27 de juny 2007

Wedding follies 2ª part

L’anècdota que quedava per explicar-vos ve arran de la mala estona que va passar la fotògrafa del convit quan va arribar a la nostra taula.
Sé d’entrada que posar-ho per escrit treu espontaneitat a l’assumpte, i que us perdeu el millor de tot: l’evolució de la cara de la reportera BBC. Però intentaré explicar-ho tal i com va passar perquè us en pogueu fer una idea.

A la taula hi havia:
1-El meu pare
2-La meva mare
3-La meva cosina (germana del número 4)
4-El meu cosí (germà de la número 3)
5-El xicot del meu cosí (del número 4)
6-La meva germana
7-Una servidora
8-El meu fill

Era l’hora de les fotos dels convidats (aquella foto que pagues a preu de caviar iraní per tancar-la després dins d'un calaix i no treure-la mai més com a record de la vetllada), i la nostra distribució d’entrada era una mica complicada, així que va començar a toc segur demanant als meus pares que s’ajuntessin per fer la foto, aquí no podia cagar-la.. “click” primera foto.
Seguint el sentit de les agulles del rellotge va tocar el torn a la número 3, la meva cosina. El meu cosí va afanyar-se a abraçar-se amb ella perquè els fes la foto junts. La fotògrafa va fer cara de contenta, ja tenia una altra parella..“click” segona foto.
Després la noia, seguint l’ordre, va centrar la seva atenció amb el número 5. El problema el va tenir quan va resultar que el número 5 no s’abraçava a la número 6 sinó que ho feia amb el número 4.. “click” tercera foto. Aquí la seva cara ja era de: començo a no entendre res, són germans? són parella?
Va tocar el torna a la meva germana. Com que començava a dubtar va fer-li una foto a ella sola, per estalviar-se el marron. “click” quarta foto. Però acte seguit la meva germana va acostar-se a mi, demanant una foto de nosaltres dues. “click” cinquena foto. I la fotògrafa que intentava guardar la compostura però els seus ulls delataven que anava perduda, molt perduda.. germanes? parella de lesbianes?
Encara quedava el petit. Sense mullar-se va enfocar-lo a ell solet i “click” li va fer la foto.
La fotògrafa començava a fer cara d’angoixa, suava.. de qui era aquell fill?? De la parella de senyors grans?? Jo la vaig salvar. Li vaig demanar una foto amb ell “click”, setena foto… això demostrava que el fill era meu.. una mare soltera?? També descartava que ma germana i jo fóssim parella.
O això devia pensar la pobra noia, perquè es va quedar dempeus amb cara d’interrogant, sense saber a qui més fotografiar, mirant a la meva germana i al xicot del meu cosí, en un intent desesperat d’esbrinar qui era parella de qui.
La seva sorpresa, i la de tots, va ser que el xicot del meu cosí i la meva germana espontàniament es van agafar i van demanar que els fés la foto tot somrients. "click" vuitena i última foto. La pobra noia no podia dissimular la seva confusió. Gais? Lesbianes? Bisexuals? Mare soltera? Estic segura que encara deu estar pensant que aquella taula era massa “moderna” per ella..

7 comentaris:

estherisland ha dit...

jajaja...bonissim..feia una cara la fotògrafa...aquella taula era massa moderna per l'ambient del casament en general...COMO LOS NOVIOS NO HAY NINGUNOS...NAINONAINO..sino recorda el silenci quan van donar els nuvis gays...maiahí...maiahú..maihao...maiahaha...(marica tu...marica todos..)jejeje

ex koala mir ha dit...

jajajaja .... jajajajaja ..... la fotògrafa deuria pensar ....

quina bacanal tenen montada en aquesta taula !!!!

jajaja, boníssims els dos últims post gri-gri !!!

demà volo a BCN !!!!!!!! i cap als San Fermins !!!!! :)

si baixeu algun dia a BCN, ens veiem! no crec que tingui temps per venir a Sabadell :(

Petons!

esteve ha dit...

magnífic post! XD

i molt adient! tenint en compte el claríssim contexte del gay pride day en el que ens trobem!

pensa que vas ajudar a la fotografa no adaptada als tiemposmodennos. aquestes bones obres s'acaben cobrant, no ho dubtis! nostrusenyó t'ho tindrà en compte...

per quan la propera boda? (en deus tenir unes ganes...)

berta ha dit...

jajajajjaja
que bo!! que bo!!

Xd m'ha encantat

Grigri ha dit...

Esteve, no tinc més bodes a la vista. Per sort!!! Ho estic deixant que és molt dur i surt molt car...

denke ha dit...

jejeje
m'encanten aquestes situacions...

Montserrat ha dit...

jajajaj situació genial!!! m'agrada protagonitzar-les a mi també