29 de setembre 2006

Felicitat aliena

Dimecres vaig anar a la Biblioteca, bé, de fet no vaig anar-hi, diguem que les circumstàncies del moment m’hi van portar.

Quan era allà se’m va passar pel cap que podia treure el nas a la secció infantil, fa dies que busquem el CD de les cançons del Rovelló.

Per tots els que no sapigueu de què us parlo us diré que el Rovelló és un gos, té una sèrie de dibuixos animats fets a "Casa Nostra", inspirada en la novel·la que porta el mateix nom de l’escriptor Josep Vallverdú.
Bé, de fet no recordo si els dibuixos tenen massa a veure amb el llibre, fa tants anys que me’l vaig llegir que sóc incapaç de parlar-ne amb seguretat. Però el personatge sí que està inspirat en el del llibre.

La qüestió és que cada dissabte i diumenge al matí el meu fill es desperta entre les 07:15h i les 07:25h i ve al meu llit a buscar-me per dir-me "Aixeca’t mama, anem a veure el Tovalló!" (ell li diu Tovalló..). El Tovalló comença a les 08:30h!!!!!!!

En fi, que estem muntant el club de fans del Rovelló, i el meu fill en serà el president, sens dubte.

Doncs tornem a la biblioteca: vaig pensar que allà potser el tindrien.. Eureka! Estava fora del calaix que tocava però el vaig trobar.. La cara que va posar quan el va veure em va fer sentir una heroïna…

Durant els ¾ d’hora de trajecte que hi ha de la biblio fins a casa el va dur agafat amb les dues mans com si es tractés d’un veritable tresor. I per amenitzar-ho, va estar cantant la cançó durant pràcticament tot el trajecte, amb una cara de felicitat que era digne de veure..

No sempre surt tant barat fer immensament feliç a algú altre!!


25 de setembre 2006

Gallicidi i altres apunts

1 – Gallicidi
El cap de setmana del 16 i 17 de setembre el meu company va participar a la cursa Magatalls-Montserrat . Jo vaig acompanyar el meu Gall fins al punt de sortida, Coll Formic, el vaig deixar allà a les 14:23h i com que la sortida és esglaonada, va haver d’esperar-se allà sota la pluja fins les 18:17h. Per fer-me menys "soferta" l’espera em va anar enviant SMS’s per dir-me on era: a les 02:46h Sant Llorenç, a les 06:03h Matadepera, a les 09:02h Vacarisses, i finalment a les 10:58h enfilava la pujada a Montserrat. Va arribar a les 12:02h hora oficial (en realitat uns tres minuts abans, però hi havia cua per segellar l’arribada). Emocionat i trinxat.
Per resumir: La meitat dels galls els van matar pel camí, i els que van arribar a Montserrat els anaven matant conforme arribaven a la plaça del monestir.
Allò semblava un camp de batalla, amb tot de gent estesa per allà terra. Durant la mitja hora següent a l’arribada del meu gall la UCI mòbil va haver de fer dues sortides llampec… Una cursa només apta per super-homes i super-dones massoquistes (condició indispensable).
Jo sóc massoquista, però lesionada així que ho hauré de deixar per més endavant..

2 – Aquest dissabte vaig anar al concert del Sr.George Michael. D’entrada no tenia pensat anar-hi però els meus pares m’hi van convidar. Ens van convidar a les dues germanetes, i vem anar-hi tots quatre. No cal dir que m’ho vaig passar molt bé. És una sort poder compartir els gustos musicals amb la teva família. Últimament estic bastant despenjada del treball d’aquest cantant però està clar que qualitat n’hi ha, així que el concert va valer la pena de totes totes. No sempre trobes dues hores per moure l’esquelet amb la teva family!! Moltes gràcies pares.

3 – He començat a llegir "Els pilars de la terra". Per mi és una gran proesa, perquè feia any i mig que el tenia a la capçalera del llit. Me’l van regalar els meus millors amics però no em veia amb forces per començar-lo. Al final m’hi he decidit i la veritat és que ara per ara m’està agradant. És molt més amè del què em pensava. Bé, ara porto uns deu dies sense tocar-lo, però espero tenir més temps i menys son durant els propers mesos!

4 – Tinc un amic vivint fora de la ciutat, i avui m’ha confirmat que el proper mes de novembre acaba el seu desterrament. No tornarà a la nostra ciutat però tornarà relativament aprop. Així que espero poder-lo veure més sovint que durant aquest tres anys.. S’han fet tant llargs!! De moment hem acordat tancar una excursió a La Mola de diumenge al matí amb degustació de butifarra i/o carn a la brasa al restaurant de dalt… hummmm!!!

5 – La MV està vivint a Bèlgica desde fa un temps (desde la primavera? Perdona MV, ja no recordo quan temps fa que ets fora, sembla que faci tant!!!). I el cap de setmana del 25 i 26 de novembre anirem totes les dones de la colla a veure-la. Em fa molta il·lu aquesta petita "aventura". Sens dubte ens ho passarem d’allò més bé.. BRUSSEL·LES TREMOLA!!

06 de setembre 2006

Comença el curs..

