15 de setembre 2005

L'estat de la família


Fumuts. Ben fumuts.
El petitó va començar amb dècimes de febre divendres passat al vespre. Després de 7 dies de guarderia (ep, no 7 dies sencers eh! només unes poques horetes al dia!), tot un rècord. A partir de la nit de dissabte a diumenge va començar la festa grossa: una inflamació de tipus víric instal·lada al coll que li provocava una tos de gos que no el deixava dormir ni menjar ni fer res de res.. tot el dia tossint, gemegant i plorant.. En resum, que des de divendres passat a casa només dormia el gat!
Ahir a la tarda ens van enviar a l'hospital a fer-li un tractament de shock per baixar-li la inflamació d'una vegada. I de moment sembla que li ha anat bé. Respira molt millor, i ha dormit més bé.
Tot seria bonic i fantàstic si no fos que ara sóc jo la que té mal de coll i el meu marit febre!!!

Si és que estem tots plegats per empaquetar i enviar a la lluna!! Quina troupe, mare meva..

7 comentaris:

estherilla ha dit...

nena nena.....és lo que tenen de merdós els virus....aix...cuideu-vos molt!!!petons guapa i ànims per aquest matí de dijous

estherilla ha dit...

per cert...m'agrda molt aquesta nova casa...

casta ha dit...

ânims que el cap de setmana ja està aqui i si el nen ja està millor aixo només pot millorar. Un petonas

Grigri ha dit...

Moltes gràcies pels ànims noies!
La veritat és que tenir mal de coll és quelcom suportable, però veure patir el teu fill dies i dies és angoixant. Esgotador. Desmoralitzant..

Així que acceptem el meu mal de coll com a animal de companyia!

Hanna B ha dit...

hola guapa!
ja estas localitzada i fitxada!
m'alegro que el teu nen estigui millor, això de les guarderies ja ho diuen que s'enganxen de tot.. però es veu que es bo per les seves defenses (tb diuen)
millora't aviat del teu mal de coll, sou una familia molt empàtica, veig... :)
petonets!

Albert ha dit...

Uixxx!!! Això de les guarderies, els nens petits i les malaties i encostipats, que no només pateixen els nens, es veu que és un clàssic pel que ens hem d'anar preparant. Nosaltres ho hempassat més fluixet, però el xicotet està força destirotat, i amb ell, noslatres, és clar. Apa, a cudar-se molt, prendre molts suquets de taronja i a resistir, que ser pare i/o mare, avui en dia, és un repte (tu que escales o escalaves, grau V, com a mínim).

Xurri ha dit...

aspirinetes, bafos i camamilla. I mooolta paciència!!
Cuideu-vos.