24 de febrer 2006

Xurri, el meme!

Mania / Raresa 1:
No suporto ser el centre d'atenció. O millor dit, necessito passar desapercebuda. Em treuen de pollaguera els typical paletes piropaires… i sort que no sóc una rossa escultural!! Sóc més aviat menuda i poca cosa, però tot i així de tant en tant me'n cau algun… brrrrrrr és que em transformo, sóc incapaç d'engegar-los a la merda però m'incomoda tant que em visualitzo al moment traient un bazoca de la bossa i fent volar pels aires l'andamio… al més pur estil "Dia de furia" del M.Douglas!
També hi ha un altre cas que posa de manifest aquesta raresa i és que quan treballava en un altre departament, hi havia un jefe que quan entrava algú nou a la divisió (ep, a la divisió eh!!!) el passejava taula per taula i el presentava a tothom. El problema és que a més es permetia la llicència de fer la conyeta del dia sobre cada persona de l'equip, en el meu cas sempre m'ensabonava pels meus estudis de Relacions Internacionals i deia que jo era el projecte d'embaixadora del departament (jeje ja ja ji ji jo jo)… em fotia tant negra que vaig decidir que no m'enxampava més. A partir de llavors, quan el veia fer el rondo amb el novato/a de torn, ja em posava en guàrdia i quan estava una o dues taules més enllà de la meva jo m'aixecava i me n'anava al WC. I allà em tirava els meus 10 minuts, a esperar que passés el xàfec.
Bé, mirat així es podria dir que sóc rareta de collons, però és que hauríeu de veure el susodicho jefe. Un especímen dels més llefiscosets que he vist a la meva vida... Qualsevol gest per evitar un trobament directe amb el subjecte es podria considerar més que vàl·lid, fins i tot diria que en algun apartat de la Carta dels Drets Humans es recull aquest tema!!

Mania / Raresa 2:
Sóc una fanàtica de les xuxes, i quan vaig a comprar-les sempre agafo dues bosses, en una hi poso les que porten sucre per sobre o sidral i en l'altra les "nubes", mores, monedes, regalèssia, etc.. per eliminació, tot el què no porta sucre o sidral a sobre.. No suporto que se m'omplin de sucre les que no en porten!
Sobre el mateix tema, tot i que més que una mania seria una preferència, sempre agafo la regalèssia, els discs, les mores, les monedes, etc. de color vermell. Qüestió de gustos, les negres no m'agraden… ep, i no és racisme!!

Mania / Raresa 3:
A nivell estètic no sóc una persona que em cuidi massa. No sé distingir entre una mascarilla hidratant una crema re-generadora o una de peeling .. i si alguna vegada me n'han venut alguna m'ha durat tres vides.. només hi ha una cosa del meu look que realment em porti de cap: el cabell. Puc arribar a ser molt tiquis miquis. M'agrada canviar sovint. Fa 12 anys que vaig deixar la mitja melena pel cabell curt i des de llavors vaig experimentant ara una mica més curt, ara una mica més llarg, ara curt del tot, ara rossa, ara platí amb les arrels albergínia, ara "cobrizo irlandés", ara morena,.. en resum, que la de la pelu quan em veu entrar ja es frega les mans, perquè podríem dir que li permeto explaiar-se i treure tota la vessant artística que porta a dins...!! Ara porto un any i mig més tranquileta (que no sigui això de ser mare!!!) però segueixo buscant constantment què puc canviar i especulo en què em faré la propera vegada que em toqui passar per la pelu..
Sóc conscient que això no lliga massa amb la Mania 1, perquè si m'agrada passar desapercebuda un ros platí amb metxes albergínia no seria la millor manera d'aconseguir-ho, és veritat. Però això del cabell no ho faig pels demés, ho faig per mi. L'important és que em senti guapa quan em miro al mirall, no??

Mania / Raresa 4:
Sóc bastant maniàtica de l'ordre, tot i que no sempre el practico!! Això que sembla una incongruència tant gran és el resultat de que el dia només tingui 24 hores i de que jo només tingui dues mans…
M'agrada molt tenir les coses ordenades perquè d'aquesta manera tot em resulta més fàcil, si cada cosa està al seu lloc tens aquella tranquilitat de pensar que ho tens tot sota control..
La paradoxa és que per infinitat de motius (perquè no depèn només de mi l'ordre d'un espai en concret, per falta de temps, per falta de mitjans,…) doncs acaba resultant que a casa meva moltes vegades no trobo res… o gairebé res!!
Ja vaig parlar-vos un dia de la conspiració internacional de les dones de la neteja. Al bàndol dels conspiradors hi he d'afegir el meu marit i el meu fill que, per dir-ho d'alguna manera, tenen un concepte diferent de l'ordre. Ni millor ni pitjor.. diferent!


I em sap greu Xurri, però porto un parell dies donant-hi voltes però sabria trobar-ne cap altra.. N'havia de dir 5 però se me n'acudeix cap més!
Prometo escriure-la si algun dia veig que la tinc.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Interesant el meme...saps que coincidim amb les xuxes i el color vermell??? Petó

Xurri ha dit...

Eiii!! les manies!!! oeoeoeoeoe!!!

Osti les rondes de benvinguda... no les suporto, ni quan et passegen a tu ni quan porte a un pobret que es nou, i no saps que dir-li. I els pirorus andamierus.. aaaarrrgggg.

Bé Gri-gri, m'has d'avisar quan vagis a comprar xuxes, que jo em menjaré totes les negres, com que aquesta mania jo no la tinc...

Només m'he tintat els cabells una vegada, i va ser del meu color (una mica més fosc). Des de que vaig decidir que la perruquera que em tenia abduida no entenia per res el meu sentit estètic i de la vida (eminement sobri i minimalista, encara que acuradament afavoridor) ni hi he tornat ni m'han tornat a perseguir en plan plasta (t'has de fer mexes, perque no aprofites a l'estiu i et canvies el color, s'et veuen les canes, etc). Tinc un color ben xulo i no em durarà gaires més anys, i el vull aprofitar. Apa.

Per cert, has vist el meu carnet del gimnàs? no fos cas que estigués per un casual a casa teva...

Albert ha dit...

M'ha agradaty el teu post. D'una banda et fa força mortal, com tothom, peruqè això de ka mania de l'ordre i del concepte no compartit amb la parella (i el petit), es veu que és força comú. Ara bé, alhora, això que només te'n coneguis quatre et fa ben especial. ei, ni pitjor, ni nillor, només diferent ;-) Petó.

Grigri ha dit...

Doncs albert la veritat és que em considero una persona poc complicada. No m'agrada discutir i no sóc gens rebuscada. Crec que el què és blanc és blanc i el que és negre és negre i els grisos són grisos i que al món hi ha lloc per tothom i s'ha de respectar totes les opinions...

bé, potser tampoc sóc tant flower power! s'ha de respectar a tothom qui respecti als altres!!! La intolerància, la demagògia, la violència i l'immobilisme em treuen de pollaguera!!!

apa, vaig a treballar una estona..

Albert ha dit...

Uix, que he dit res fora de lloc? Sorry.

Grigri ha dit...

Fora de lloc?
No pas!!!

No volia donar pas aquesta impressió al contrari!

No t'he de perdonar de res perquè en cap moment m'he sentit "ofesa" per res. Ni molt menys!! Tu no m'ofens mai, don't worry!

una abraçada albert

Albert ha dit...

Uix, una altra vegada. Doncs ara t'hauré de demanar sorry per haver-te entès tan malament.Una braçada per a tu, també.