21 de setembre 2009

Conciliació

Sortir de la feina 15 minuts abans de l'hora de sortida de l'escola del teu fill, és conciliació laboral.
Fer 18 quilòmetres en cotxe com si estiguéssis al circuit de Lemans, a part de ser un perill, és conciliació laboral.
Córrer vestida amb el teu traje de Zara i sabates de taló carregada amb un bolso del MSK (però que dóna el pego) ple a rebentar des del parquing fins a la porta de l'escola, és conciliació laboral.
Que el teu fill et digui "on està el meu berenar?" abans que "hola mare!", és conciliació laboral.
Fer 6 cantons més intentant no desesperar-te perquè el teu fill gran és incapaç de combinar l'acció de caminar amb el mastegar berenar, és conciliació laboral.
Suar el teu traje de Zara dins el vestíbul de l'escola bressol mentres canvies el teu fill petit, que també t'està reclamant la seva part del berenar, és conciliació laboral.
Caminar marejada fins a una cafeteria a les 18:15h per poder-te menjar l'entrepà que ha de servir-te de dinar, i que durant el trajecte les sabates de taló noves et facin dues llagues com dues catedrals, és conciliació laboral.
Que a mig dinar el teu Fill Petit et digui "tinc caca", és molt maco i també és conciliació laboral.
Que mentres tornes a reprendre el teu bocata et truqui el teu jefe per feina, és conciliació laboral.

No sé què estava pensant jo quan em vaig creure que en ple segle XXI això de treballar i ser mare és com bufar i fer argolles (que diu el Clos del Polònia...)!!!!!!

9 comentaris:

martachka ha dit...

Tanca els ulls... Inspira... Expira... Inspira... Expira... Jo també ho faig, que només de llegir el teu post m'he estressat i això, el primer dia després de les vacances no és bo! Inspiro... Expiro...

mir ha dit...

Només puc dir una cosa .... Buuuuufffffffffffff !!!!!

Grigri ha dit...

mir: sí noia, és el què deiem, que les dones del segle XXI ens hem alliberat tant que ens ha tocat ser super-womens... ens creiem que podem ser-ho però quan t'hi poses tot grinyola.. la que menys li agafa per fer sudokus samurais com a mínim (era això no el què feia aquella noia?? bé, no ho recordo, era una cosa així..).


martachka: vigila amb tanta inspiració i expiració que si hiperventiles em cauràs a terra estesa, i això tota soleta a casa no és bo...!!! no t'hi cansis.

mir ha dit...

jajaja, si si, sudokos samurais (sincerament, només recordo que eren sudokos noséquè, no en sóc cap experta!).

eps, el 8 octubre pujo a la teva city per concertillo, si us vé de gust :) és un cantoautor força bo! pj hermosilla ... en parlem super woman !!!

i com sempre dic, tota la meva admiració cap a les dones que sou mares (de les bones, eh! ... les que tenen/volen temps pels nens), dones, amigues ... flipo amb vosaltres, sincerament! ... no em veus però sóc de genolls fen-te l'ola !!!! ;)

petons!

Grigri ha dit...

gràcies mir, m'has arribat al cor... :)

denke ha dit...

a...

nims.

(i bon profit!)

Tenblog ha dit...

una mujer como tú...es una superheroína de la cotidianidad...las mejores, las más silenciosas...las que sacan adelante este repodrido mundo...

estherisland ha dit...

el terme conciliació laboral se'l van inventar els de la diputació de barcelona que fan un horari flexible i escuet i a sobre imparteixen cursos sobre aquests temes als futurs treballadors per putejar, ja que l'horari conciliador el tindran només en somnis...
menuda farsa tot plegat!!!

Grigri ha dit...

Gracias Tenblog, gràcies estherisland...
en realitat és difícil viure amb tot això a sobre. I tens dies que no portes més bé i d'altres que et cagues amb tot 50 vegades.
En certa manera he triat jo aquest camí i per tant em toca acceptar les conseqüències. Només demano una mica de paciència i col·laboració...!!!!