10 d’octubre 2007

i més changes...

Avui fa exactament 6 mesos que vaig agafar la baixa de la feina. El 10 d'abril. Estava embarassada de 38 setmanes i 16 dies més tard va néixer el meu fill petit.

He pogut allargat la baixa maternal a costa d'ajuntar les hores de lactància i del saldo de vacances, però avui s'acaba. Demà torno a treballar.

Tothom em pregunta si en tinc ganes. I la veritat és que sempre depen del moment. Però es pot dir que en la majoria de moments sí. Necessito canviar de vida. Cuidar dels teus fills és molt bonic però també molt absorvent. I jo necessito saber que serveixo per fer altres coses que preparar papilles, biberons i canviar bolquers. Crec que no sóc millor mare quedant-me al seu costat les 24 hores del dia, si això no és la única cosa que dóna sentit a la meva vida. És evident que és la cosa més important que he fet mai, tenir fills vull dir, i també tinc molt clar que, des del moment que han nascut, tota la meva vida gira al seu voltant.
Però necessito un raconet per trobar-me soleta. Segurament la feina no és la millor candidata per omplir aquest raconet. Però a casa necessitem els dos sous, així que no tinc gaires més opcions.. També hi ha les sortidetes setmanals a córrer (que van reiniciar-se la setmana passada), la lectura, l'escalada... i, evidentment, les estones per estar amb la parella. Que potser a algú li sobtarà que ho remarqui, però és que quan hi ha dos fills queda tant poc espai lliure que "estar a soles amb la parella" no és un estat natural, sinó un estat desitjable. I que consti que "estar a soles amb la parella" és un terme tant ampli que pot consistir en un soparet ràpid mentres la teva germana et fa un cangur, o fins i tot que t'acompanyi a una visita al metge. Per pocs que siguin, aquests minuts es tornen molt valuosos.

Vaja, no volia estendre'm i ja ho he fet...

Només afegir que la setmana passada vaig trucar a un bon amic i vaig tenir la sort de trobar-lo pel carrer aquell mateix dia, a la tarda. Feia un parell de mesos que no ens vèiem i em va fer una abraçada de les de debò, que em va sentar de meravella.. Gràcies amic, abraça'm sempre que vulguis!!

2 comentaris:

estherisland ha dit...

aix...felicitats per aquest canvi...felicitats???!!!! No sé què dir-te..momentàniament potser et senta bé tornar a la feina per estar aquestes estonetes fent algu fora de l'àmbit mamil...però creu-me...segur que te'n canses ràpid...i desitjaràs altre cop estar 6 mesos de baixa...
Treballar és el pitjor invent de la història...bufff..

Grigri ha dit...

Bé, ja ho sé que l'ideal seria dedicar-me els matins a estudiar per exemple, per desconnectar de criatures, i a la tarda dedicar-me a ells. Però el sou de la meva parella no dona per tant. Així que "aceptamos feina como modo de desconexión"..
No va anar tant malament el primer dia. Bé, diguem que de bon matí vaig patir 25 minuts d'embús de trànsit, parada sense avançar ni un metre. Sort que vaig sortir d'hora de casa i només vaig fitxar 5 minuts tard!
I després, una vegada instal·lada a la taula altra vegada, doncs no vaig tenir males vibracions. Tot i que el meu lloc de treball a aquestes alçades no se sàpiga quin és... coses de les grans empreses!
De moment sembla que sí que hi he d'anar i que a final de mes cobraré. I fins i tot potser em diran on rediantre hauré de treballar a partir d'ara, abans de que acabi l'any!!
no està gens malament no?