16 de juny 2007

El gerro d'aigua freda

Divendres a la tarda, com cada dia, vaig anar a buscar el meu fill a la guarderia.
Després d'entrar va sonar el timbre i em vaig girar per obrir la porta jo mateixa.
A l'altre costat hi havia la B, mare de dos nens de 4 i 2 anys. Quan la vaig veure em va caure l'ànima als peus. Duia un barret i vaig tenir la impressió de que sota el barret no hi quedava cap rastre dels seus rínxols rossos.
No volia que es notés la meva inquietud així que vaig mirar d'actuar amb normalitat, entaulant conversa sobre la dificultat que representa l'arribada del segon fill. És una conversa que hem tingut força vegades arran de la seva experiència i que recordo sovint ara que jo també he pujat al carro.. Vaig intentar tornar a mirar si la meva impressió sobre els seus cabells era certa, procurant que no es notés. Desgraciadament sí que ho era.
Ella em va dir un decidit: "Perdona, tu no en sabies res, aquesta setmana m'han fet la segona sessió de quimio".

No m'ho puc treure del cap.
No aconsegueixo digerir la idea de que passin coses dolentes a gent bona de debò.
És massa injust.

Espero que la quimio i l'operació, sumades a la seva fortalesa i la seva actitud positiva, ajudin a tancar aquest capítol amb un final feliç. Ho desitjo de debò.
La B havia estat la meva monitora de catequesi quan vaig fer la Comunió. I l'atzar va fer que ens retrobéssim cada tarda a quarts de 6 uns anys després amb motiu dels petitons. És una persona d'una bondat i fortalesa exemplars que no es mereix el què li està passant.

Ànims B!!

Merda de malaltia...

7 comentaris:

denke ha dit...

Hi han coses que costen d'assimilar.
La ceguesa de les malalties, que com be dius, no saben diferenciar.

Si d'una cosa serveix la teva reflexió es per que mesurem de manera diferent les nostres situacions. Pensar que fa 5 minuts li deia a l'esteve que últimament estic de pega, em fa sentir imbecil...

Anims a la B!

Albert ha dit...

Merda! (per la bona gent i per la que no ho és tant, o potser és que tothom és bomna gent quan la malaltia iguala). Just o no just, és igual, merda de malaltia!

Grigri ha dit...

albert, tens raó. Amb el meu comentari sembla que pensi que està bé que les males persones agafin malalties. No pretenia insinuar-ho. Davant una malaltia així totes les persones són igualment desafortunades.
El què em sembla injust és que persones que practiquen "l'amor al pròxim", persones que sempre actuen de bon cor, i que son incapaces de fer mal a una mosca rebin una patacada així. No és fàcil anar pel món intentant ser bo amb tothom i donant sempre el millor de tu als qui t'envolten. i aquest esforç s'hauria de veure recompensat.
Va contra tota lògica.
Bé, almenys contra la meva. Que ja admeto d'entrada que potser sóc una mica rareta. Però penso així.

ex koala mir ha dit...

Gri Gri, penso igual que tu .... evidenment no és just que ningú pateixi .... però per què collons sempre han de patir les més bones persones !!?? No hi ha dret.

Mai estem preparats per afrontar aquestes coses. No sabem com reaccionar (que és una cosa que ens preocupa més a noslatres que al malalt) ni com ajudar.

Buff, quina angoixa. No sé què dir.

Anims B. Anims a la familia i amics ...

Merda de malalties ...

esteve ha dit...

Realment aquest atzar en el que balla la nostra salut, la nostra vida, és quelcom força cruel de vegades.

Et trenca, la veritat, jo personalment tampoc crec en aquest equilibri diví que se'ns ven des d'algunes filosofies o religions.

Doncs és ben clar que en la mort de un nen no hi pot haver res de just o equilibrat, per exemple. Com tampoc ho és que mori com dieu qualsevol persona, justa o no.

Sap especialment greu quan algú estimat es veu afectat, et toca ben endins, et fa sentir ben fràgil.

Ànims GriGri i ànims per la B, sens dubte en els seus fills té una gran font de força per afrontar-ho. Una abraçada!!

berta ha dit...

que dur, molt dur.
No sé què passa ultimament, amb les malalties.... just fa pocs dies que a una amiga meva li han coformat que té esclerosi múltiple. És dur, molt dur.

Dan ha dit...

L'atzar de vegades es molt injust. Però no ens em de deixar desanimar i, com dius, cal esperar que la fortalesa d'uns i la tecnologia actual serveixin per tirar endavant i deixar enrere el mal moment.
(I si: merda de malaltia)