el cel és fosc i s’encenen els llumets del carrer vol dir que ja és de nit.

Vem tornar a agafar el tren del túnel i després el cotxe i vem tornar cap a casa, cantant cançons. En sé moltes jo de cançons!

Estava tant cansat que vaig anar cap al llit sense fer xip-xap, i enlloc de sopar els pares em van donar un bibi molt gran de lleteta, que encara em va fer venir més son.. Vaig agafar la pipa, i la meva rateta… i ja no recordo res més fins aquest matí!

06 d’octubre 2006

Dear B30,

Aquest matí, una vegada més, m’has fet disfrutar dels avantatges del progrés i de la vida a les ciutats.

He gaudit com mai de cadascun dels rètols i resta de senyals verticals que hi ha a banda i banda dels carrils. He pogut observar amb tota minuciositat els gomets del cotxe de davant, el del costat, el de davant del de davant i el de davant del del costat, i així successivament fins a 10 cotxes per davant meu.

Amb aquells tràilers silencios per companyia, qui voldria ser al mig d’un prat verd amb l’únic so d’un ocellet refilant content?

És realment bonic saber que gastes els teus diners cremant gasoil inútilment durant 55 minuts. És quasi increïble que puguis trigar gairebé una hora per recórrer 13 remaleïts quilòmetres…. I jo que abans treballava a 4 cantons de casa meva…

L’únic punt positiu de tot això és que el lector de CD del cotxe, que tants disgustos em dona, avui ha decidit que em deixaria escoltar PLAY de Moby. Feia tant temps que no el posava…i és tant refotudament bo!!! Us puc assegurar que era la única persona que estava contenta i ballant entre tant merder.

Best regards,
Grigri

04 d’octubre 2006

Seleccions Catalanes.




Diumenge anirem d’excursió al Camp Nou.

El petit va veure un tros de partit del Barça aquest estiu (concretament el partit de la Super-Copa d’Europa, glups!), i des de llavors que està fascinat amb tot el què sigui el Barça i el futbol..

I com que sóc massoca he pensat que aquest diumenge podríem fer la prova d’anar al Camp. D’acord, no juga el Barça. Però el partit és en horari infantil i les entrades més baratetes.. De moment està content perquè sap que anirà al Camp del Barça però se li queda cara de no entendre res quan li dic que no juga el Barça, que juga l’equip de Catalunya. Ell repeteix "Catalunya", i somriu, però em temo que no ho acaba d’entendre.

Bé, la qüestió és que també em fa il·lusió participar d’un esdeveniment lúdic-reivindicatiu-festiu com aquest, així que amb l’excusa del petit intentarem fer una mica de país…Encara que això de les seleccions catalanes em soni a utopia irrealitzable.

Ja us explicaré si s’ho ha passat bé o hem marxat cap a casa abans de que acabés la primera part…