02 de setembre 2009

activitat esportiva i altres modernitats

Sí blocaires, l'afició a l'activitat esportiva és cosa dels temps moderns, dic jo... tantes hores asseguts davant d'un ordinador aguantant les cabronades del primer que passa s'han de descarregar per alguna banda... jo personalment he d'admetre que molts dies surto de la feina amb una sobrecàrrega de mala llet que semblo aquell ben trobat Michael Douglas en la peli de Un dia de Furia.
Així que m'he obligat a tornar a sortir a córrer, confirmat. Des de l'afortunat dia que el meu petitó em va preguntar si m'havia fet pupa he sortit dues vegades més (dos posts més avall). En total han estat 4 kms., 6 kms. i ahir altra vegada el circuit de 4 kms.. Vaja, que he corregut més en els darrers 10 dies que en l'últim mig any!!!!
M'he apuntat a la Cursa de la Mercè que és el diumenge 20 de setembre. Espero poder córrer la cursa i acabar en unes mínimes condicions (no de crono, vull dir de dignitat..). Ja us explicaré com ha anat!

I seguint amb les modernitats del S.XXI, l'altre dia vaig entrar en una farmàcia que acaben de reformar i volia explicar-vos el què em va passar: per uns segons em va fer creure que estava atrapada dins de MATRIX....
M'acosto al mostrador, demano el medicament que necessitava i el senyor l'introdueix al seu ordinador. Fins aquí força normal... Però no! Va començar a sentir-se un soroll com de canonades que em van fer venir ganes de dir-li al senyor de la bata blanca "Caram, qui us ha fet aquesta desgràcia de canonades, per ser que heu fet la farmàcia nova, se sent molt soroll quan un company va al WC no???"
I noooooop!!! Al costat de l'ordinador hi havia un calaixet que el senyor de la bata blanca va obrir i... TATXAAAAAAAAN!!!! Allà hi havia el meu xarop!!!
Increïble.. Absolutament impressionant... Riu-te'n de Houdinis, Coperfields i demés aprenents de trucs de màgia...

El què em porta a pensar (bé, son les 8 del matí tampoc espereu grans reflexions ara...):
Us imagineu que d'aquí a uns anys quan entressim a un Zara et trobessis només un mostrador on haguéssim de demanar:
-bon dia, voldria una samarreta blanca
-Màniga llarga o màniga curta?
-Hmmm millor curta
-Entallada o ampleta?
-Doncs millor ampleta
-Coll Rodó o en punxa?
-Buff... mentrs no sigui molt escotada, en punxa va..
-D'acord
brrrrraaaaoooooooorrrrrrrwwwwddddddsssssssssssaaaaaauuuuuummmmmsssssssssss (això és el soroll de la canonada)
-Aquí la té, són 14,99 euros

hahahahahaha... seria la fi del món, no m'imagino la població femenina del primer món sense poder anar a mirar i remenar botigues de roba!!!!
que consti que a mi ja m'estaria bé, però en conec moltes (i MOLTS) que els suposaria una crisi existencial sense precedents...

apa, jo ja he deixat anar la parida, que tingueu un bon dia!

6 comentaris:

òscar ha dit...

veig la maquineta teletransportadora de la farmàcia, en versió agència de viatges.

demanes destí (lluny i amb molt de sol), pagues, entres dins el calaix de la maquina i ... al carib!!!

es nota, oi, que no m'agraden massa les moltes hores d'avió?

martachka ha dit...

La primera vegada que ho vaig veure jo també vaig flipar...

El que mola també molt per les botigues de roba és el tema de les etiquetes per ràdiofreqüència. Tu entres, veus una samarreta blanca amb coll de punxa, moníssima, i no trobes la teva talla. Miren a l'ordinador i poden detectar l'etiqueta de la samarreta de la teva talla que algú ha posat al lloc que no toca. Això ja existeix, no és broma, però només ho tenen en algunes botigues pijes...

