02 de gener 2006

Annus Horribilis ¿?


Fent balanç de tot el 2005 puc dir que podria penjar-li el cartellet de bastant-desastrós..

El vaig començar bastant malament i, tot i que després han vingut temps millors i també moments feliços, hi ha certs problemes de fons que no s'han solucionat encara (tema laboral principalment).

Així que estic esperant amb candeletes que el 2006 em doni la oportunitat de tenir més "bona ratxa". D'entrada, com ja sabeu, parteixo d'un canvi d'actitud important (allò de la llibreta dels propòsits i petits plaers). Ara només falta que la sort m'acompanyi!!

Projectes per aquest any:
- Seguir amb l'atletisme almenys fins l'estiu i córrer com a mínim la Cursa dels Bombers a l'abril.
- Un quatre-mil dels alps. Tot i que em comformo amb un entrenament que em porti a un parell de tresmils dels pirineus!! (la opció dels alps implica més dies sense nen… glups!).
- Encarregar un germanet a la cigonya parisina de cara a després de vacances d'estiu (oeee oe oe oeeeee oeeeeee oeeeee… això pot ser el propòsit més fàcil o el més difícil, que la força ens acompanyi!!).
- Posar-me definitivament al dia de llengua francesa. Fins ara no m'ho he pres massa seriosament i, tot i que vaig aprovant els cursos, tinc la sensació de que en realitat no en tinc ni pajolera idea.. perquè sempre estudio gramàtica "a cara perro", a última hora. Cosa que em serveix per l'examen però no per aprendre res.. De moment el Pare Noel em va portar un parell de llibres de gramàtica.. ara falta posar-m'hi de veritat! ;P
- Seguir en contacte amb tots vosaltres.
- Seguir en contacte amb els pocs amics de veritat que tinc.. aquest és un propòsit més difícil del que sembla d'entrada, no per la primera part de la premisa, sinó per la segona. M'explico: El 2005 m'ha fet obrir els ulls respecte el tema dels bons amics, dels amics de veritat. M'he endut una decepció vers algunes de les persones del meu voltant en les que tenia posades moltes esperances, i desde fa molt temps.. Sé que la culpa en realitat és meva, per falta de vista, per actuar més de cor que amb el cap. Però al final del camí sento que alguna cosa ha canviat dins meu, i que potser de cara al present i al futur més immediat, miraré de marcar més fermament aquesta línia que separa els amics de debò (quatre comptats), de la resta de gent que coneixes i que aprecies i amb les que comparteixes bons moments, però sense que els lligams que ens uneixen puguin considerar-se tant estrets..

Buff, us estic clavant un bon sermó!
I encara no us he explicat res de la cursa Sant Silvestre..!!

Res, miro d'escriure sobre la cursa demà.. avui ja he esgotat el temps d'escriure. Demà tindré més temps… i vull tenir una estoneta per tafanejar-vos!!
Fins demà (o el més aviat possible!).

Ah, i BON ANY!

7 comentaris:

Albert ha dit...

L'annus passat ha estat dificilet, oi? Vaja, però segurament res que no ens deixi anar endavant. Com tu dius, amb un bon canvi d'actitud. Aixòd els amics de veritat és més difícil. No sóc la persona més apropiada pels consells, com a mínim d'aquesta mena. Si més no, em smebla que t'entenc. I em conformo, de moment, amb no saber res de la San Silvestre, però no ens facis patir massa mes! Per cert, que ens vingui un més i millor any 2006 i que hi hagi sort amb els teus propòsits ;-)

Corint ha dit...

He llegit el teu article, especialment, la part dels amics i tal. La veritat és que comparteixo la teva sensació: els amics són com les ferradures dels cavalls, que es van perdent pel camí.

Ara mateix tinc alguns "amics" que em pregunto què carai comparteixo amb ells. Un passat? Bé, i què?

Per sort sempre n'hi ha algun que altre que és de debó.

Alfredito ha dit...

Ardo en deseos de saber cómo te fue en la cursa.
Entre tus propósitos observo un abundante muestrario de actividades gimnástico-deportivas....Uff, sólo pensarlo... de todos modos aprovecha ahora, porque si la cigüeña parisina es generosa el asunto se pondrá fatal...créeme.
En lo de los amigos estoy totalmente de acuerdo, también he sufrido este año la pérdida (bueno, la constatación de pérdida) de quienes creía amigos. Ya ves.
Besitos, guapísima.

Xurri ha dit...

Y digo yo, viendo tanta amistad desencantada, ¿No será que somos demasiado generosos en nuestras expectativas y demasiado egoistas a la hora de recaudar?
Digo, vaya, se me ocurre.

¡SAN SILVESTRE: YA!
(no se a vosotros, pero a mi me corroe saber cómo quedó la representación de la comunidad blogger, esponsorizada en forma de camiseta con el lema I LOVE HannaB).

Tras lo cual, Feliz año.

pere ha dit...

T'auguro que tots els teus desitjos -i alguns altres que no t'atreveixes a confessar- es compliran durant aquest any.
Em vaig passar una bona estona mirant bambes i samarretes i res de res, no et vaig identificar. Explica't

Hanna B ha dit...

gri-gri molts ànims en aquest 2006! el tema laboral pot condicionar tant com tu li permetis.. penso que depèn molt de com vagi la resta de coses o de quin valor li donis, també, es clar.. el meu tema laboral fa anys que no rutlla i finalment ho accepto i em concentro en altres coses que em satisfan (més!)
i els amics, ja se sap.. arriba un dia que tothom té mil coses a fer i que no te temps, etc, etc, etc... però jo he vist aquests dies que l'amistat veritable no és perd, i també és bonic saber-ho..!
petons

Hanna B ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.