20 de novembre 2006

pesadilla en "my street"

Aquesta nit el petit ens ha obsequiat amb tres hores d'insomni.
El motiu?
Es desconeix.
Em sembla que els de la sèrie Expediente X estan planificant fer tota una temporada dedicada al misteri d'aquesta nit a casa meva.
Els símptomes dels seus laments es desconeixen. Només teníem això: laments. Quan semblava que s'havia calmat i s'havia adormit altra vegada tornava a engegar la sirena del plor.. però no us penseu que era un plor d'aquells de pulmó de "alguna cosa grossa em passa", no pas!! Era un plor d'aquells de vull que estigueu per mi i no em feu dir el motiu perquè tampoc ho sé.

Ho ha intentat tot: demanar un biberó de lleteta, demanar venir a dormir al llit dels pares, dir que tenir pipí, dir que tenia mal a la panxeta, i quan se li han acabat les excuses gemegava per ofici, sense cap més motiu, porque hoy es hoy y porque yo lo valgo...

Jo estic amb un mal d'esquena de nassos i el meu marit havia de llevar-se a les 4:00 a.m. per anar a treballar així que us podeu imaginar la de coses que se'ns han passat pel cap durant la 01:00h a.m i les 03:30h a.m.!!!

Ho hem intentat tot i res semblava funcionar.
Al final he passat a l'amenaça directa: he anat a la seva habitació i des del llindar de la porta li he dit que si el tornava a sentir gemegar que l'agafaria i el portaria a baix el carrer i el deixaria allà sol.
La veritat és que no les tenia totes. Ell és un jugador astut i sap detectar els farols de quilòmetres lluny... Ja em veia fent la comèdia de posar-li les sabatilles i la jaqueta i sortint al replà de l'escala... amb una mica de sort allà ja estaria plorant i suplicant tornar a casa... però potser aguantava el seu paper impassible (en sap molt, és un professional!), i havia de baixar fins al carrer... tot i així no tenia clar d'aconseguir res i, en tot cas, del què no m'escapava era d'anar casa per casa l'endemà demanant disculpes als veïns per la despertada general...

Al final he tingut sort, no sé si el farol ha quedat convincent o és que s'ha quedat rendit del mateix cansament però no l'hem tornat a sentir més. Al·leluia!!!!

Bé, al·leluia a mitges, perquè el careto que porto és maco... i això que he mirat de posar-me bé l'estocat aquest matí perquè no es notés tant que sóc una zombie!! El comentari generalitzat d'aquest matí és un "ai, fas mala cara, que et trobes bé?"... brrrrrrrrr....

9 comentaris:

Anònim ha dit...

ànims... sens dubte us sabrà recompensar la paciència i dedicació que li profeseu. aixó sí, fins que neixi el germanet, encara gaudirà de la dictadura... ànims parella!

Dan ha dit...

Ai! Quins records, Aquelles nits del lloro, aquell complexe de "que faig malament?", aquells consell de tothom diente el que has de fer o el que no has de fer, quelles ganes d'esterilitzar-te per no passar mai mes per aquells trangols. A mi em va durar uns anyets.
Pero son tant monos....
Anims, alguns us comprenem.

Grigri ha dit...

No sé, imagino que aquesta setmana s'ha desmarxat una miqueta. Va tenir angines i jo vaig quedar-me a casa dilluns i dimarts amb ell. Suposo que es va malacostumar a tenir-nos a tots al seu costat 24h diàries i reclama atenció...

Però tampoc calia que li agafessin les ganes de tenir atenció la nit de diumenge a dilluns no?? dic jo... jejejejeje

Anònim ha dit...

Ànims i avui feu horari d'Arnau! Us anirà bé dormir unes hores de més.

Tenir atenció 24h. és massa adictiu... Se'l pot entendre...

Xurri ha dit...

errr... angines fa pocs dies, plors sense motiu, no es dorm... les orelletes bé? mira que la otitis es molt mala p.----!

Bon consell, el de l'anònim: quan t'han esgotat, adaptat al seu horari!

Anims noia, que tinc un cansament empàtic de llegir-te... ufff, em fas patir!!!

Grigri ha dit...

Tot bé xurri, ni orelletes ni res de res. Només tenia una mica de "mamitis" o "braçitis" o com n'hi vulguis dir.
Bé, aquesta nit sí que hem dormit. Vem anar a dormir a les 22h en punt, i ha sigut una meravella!!

Em noto tots els músculs del cos tant relaxats!!
Fins i tot el cervell, em costa pensar!! jejejejejejeje

denke ha dit...

tens sort de que el jugador astut no pugui llegir el teu blog... jejeje

Gri del 2n3a ha dit...

ei io d'això n'hi deia tenir mamera en comptes de mamitis o bracitis... tot i que el que ho patia era la meva mare, pq io encara sóc lluny de ser-ho x'D

per cert, s'ens assemblen els nicks 8D

estherisland ha dit...

deu n'hi do......
jo li donaria el premi bambini caracte white label 2006......