19 de juliol 2007

Capítol Primer: Alerta màxima

Els qui no hagueu llegit la introducció al tema de les ISF feu clic aquí


L’escena es situa a la carnisseria-xarcuteria que hi ha a 5 cantons de casa meva. És el 5è dia de vida del petit i la meva primera sortida al carrer. Som al matí d’un dia radiant que convida sortir a fer una breu passejada, així que aprofito per anar a buscar uns talls de llom que faré per dinar. Entro a la carnisseria, hi ha dues dependentes, em reben amb una salutació efusiva, contentes de saber que ja ha nascut el petit.

JO: Bon dia!
D1: Hola bon dia! Ja ens va dir el teu pare que la setmana passada va néixer el petit. Com et trobes?
D2: Que el podem veure?
(les dependentes surten de darrere el mostrador per venir a veure el nounat)
D1: Que bufó, i que gran que està! Però si no té ni una setmana no?
JO: No, només 5 dies, però ha nascut grosset..
D2: Que valenta que ets, abans nosaltres ens passavem dies i dies tancades sense treure els petits de casa!



Mentrestant a la Seu Central d'ISF de la meva ciutat:

Iaia-agent 1.005: Atenció Central: ha sortit una mare amb un nadó que no té ni una setmana. En aquests moments es dirigeix cap a la xarcuteria de la Plaça Salvans.
Central: Atenció a totes les unitats: Que una patrulla es personi immediatament a la xarcuteria de la Plaça Salvans, cal fer un reconeixement de l’estat de la criatura i de les facultats de la mare.
Iaia-agent 1.238: Aquí Agent 1.238, estic a 100 metres de l’objectiu. Ara mateix hi vaig. Passaré informe en breu.



L’Agent 1.238, coneguda amb el nom de pila “Sra.Carmeta”, entra a l’establiment:

D1: Bon dia Sra.Carmeta, guaiti quina preciositat de nen que tenim aquí
A 1.238: Bon dia, a veure? Caram quin nen més petit! Quan té?
JO (tement el pitjor): 5 dies
D2: Què li sembla? I nosaltres que trigàvem mesos abans de sortir de casa.. amb raó ara surten tan espavilats!
JO: Tot plegat canvia. Nosaltres mateixos, quan vem tenir el primer fill ens van dir que no podíem banyar-lo fins que li caigués el cordó i en canvi ara ens han dit que ho podem fer sense cap problema. I només han passat 3 anys!
A 1.238 (esgarrifada pel meu comentari desafortunat): Ui noia, doncs no els facis cas eh! Perquè la meva filla fa dos mesos que ha tingut una nena i a l’hospital els van dir que res de banyar-lo!!
JO (mirant de canviar de tema després de rebre el consell número 1 del dia): Bé senyores, necessito 5 talls de llom, qui me’ls dóna? Perquè molt em temo que gaire estona amb el cotxet parat aquest noi es posarà a plorar..


D1 i D2 van cap a darrere el mostrador una altra vegada. Tinc tan mala sort que el petit es posa a plorar.

D1: Ui, pobrissó! Ja m’afanyo ja!
D2: Que potser té gana?
JO: (merda: ja hi som amb lo de si té gana..) Ui no, encara no li toca. És que li agrada que el gronxin i no que pari a les botigues..!!
A 1.238 (parlant amb la D2 però ben fort perquè quedi clar que ho diu per mi): bé, això de “no li toca” no es pot dir. Quan són tant petits no ho saben ni ells quan els toca! Abans a nosaltres ens marcaven que havia de ser cada 3 hores estrictes. En canvi ara trobo que fan molt bé de dir que el pit ha de ser a demanda (i remarcant el “a demanda”). Quan el nen plora és per alguna cosa pobret, no se l’ha de fer passar gana.



