23 de març 2006

Self-confidence… Mande? Por self-confidence no me viene nada..

Quasi em fa vergonya escriure això. No sé com he pogut passar de la positivitat flower-power de principis d'any a la tonteria que porto a sobre.. Bé, sí que ho sé. Els motius són diversos. I ja se sap que quan diversos motius conflueixen en un mateix punt en el temps, costa més mantenir l'enteresa, i la positivitat i tot aquell bon rotllo de la llibreteta de les bones intencions i els petits plaers.

Per un cantó tenim el tema feina. Encara estic en situació de "transferència" però sense acabar de transferir-me. Segueixo aquí podrint-me per dins, mossegant-me la llengua cada vegada que algú em tracta com "aquella nena", trepitjant el meu orgull cada vegada que he de portar cafès a una sala de reunions, intentant abstreure'm de la pura realitat: una secretària no és res. És l'apèndix d'algú, el seu temps no val res, ha d'acceptar amb un somriure a la boca les feines més pesades, les que no vol fer ningú. Tothom et fa el pilota pel lloc on estàs però en realitat ningú veu la persona que hi ha més enllà de la línia telefònica. Ets un mer intermediari, prescindible. Sense parlar dels prejudicis que porta assignats de sèrie una feina com aquesta. Una secretària ha de ser forçosament mig tonteta, no té mai feina així que sempre pots donar-li merdes perquè les faci per tu. En resum, i per no estendre'm més: una secretària no té dignitat.

I n'estic fins els winflins!!!
Quan fa dos mesos i mig em van dir que em concedien el canvi vaig alegrar-me'n i vaig decidir que em prendria amb molta calma els dies que em quedaven aquí. Però el mesos passen, i cada vegada em costa més aguantar-ho amb aquella alegria..

Per un altre cantó tinc el petit. Ja ho he comentat en altres posts així que no m'estendré. La seva pre-adolescència m'està costant una bona ratxa d'enrabiades que he de contenir. I això són nervis i més nervis acumulats.

Suposo que, per la suma de tota la tensió acumulada, m'està costant molt dormir a les nits… Jo, la Reina de la Son! Tota una paranoia…

En total, que durant l'últim mes m'he anat ensopint. Estic amb el to vital ben baix. Sobretot si el comparem amb el de fa uns posts!

Però no us preocupeu, començo a aixecar el cap.. ahir vaig poder sortir a córrer després de 14 dies de repòs obligat per motius de salut. Diumenge tinc la cursa de 10kms de la Marató de Barcelona!
A més, la sortida va ser profitosa perquè va ser en molt bona companyia.
Amic: segur que no llegiràs aquest post perquè no saps ni que existeix el blog, però ahir em va agradar molt poder parlar amb tu. Ho he fet personalment però ara també públicament:
MOLTES GRÀCIES
Per allargar-me la mà com ho vas fer ahir, per la confiança, per les converses i els bons moments que segur que vindran. No imagines l'efecte del teu gest, m'has tornat a posar en el camí de la self-confidence.. directe cap al cim!

Us avisaré quan hi arribi.

15 comentaris:

Xurri ha dit...

Gri-gri, ánims i vinga aquestes energíes amunt!!
Un petonàs.

Grigri ha dit...

Gràcies xurri. Curiosament el meu horòscop d'avui mira què diu:

TAURO (20 de abril al 21 de mayo):

Aunque son semanas en las que su signo disfruta de menos energías, cuenta ahora con recursos para afrontar las dificultades.

Mirarem de fer-los una mica de cas..

Dan ha dit...

Que una secretaria no es ningu! Això ho diuen fins que es troben sense secretaria. O amb un xurro de secretaria. La secre es el pal de paller del sistema!!!!!!
Ets imprescindible!!!

Grigri ha dit...

Ho sento dan, tens raó en això de que s'adonen que treballes bé quan no hi ets o quan els toca un xurro de secretària. Però et fan sentir com una merda.. No et respecten.
Més d'una vegada arriba un/a capo aquí i et troba al telèfon, com que el seu temps val tant no pot esperar-se a que acabis la trucada, ell/ella llança el seu discurs, ja sigui per encomanar-te una feina o per donar-te instruccions sobre alguna cosa.., i se sobre-entén que tu ets capaç de fer les dues coses alhora. Perquè està clar que no repetiran el què t'han dit. Tenen coses més importants a fer que perdre el temps amb tu explican-te el què has de fer. O esperant que puguis atendre'ls.
Si això no és una falta de respecte...

