30 de juny 2009

NO TÉ PREU

Arribar a casa al vespre i anar a l'habitació a canviar-se de roba
és una pràctica ben normal..

Que quan estiguis en pilotes vingui el teu Fill Petit dient "pipi, pipi, pipi",
és una putada
però és el què et passa quan treus bolquers..

Sortir corrent immediatament en direcció al WC com si participessis a la final olímpica dels 100 mts. llisos
també entra dins la normalitat de la situació.

Que just quan arribis derrapant a la porta del WC rellisquis amb el bassal de pipí que ha fet el teu fill al mig del passadís i et fotis l'hòstia del segle
NO TÉ PREU

5 comentaris:

òscar ha dit...

és cert: el preu de l'amor no és quantificable. tot i la santa nata!

Grigri ha dit...

em fa mal tot...
conforme van passant les hores descobreixo que hi ha una altra part del cos que em pensava que havia sortit il·lesa i ara hi surt el blau...

El preu de l'amor no és quantificable... i tant que no!!! perquè això et passa amb algú que no és el teu fill i l'escanyes!!!
és tant humiliant...

martachka ha dit...

M'imagino l'escena i m'està fent mal a mi!! Oh!!! Cuida't els blaus!!!

mir ha dit...

Aix Uix Ouix !!! :(

laurinha cabronceta ha dit...

sort que no hi havia el marit... perquè que et vegi el marit tirada per terra en boles enmig d'un bassal de pipí, amb el nen flipant per allà (la mama s'ha caigut al meu riiiiiu) i remugant com un carreteru... mmmm... diguem que hauria estat símptoma de decadència matrimonial.

ja ja ja ja

sort que no vas arrencar la cortina de la dutxa pel camí... :)