03 de juliol 2009

the fear - acoustic version

no sé què té aquesta noia, que m'agrada..



8 comentaris:

mir ha dit...

el què t' agrada és que diu les veritats sense complexes !!!

visca la lilly !!!

i mira que fa cara de bona nena, eh!

Grigri ha dit...

Potser sí.. però té la gràcia de dir-ho amb aquesta veueta i amb música "soft", quan en realitat els que històricament s'han dedicat a "rajar" del món ho han fet amb una guitarra elèctrica ben distorsionada i gastant un munt de decibels!!!

Anna (Arnau) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
martachka ha dit...

Jo tinc un defecte congènit que fa que no em fixi mai en la lletra de les cançons... fins que no hi ha algú que em diu que m'hi fixi. Em concentro en la música... i aquesta Lilly m'agrada :) Després de llegir els comentaris, he escoltat la lletra, i m'ha agradat més. ;)

Anna (Arnau) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Grigri ha dit...

doncs et recomano una cançó de l'àlbum que es diu FUCK YOU, així tal com sona.
A youtube hi ha video-muntatges amb la cançó, perquè crec que encara no ha sortit el "clip". per mi és de les millors de l'àlbum.

Sense anar més lluny aquest matí he arribat a la feina escoltant aquesta cançó dins el cotxe i cantant-la a pulmó... quina imatge oi?? és un exercici molt sa!!!

sobretot si visualitzes el teu jefe o algú a qui tens un apreci especial en un dia especial...

òscar ha dit...

no sé si l'etiqueta que arrossega és real o una campanya de la seva discogràfica però, a mi, m'agrada molt.

Grigri ha dit...

estem d'acord òscar. actualment costa saber què és autèntic i què és un altre producte pre-fabricat, ni si la seva carrera durarà més de 2 "telenotícies"..., però mentres ho acabem de descobrir mirarem de disfrutar escoltant-la!