En fi, que si he de ser imprescindible d'aquesta manera: PLEGO!

bellosoli ha dit...

Ei ànims! de capullos n'hi ha a tot arreu, has de passar d'ells (tot i que és cert que a la feina es fa difícil passar d'ells...) Però has de valorar el que vals tú i el molt poc que val algú que es creu superior als demés. Jo crec que totes les feines tenen la seva importància, si no doncs no existirien! així que ànims!

A vegades els amics, amb una simple conversa o acompanyant-nos a córrer, jugar a la Play, o anant de compres, ens fan molt més favor del que es pensen. Que vagi bé la marató! (jo es una cosa que sé que mai tindré prou força de voluntat per fer...)

Grigri ha dit...

Ep bellosoli, res de marató jo eh!!! hi ha molt matat/da suelto que correrà 42,195 kms aquest diumenge. Jo només en correré 10!!

El més fort de tot és que poc més d'una hora després d'haver acabat de córrer els meus 10km arribarà el guanyador de la marató! No és mala proporció, una mica més del doble de temps i el quàdruple de distància..
Ben just hauré acabat de fer els estiraments que ja tindrem l'home bala passant per la línia de meta.
...mú pofesssioná...

Albert ha dit...

Crec que no arribaràs a llegir el meu comentari abans de la cursa. Per si de cas, ànims; i si no he arribat a temps, que sàpigues que t'he enviat una bona dosi d'energia mental positiva que segur, segur, que reconvertiràs en energia física positiva.... Comptar amb algú que, et doni la mà, una abraçada o un petó, és important. per aquesta banda, felicitats. I, per la cursa, espeo que també.

K ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
K ha dit...

Es pot mesurar una persona per la percepció que en té el seu equip (especialment el/la secretari/a).

Hi ha gent desconsiderada: no són bons treballant, i són uns maleducats.

No m'extranya que estiguis tipa.

Sort amb el canvi - que no trigui.

miquel ha dit...

ànims grigri! Ah, si et pogués tenir de secretària o de cap... estic segur que la feina m'aniria fantàstica.
Demà (avui) em fixaré per si veig les teves vambes ;-)

Hanna B ha dit...

ostres gri-gri, jo he passat per això també, m'he trobat fent de secretària i que em fessin sentir menysvalorada i afecta molt! espero que aviat tinguis el canvi que mereixes i mentrestant aguanta, que tú vals molt! (i qui sigui que no ho veu prou pena fa!)
segur que has fet una gran cursa!
que bé quan tens algú que et dona la mà en moments així, visca l'amistat!!

Alfredito ha dit...

¿Como fue la maratón?
Ánimate. Es la cosa primaveral.
Per, ya ves, también hay manos tendidas. Y el cielo azul azul.
Besitos.

Grigri ha dit...

besitos a tots, sou uns soletes!!!

ara no em puc estar gaire estona per aquí, d'aquí unes horetes em connecto i us explico com va anar la cursa!!

see you..

Anònim ha dit...

Jo vaig començar la meva carrera professional com a secretària i entenc perfectament com et sents. El que més ràbia em fa és que et consideren el darrer mico i jo no he fet després mai feines tan difícils com les que em van arribar a encarregar quan feia de secre. A ells m'hagués agradat veure com les feien!!!
Molts ànims, guapa!
El meu oncle i el meu germà van còrrer la marató diumenge. En altres temps, la corrien també una tia meva, el meu pare i un altre oncle. Jo sóc l'ovella negra de la família :-(

Grigri ha dit...

Ei Ego, res d'ovella negra.. es podria dir que senzillament compleixes amb les proporcions de la població.
Una mostra: a la cursa de 10km. hi havia un total de 1800 inscrits, i d'aquest total només 486 dones!!

Del què podriem concloure que les ovelles negres som nosaltres.. ;-)