22 de novembre 2006

La quiniela



Recordo que quan era petita el meu pare sempre tirava la quiniela i fèiem una aposta per cada membre de la família. La qüestió és que jo no tenia ni idea de què era allò, simplement el meu pare em preguntava: 1, X, o 2?
I jo començava a cantar una seqüència totalment aleatòria de uns, equixs, i dosos fins que ell em deia "prou, ja està"...

No sé perquè però aquesta anècdota m'ha quedat molt grabada en la memòria.


Aquests dies a casa estem fent una altra quiniela. I és la de trobar un nom pel germanet.
Els candidats són:

Ferran - El preferit del meu fill, amb el desavantatge de que a casa es celebren els sants i Sant Ferran és el 30 de maig, s'ajuntaria molt amb l'aniversari..

Roger - El preferit del meu marit.

Edgar - El meu preferit

Carles - No és el preferit de ningú però també ens agrada

Martí - Era el meu preferit durant l'altre embaràs però a hores d'ara uns amics ja tenen un nen que es diu així, i talla una mica el rotllo... tot i que segueixi agradant-me el nom, es clar.

I així anem passant els dies. Amb els noms apuntats a la pissarra de la cuina i mirant-los i remirant-los sense acabar de decidir res...

Volia saber la vostra opinió.
Quin us agrada més?

22 comentaris:

bellosoli ha dit...

tots els noms que cites són bonics i tots tenen el mateix problema per a mi, així que no puc utilitzar el meu barem habitual per descartar-ne cap. I és que jo no sé fer la r "forta" i em surt com als francesos. Així que acostumo a descartar els noms que contenen aquesta r. Però be, com que tots els que esmentes la tenen... em quedo amb Ferran!

bellosoli ha dit...

per cert! no contemplaves també el nom d'oriol?? aquest també te r, però de les fluixes, de les que se pronunciar!!!

Grigri ha dit...

El problema d'ORIOL és que ja n'hi ha un a la família. I precisament al costat "fosc" de la família (per dir-ho d'alguna manera, són històries de baralles familiars d'aquelles de tele-novel·la!).
Llavors és normal que el meu marit no en vulgui ni sentir a parlar..
I jo ho entenc!

Grigri ha dit...

Per cert, bellosoli. Si tens aquests problemes amb les erres, qui carai et manava a tu d'enamorar-te de l'Ingrid Rubio precisament??
No podies haver-ne triat una altra amb menys erres?? jejejeje..

A mi em passa una mica al contrari que tu, els noms de nen m'agraden que sonin "potents", i tot el què puguin ser erres, ces, etc, hi ajuden bastant.

bellosoli ha dit...

uis! però és que per l'ingrid rubio fins i tot faria l'esforç d'anar al logopeda!!!

Alfredito ha dit...

Hay una invasión de Edgar's, por lo menos en mi cole. Los Roger también abundan últimamente. Los Ferran han desaparecido. Apuesto por este último.

Besitos.

pere ha dit...

Quin compromís, grigri, haver de triar un nom, encara que no sigui per tota la vida. Jo tinc més clars els noms de nena que els de nen.
Ja teniu en compte el significat de cada nom, per exemple, Ferran = intel·ligent, agosarat...
I ja és una pissarra tancada, no podem fer noves aportacions?
M'ho pensaré.

Xurri ha dit...

Ferran!!!

Albert ha dit...

Voto com Xurri, però Martí també m'agarda. carles seria una tercera opció més neutra (si no us poseu d'acord en cap dels altres...).

Anònim ha dit...

Doncs jo personalment conec dos Rogers que són meravellosos... Com dirien els del país veí... "No hay dos sin tres" no?

Gri del 2n3a ha dit...

Trobo que Ferran és un nom que dóna molta personalitat, és fort i imponent.
Roger és més suau d'escoltar, però té un punt de tendresa molt bonic.
Optaria pel nom que sigui menys utlititzat acutalment... que al posar-li no n'hi hagi molts que es diguin com ell. :)

mir ha dit...

Jo voto per Edgar o Marti ... a mes m' agraden perque sonen igual en tots els idiomes.

Petons des del Nord de NZ !!!! Cuida't!

Achissss !!!!

Grigri ha dit...

Caram caram, veig que el criteri del meu fill és el que té més vots ara per ara!

Segons criteris del "menys posat", si mirem les últimes dades publicades per l'Idescat (any 2004), Carles seria el menys posat de tots, ocupa el 80è lloc del rànking.
El tema està en:
Martí: 21è lloc
Roger: 27è lloc
Ferran: 40è lloc
Edgar: 47è lloc

Les dades del 2005 encara no han sortit publicades al web, però per fer-nos una idea ja serveix no??

A mi el nom de Roger, com diu gri del2n3a, és més suau. Massa pel meu gust. Intenta fúmer un crit de bronca dient Roger... veuràs com amb la "G" perds molta força. I la "E" és tant tancada que no pots. Amb aquest nom no em sento còmode com a mare-policia...!!

Hanna B ha dit...

primer de tot diré que jo sóc un dels casos que s'ha canviat el nom d'adulta perquè no li agradava el que li van posar al néixer. els va costar perdonar-m'ho però els meus pares ja em diuen per l'altre nom (les germanes encara no). dit això, voto per martí-ferran-roger-edgar-carles en aquest ordre, i aprofito per afegir que el meu nom dels noms de nen preferit és jaume :)

Grigri ha dit...

Ui, jaume també cau al cantó fosc de la família. És un dels noms de la llista de vetats..

De fet, nosaltres estem com en pere, tenim més clar el de nena que el de nen... i mira que n'és de pervers el destí que m'han tocat dos nens!!

Un altre nom que m'ha agradat de sempre és Pere. Però el pobre es menjarà tota la vida allò del Pere de la Cullera macarró fregit...
I tampoc es tracta de crear traumes als nens!!

pere ha dit...

Ostres, grigri! Vols dir que se'n recoda algú d'aquesta cançó? A mi mai no me l'han cantada: tu ets la primera.

Anònim ha dit...

Ferran one point... ja pots apuntar a la pissarra un altre vot per aquest nom .(Xavi)

Candela ha dit...

FERRAN!

l'home de la musica ha dit...

estic amb la Candela... ami m'agrada Ferran, es típic, si, però és un nom maco. Per cert Gri-gri, ja no pases mai per el meu bloc. Alguna cosa que he dit?

laurinha ha dit...

A mi m'agrada Carles. M'agrada com queda escrit. Roger també m'està bé i a més si surt del país li sabran escriure a bastants llocs. Al final un es cansa també de deletrejar.... :-)

Un petonet!
Laurinha

Gurb ha dit...

jo es que tinc debilitat per Marc...

aiguamarina ha dit...

I jo tinc debilitat per Albert, que no surt a la llista;

Però Carles... mmm sona de conya, fins i hi tot com a mare-policía :))

Petons!!!