28 de febrer 2006

Carme Thió


És el nom de la revelació divina de la setmana…
Ahir vaig anar a una conferència que organitzava la nostra escola bressol juntament amb un parell d'escoles més. El tema era l'educació dels nostres fills, la seva autonomia i els límits.

No coneixia aquesta psicòloga però tothom deia que és una "eminència" en educació infantil i que valia la pena l'assistència al col·loqui de totes totes. I així ho vaig fer.
D'entrada no esperava sentir res que no hagués llegit en algun llibre d'algun altre autor sobre aquest tema. I, si bé d'entrada es van tractar en línies generals els mateixos temes de sempre (Afecte, Respecte, etc…), a mesura que es va anar concretant en els termes de l'autonomia i els límits a aquesta autonomia vaig poder aprendre conceptes nous.
Després de la conferència, els pares (que tots plegats tenim els mateixos problemes, això va quedar ben palès!) vem tenir la oportunitat de poder preguntar els nostres dubtes i exposar els problemes que afrontem diàriament. Molt profitós, sí senyor!!

El que més em va agradar d'ella és que és una persona que es mostra molt accessible i propera i que mira de resoldre els problemes des del sentit comú. Que moltes vegades és el menys comú de tots… Ens va donar algunes estratègies concretes i consells que crec que poden arribar ser molt útils.

Em quedo amb un d'ells: L'educació en llibertat. Consisteix en posar "la pilota" al terreny del nen i donar-li opció a decidir. Ensenyar-lo i incentivar-lo a escollir.
A nivell personal hem fet això des de que el nostre petitó era ben petit. Però darrerament l'estratègia ens donava problemes, perquè ell ha entrat en la fase del NO.
On està el truc? Ahir ens el va donar la Carme: Li hem de donar a escollir entre opcions que nosaltres poguem acceptar. Vull dir:
Si li diem: "Vols sopar?" cagada. Perquè si diu que no, llavors et veus obligat a no respectar la seva decisió. I si li havies preguntat és que deixaves una porta oberta a acceptar la seva opinió no?
Deixar-lo escollir pot ser molt més senzill, una criatura pot decidir si menja una poma o una mandarina si ens interessa que mengi una d'aquestes dues coses… o que triï una mandarina d'entre quatre si ens interessa que mengi mandarina… o que triï quina cullera vol fer servir… o que trïi si prefereix crema de verdures o arròs bullit…
Totes aquestes coses l'ensenyen a créixer i prendre decisions, sense posar mai en entredit la nostra credibilitat…

Mú professssioná…

Des d'aquest humil blog: moltes gràcies!!!

link informació sobre Carme Thió

2 comentaris:

egotista ha dit...

Ah, molt interessant!
Miraré de tenir-ho present per quan m'arribi el moment de fer-los triar... :-)

Grigri ha dit...

Diuen que el seu llibre "Entre pares i fills" està realment bé.

Potser quan acabi els 20 llibres que se m'acumulen a la taula..

brrrr