Encara que a les etiquetes aquestes jo els trobaria una altra aplicació: etiquetaria tots els objectes de casa, i a l'hora de buscar desesperadament les claus del cotxe, el mòbil silenciat o les ulleres de sol aixecant papers, coixins, mirant a tots els bolsos, les butxaques de les jaquetes... només caldria fer una cerca a l'ordinador... Reflexionem-hi! Seria el paradís per a la gent desordenada com jo!!

Grigri ha dit...

Ostres ostres ostres ostres Martachka, això seria una MOLT bona solució!!! Jo tinc molts problemes per saber on són les coses que desordeno jo mateixa, les que desordenen els nens i les que desordena la dona que ve a netejar un cop per setmana, una veritable feinada!!!

Òscar, em sembla que per això de teletransportar-se no falta gaire.. tot i que els interessos econòmics de les grans companyies aèrees hi posaran traves, és clar... I què me'n dius d'aquells trajectes de 5 o 6 hores en cotxe, tots apretats, amb els nens berrejant als seients de darrere??? (i que consti que els meus són bastant tranquilets)hmmmmm... teletransport JA!!!!

Albert ha dit...

Bon dia tingius tu també.

martachka ha dit...

Oh, sí, plis!!! Teletransportació, JA!!! A mi això de fer quilòmetres, ja sigui amb cotxe, amb tren, amb avió o amb bicicleta em sembla una pèrdua de temps...

mir ha dit...

NOOOOOO, màquines NOOOOO !!!

I què no és maco, arribar a la botiga:
TU: Hola bon dia, voldria una camiseta negre (ho sento, black is black), talla M, maniga curta, coll rodó, que no quedi apretada ...

La noia, pintada i tatuada que fa por, porta en una orella l’Ipod amb música tecno (de la xunga) a tota castanya i a l' altre el piu del telèfon móbil). Va vestida, que et preguntes com collons (perdó) té valor de portar aquella tshirt de la HelloKitty amb aquells Mikels (michelins, flotadors) sobresortint per tot arreu, i aquells texans tres talles més petites, que li marquen el tanga de “leopardo” i la celulitis que a la seva edat molt normal no és, que com pot estar 8 hores de peu amb aquells tacons (sabetes TREMENDES). Mastega xiclet amb la boca oberta. Fa pudor a suat i l’ alé, malgrat el xiclet, fa olor a all i oli ... Et mira i diu:

ELLA: Qué? (aquí, li diu al que li està parlant al piu de l’ orella ... Kari, un momento, que hay un tia akí, que no sé que é lo que quiere? Joé, pero mira que é plasta la peña, neng).
Que é lo que quiere? (no et mira a tu, està canviant la cançó del Ipod) Que no la entiendo. Me habla en Español? Es que no soy de aquí, y yo ese idioma no lo hablo. NI inglé tampoco. Solo españó.

TU: Ah bueno, pues nada, que quería una camiseta negra blablabla.
ELLA: Et mira amb cara cada cop més de fàstig ... Que no, que no, que no tenemos de negras, se nos han acabaó. Asín de esas que dices, sólo hay fuuucxkkkxsias.
TU: Ah, vaya. Os van a llegar más? O puedes preguntar en alguna de las otras tiendas si tienen, y que me guarden dos, por favor.

Ella et mira, amb cara de PEROQUEMESTÁCONTANDOESTAHIJADEPUTA.

ELLA: NO. Es gira, i ... Joé Kari, la gente é imbécil. Joé, que mierda. Joé, que no lo sé te digo ...

Si si, jo ho trobo maco. Així tens motius, un més, per cagar-te en la societat actual i amb la gent que tenim a BCN, ciutat de disseny, ciutat xaxi piruli, ciutat on és supermegacool viure-hi ... CAGUN TOT!
PD: La única màquina que m’agrada és, la que teniu al Banc de Sabadell de no sé quin caixer ... Com mooooooola !!!! Segur que li preguntes i us troba tot el que perdeu per Sabadell :)