02 de febrer 2006

Comencem…

Per un resum breu dels darrers dies.

A part del munt de feina que ja vaig comentar-vos he estat 5 dies a règim estricte obligat per una grip estomacal (es veu que avui en dia si no tens "la passa" no ets ningú…), que m'ha deixat una silueta de maniquí de Stradivarius que fa pena (això sí, sense aquells pits encarcarats ni aquells mugrons violents que caracteritzen les citades maniquís).

També he assistit a la meva primera reunió de pares de l'escola bressol del meu fill. Ha estat una experiència molt gratificant a l'hora que sorprenent… m'ha fet reflexionar molt en com tracto jo el meu fill! Em dóna la impressió de que jo el tracto com si encara fos molt petit, hi ha un munt de coses que no imaginava que fos capaç de fer o assumir.. Quan vaig veure les diapositives de tot el què feien i de com s'organitzen i de com reparteixen les tasques col·lectives, vaig quedar gratament sorpresa! El meu fill és tot un homenet responsable!!!
Bé, hauria de puntualitzar: el meu fill és tot un homenet responsable a l'escola.
Diguem que a casa segueix donant pel sac als seus pares, desafiant-nos repetidament, posant-nos a prova a tota hora. Qualsevol petita cosa del dia a dia que fins ara havíem resolt sense problema, esdevé un motiu d'enfrontament..
Diuen que és el què toca per la seva edat. Jo miro d'anar-me mentalitzant que no predico al desert, que no és picar ferro fred, que d'aquí a mig any o un any acabarem recollint els fruits d'aquesta lluita… però no puc evitar sentir-me com una perfecta neurastènica. Em visualitzo com una mare d'aquelles que es passen el dia fument xiscles a la canalla en plan Omaíta "Jozuáááá, ven pacá!". No sé com acabarà tot això, però estic segura de que d'aquí a ben poc hauré batut el récord Guinness de repeticions de la paraula NO en un mateix dia…

En fi, millor no seguim per aquí perquè ens hi podríem estar hores explicant batalletes i tampoc cal que us avorriu amb les meves penúries.. el que vull explicar-vos és un altre projecte que tinc entre mans, que per mi és important. El podríem batejar com "EL GRAN REPTE", i consisteix en culminar un cim de 4.000 metres aquest mes de juliol. Als Alps francesos.
La idea és anar-hi amb uns amics que són molt muntanyeros (però que molt!) i que ja han fet aquest cim i bastants d'altres amb més alçada i dificultat. I fer un entrenament dur de tres caps de setmana perduts per aquestes muntanyes tant boniques que són els Pirineus, entre abril i juny.
Resum: si sobrevisc a l'entrenament la única traba entre la Grigri i el cim del Dôme des Neiges serà el mal temps.

Ah, i per les mosses que deien que aquest any s'aficionarien a córrer, no dic noms (eh HannaB?), us informo que el diumenge 26 de març es celebra la Marató de Barcelona, amb la possibilitat de fer un recorregut de 10 kilòmetres. Jo crec que m'hi apuntaré, és tot un esdeveniment esportiu i val la pena participar-hi. Més info: http://www.maratobarcelona.com/

Buf, em sembla que el més important ja està tot dit…
Aprofito els propers 20 minutets per xafardejar-vos una mica!

9 comentaris:

Xurri ha dit...

errr.. t'has deixat els deures- :)

Grigri ha dit...

Xurri, no me n'he oblidat. Tinc pendents dues coses: els teus deures i explicar-vos una notícia relacionada amb la feina..
però per això hi dedicaré un post sencer!!!

ho faré...

Albert ha dit...

En això del vailet, que sàpigues que no hi estàs sola. De totes maneres, a acsa nostra, el campió mundial del NO és el xic. Nosaltres fem el que podem. A l'escola diuen que és bastant una joia. Jo veig que coemnça a interelacionar-se més amb els altres nens (concretament amb una Clara...). En general ens ho passem prou bé. I d'això d'un 4000, ja ens ho explicaràs. Jo no he pujat, a peu, més amunt del Mont-Perdut (3300 i no sé què més, em penso). Ànims i comença a preparar-te que ha de fer molta pujada....

Alfredito ha dit...

Montañas, maratones, carreras...Uf
A mí me llega con mis pequeños paseítos en bici pija por los carriles que el puto Clos ha dejado sin acabar.
Pero me gusta que haya gente tan maja haciendo esas cositas (4000 metros!!! eso ya tiene nivel, ¿no?)
Y paciencia con tu hijo, piensa que todo irá a peor. Yo tengo uno de 25 años y sigue sorprendiéndome.
Besitos.

Grigri ha dit...

Weno, la verdad es que en teoría es un 4.000 fácil. Eso me han contado..

Creo que si sobrevivo al peasso de entreno que han programado lo del 4.000 va a ser lo de menos! Chupado vamos..

Si quieres chafardear, aquí tienes un link de la montañita objeto de nuestros deseos: Dôme des neiges des Ecrins.

http://www.alpesexploration.com/Activites/Alpinisme/Alpinisme_Ecrins.htm

Ah, y no importa si sigues con el tema bici.. tampoco nos va a dar a todos por ir a hacer la cabra por la montaña! Allí no cabríamos!!

jejeje

Tema niño: viernes pasado tuve reunión con la profe, nos dio un par de truquillos para cambiar de estrategia y lo llevo mucho mejor.. aunque tienes razón en lo de que nunca dejan de sorprendernos!!!
Al fin y al cabo nosotros hacemos lo mismo con nuestros respectivos padres...

Grigri ha dit...

sorry, veo que el link se fue al garete...

lo intento de nuevo! Clikar aquí plis..

Dôme des Neiges

bellosoli ha dit...

Buf, jo també he passat la grip estomacal aquesta setmana, dilluns va ser horrible!!! però be, ja està passada, ara em toca a recuperar quilos!

denke ha dit...

quina por aquells mugrons, podrien treure un ull a algú!
(que no ho veuen?)

Hanna B ha dit...

eis! que havia escrit una parrafada i s'ha perdut...
casummmmmmmmmmm
et deia que el tema pujar i baixar muntanyes em dona molt vertigen, però que trobo molt admirable això dels 4000!!! i que com a espectadora t'aplaudeixo molt!!!
i que el tema córrer, xungo. no he començat, sóc una dormilega i una vaga. no puc llevar-me una hora abans per córrer..!!! i això que em vaig comprometre en públic (era una manera d'obligar-me i ja veus..!!)
ho haig de fer!!!!!!