El nen no podia tenir gana perquè abans de sortir de casa havia estat hora i mitja enganxat al pit menjant. I d’això només en feia 10 minuts. Però es clar, no valia la pena perdre ni 5 segons donant explicacions. Tenia la batalla perduda d’entrada. Per moltes explicacions que donés ella hi trobaria alguna pega. Davant d’una agent implacable com aquella en plena classe magistral només em quedava resar perquè la dependenta acabés d’embolicar ràpid el tall, afanyar-me a pagar i fotre el camp. Això o engegar a la merda la Sra.Carmeta, és clar. Però després quedes tu com una mala educada. I tampoc val la pena.
De bona gana li hagués dit: “no es preocupi que el meu fill i jo ens coneixem el suficient per saber que ara no té gana. Gràcies per l’interès però no pateixi que aquest nen no és un desnutrit més sobre la capa de la terra”.
Però després segurament hauria passat parte a Central de que sofreixo una crisi post-part evident i no m’haurien deixat tranquil·la durant uns quants dies.

Millor respirar a fons i comptar fins a deu.

8 comentaris:

ex koala mir ha dit...

jajajaja, que bo !!!!

ai noia, santa paciència heu de tenir les mares entre una cosa i l' altre !!!!

apali, petons!

Xurri ha dit...

On és vist!!! sortir amb un nen que només te 5 dies!!!!! MALA MARE!!! :o)

Albert ha dit...

És que les mares d'avui sou molt impacients i voleu ensenyar les vostres preciositats de seguida...
(si el portes a veure els gegants de la meva city, avisa).

esteve ha dit...

Aquí agent esteve comunicant denúncia de l'ISF:

"Vosté ha infligit les normes de confidencialitat de l'ISF desvetllant públicament el nom d'un dels nostres agents.

Aquest agent ha patit un atac moral i ha sofert un infart avui en llegir els informes del nostre departament d'escolta i observació de blogs i altres vies d'expresió maternes.

Davant d'aquests fets s'avisa a Grigri, A.K.A. 'La plus Belle du quartier', que en breu una citació judicial li serà entregada per la denúncia de danys morals que ha estat presentada a la comisaria aquesta tarda."

Jo aniria preparant les maletes... et perseguiran... jo marxaria a un país ben llunyà amb esperança de vida baixa, allà l'ISF hi té baixa representació...

ex koala mir ha dit...

Estic TOTALMENT d' acord amb l' Esteve .... has de fugir del país !!!!!! Jo et donc refugi !!!! A més a més, a Bangkok, no hi ha iaies pel carrer. Raons: la calor sofocant que hi fa, els terres mal asfaltats, el tràfic (creuar el carrer és tot un esport d' aventura segons on), etc ... I al meu edifici NI UNA tampoc (ja saps, només tinc putes/os, viciosos i guiris) ...

I si en veiem alguna amagada ... tampoc l' entendrem, o sigui que .... cap a Tailàndia Gri-Gri !!!

M' he tornat a llegir el post, em va fer molta gràcia !!! jijijijiji

Petons jet lageros !!!!

Anònim ha dit...

Sóc jo, però entro com a anònim perquè vaig d'incògnit...
Desde que vaig escriure el post que sento veus dins del meu caparronet a totes hores i somnio amb iaies que em persegueixen.
El mateix dia de publicar-lo vaig prendre una orxata i me la va servir una iaiona amb un somriure d'orella a orella. Crec que era una agent d'ISF, i que em va posar alguna mena de substància al·lucinògena a la beguda..
Mir, em sembla que aviat hauré de fer les maletes!!!

bellosoli ha dit...

uiuiui les ISF!!! no coneixia les sigles però si les seves activitats! i no cal tenir fills per a que actuïn, eh? perquè tots ens hem sentit a dir: "què prim que estàs, que no menges?" "estàs molt lleig així, menja més!" "i què, no tens xicota encara? a què esperes que se't passarà l'arròs!" o, si en tens i, és clar en presència de la xicota "bé, i quan us caseu?"

Ai les ISF!!! quina paciència cal tenir!!! ànims!

Grigri ha dit...

bellosoli, tens raó. Però el pitjor del cas en el què em trobo és que no són les àvies pròpies les que abusen de la confiança. Es tracta de persones que no conec de res i que estan preparades per fer-me la guitza al mínim despiste!!!

jejejejejeje

estic buscant el moment per escriure més casos com aquest. perquè n'hi ha molts més es clar!!
ara per ara però estic súper ocupada perquè el "gran de casa" ja té vacances i ara estic al càrrec dels dos mossos i de la casa.
I no em sobra massa temps, la veritat!!!
ptons i bones vacances aquells que estigueu gaudint-les!!