Avui el meu pare m’ha portat a l’escola. Després de tants dies ja no recordava aquella olor de colònia que hi fa, ni el color blau de les portes.
La Montse m’ha rebut amb un dels seus somriures i hem entrat a l’habitació dels penjadors. Aquest any m’ha tocat el de la floreta groga. M’agradava més el de l’any passat, que tenia una pilota de colors, a mi m’agraden molt les pilotes! Però la flor tampoc està malament, em recorda a les vacances d’estiu que he passat amb els pares a la Vall d’Aran. N’he vist tantes de flors, i de tants colors!!
Ha arribat l’Ariadna i s’ha posat a cridar dient que tenia un pipí, i veient-la me n’ha fet venir ganes a mi també, així que li he dit al pare que jo també en tenia. Hem anat tots dos als lavabos. Aquests vàters són fantàstics perquè són de la meva mida, això és un avantatge!
Quan hem tornat a l’habitació dels penjadors hi havia l’Annaïs cridant com una boja, plorava tant que m’he espantat i al final he acabat plorant una mica. Però de seguida ha vingut la Cristina a buscar-me per anar a la classe. Aquest any sóc dels grans i vaig a la classe del primer pis. Puc pujar i baixar les escales sense que ningú em renyi per fer-ho, això és realment fantàstic! Ser dels grans és xulo..
Quan he entrat a la classe amb la Cristina hi he trobat alguns companys, ells també han crescut força aquest estiu, però segur que no són tan forts com jo. Jo ja sé fer escalada i diumenge vaig córrer la cursa amb el pare, sóc molt fort i molt valent. Aquesta classe és més quadrada que la de la Rosa, té moltes finestres des d'on es veu el carrer i també hi ha moltes joguines. Em sembla que m’ho passaré molt bé aquest any. No he parat de jugar amb els altres nens i nenes, l’Estanis m’ha fet una d’aquelles abraçades seves que t’apreta tan fort que quasi t’escanya. L’Estanis és amic meu, m’ho passo molt bé jugant amb ell tot i que és una mica tabalot. Si no vigilo em fa caure a terra, quan es posa a córrer amunt i avall no vigila gens, i s’emporta per davant tot el què troba. He de procurar no posar-me en el seu camí! Quan hem sortit al pati he tingut una alegria molt gran, perquè m’agrada molt aquest pati. Està ple de pedretes petites, i a mi em xiflen les pedretes. Em puc passar molta estona buscant i rebuscant una pedreta que sigui ben bonica. Després la dóno a la Cristina o bé la guardo a la butxaca per emportar-me-la cap a casa. Aquest estiu n’he vist moltes de pedres, i n’he agafat moltes. Com que algunes eren molt grosses i pesaven molt enlloc de portar-les jo les donava al pare o a la mare, perquè les posessin a la motxilla. També hem agafat moltes pinyes. A la mare li agraden que siguin ben rodonetes i que no estiguin axafades ni rosegades. A mi m’agraden totes. Els esquirols també m’agraden, i els esquirols menjen pinyes! Amb la Mònica de música vaig aprendre una cançó d’un esquirol que s’enfila a dalt d’un tronc i es menja una pinya. És una cançó molt bonica. Els avis sempre la canten però no la canten bé. O canvien la lletra o canvien la tonada.. I jo els dic: "que no avi, que no és així!" i ells es fan un tip de riure i la tornen a cantar igual de malament, o pitjor.
A l’hora de dinar m’he assegut a la taula amb els companys i ens han donat patata i mongeta tendra de primer i peixet de segon. La patata i mongeta no m’agrada gaire, però me l’he menjada tota, perquè els meus companys també ho feien. I si menjo molt seré més fort i gran com el pare. Vull ser tan alt com un gegant.
Després ha tocat dormir tots junts. És divertit, m’agrada molt dormir. Aquesta vegada m’han posat al costat del Miquel. Es mou molt quan dorm, perquè quan ens despertem té tots els llençols rebregats. Però a mi no em fa res, perquè jo dormo molt i no me n’adono de res.
Després de llevar-nos hem anat a fer un pipí i hem tornat a la classe. He pujat les escales tot sol una altra vegada. En sé molt!. Hem berenat galetes i un got de llet asseguts en rotllana i després hem jugat una estona més fins que m’han cridat per l’interfon. Quan he mirat avall entre els barrots he vist que la mare m’estava esperant. M’he posat molt content, l’he cridada perquè mirés bé com baixava les escales tot sol. He baixat els 5 primers esglaons agafat a la barana. Després he volgut saltar els tres últims i no me n’he sortit gaire bé. M’he donat un senyor cop als morros! He plorat una mica perquè em feia mal i la mare i la Cristina han vingut a ajudar-me a aixecar. He abraçat a la mare i ella m’ha fet una frega de les que em curen els cops i m’he trobat més bé. Volia seguir baixant les escales agafat amb ella però m’ha dit que ho havia de fer tot sol. A poc a poc. I així ho he fet, fins arribar a baix. Em sembla que no tornaré a fer salts d’aquests. Sóc gran, però encara em falta créixer una mica més i tenir una mica més de força. Potser d'aquí a uns dies....