09 de gener 2006

momentaaassssoooo!

Dissabte 07/01, al voltant de les 11:00h am (hora local, una menys a Canàries).

Tinc la parada muntada al menjador: post de planxar, piles de roba per planxar, piles de roba planxada, piles de roba per plegar..

El meu marit és fora, sota la pluja, fent els encàrrecs del dia.

El meu petit està muntant una parada similar a la meva, o fins i tot més extensa: joguines per aquí, ninos per allà, puzzles més enllà, contes al sofà, contes a la tauleta, pilotes amunt i avall, globus dels Reis al mig del pas...

De fons sona el CD de The Commitments.
Comença la cançó Try a little tenderness..
Agafo el petit en braços..
I ballem, i riem, i ballem i ballem.. fins que s'acaba la cançó..
I el petit em comença a fer petons a la galta, fins a 7 seguits!!
Tot un rècord...
Tot un momentaaasssssooooo!!

Què faria jo sense els seus petonets?

aaaaai, és que havia d'explicar-vos-ho...

11 comentaris:

Albert ha dit...

Genial. El moment i la descripció. És que ballar amb els petitets és l'hòstia! I si a sobre et posen la cançoneta adient...

Hanna B ha dit...

iiiiiiii que monoooooo, els nens quan fan petons voluntariament em fan caure les baves..!!!

egotista ha dit...

precióoooooooosss!!!!

Grigri ha dit...

i delicióóóóóóóóósss!!!
jejejeje.. :DD

Alfredito ha dit...

No hay nada igual a los besos de los hijos. Yo creo que provocan la vibración de un algo irracional que debemos de tener por ahí dentro. Y que debe de ser lo que nos hace humanos.
Mi hijo tiene ya 25 años, pero aún me besa cada vez que nos vemos y me coge del hombro cuando caminamos. Me gusta.
Besitos.

estherilla ha dit...

que wai!!!!aix....

Xurri ha dit...

Per fondre's!!!

DIY ha dit...

Genial!! També adoro aquesta banda sonora....

denke ha dit...

momentasssso geniaaal!!!

tenblog ha dit...

joder, momentazo momentazo total. Que guay.......

Xurri ha dit...

Gri-gri, tens deures al meu blog.

Fins aviat!