16 de setembre 2005

Això ara no toca..


Oiga mire, que lo dejo...

Sento decebre als meus fans amb aquestes declaracions, però sóc una sentimental.
Aquests dies, caminant per les muntanyetes, he donat voltes i més voltes al meu caparronet. Caminar em va bé per ordenar idees, em relaxo amb les vistes, em deixo seduïr pels colors verds del bosc i el blau del cel, busco formes als núvols i em deixo sorprendre per les flors del camí.. En resum, l'entorn ideal per prendre decisions importants de manera objectiva, justa i, sobretot, essent sincera amb mi mateixa.
I a on he arribat aquesta vegada?
Doncs a la conclusió que aquest any no vull continuar a la universitat.
El món sencer pensarà que tiro la tovallola, que em rendeixo, que no sóc la lluitadora que pensaven que era.. Però, és que sabeu què? Que també sóc mare.
I encara diria més, sóc abans mare que estudiant universitària. Així ho he triat.
A la uni hi puc anar d'aquí a uns anys, els que siguin. D'aquí a uns anys el meu fill no em necessitaràper anar a jugar al parc. Ara sí. Tot el que em perdi del meu fill ara ja no em tornarà mai més.
És clar que l'any passat ho vaig poder fer i vaig sobreviure. Però el preu que vaig haver de pagar no em compensa de cap de les maneres. Em sentia fatal cada vegada que el deixava amb algun familiar per poder anar a la biblioteca a estudiar. Estic molt orgullosa d'haver aprovat l'assignatura, però gens ni mica de les estones que m'he perdut del meu fill.

Així que aquí em teniu. Seguiré estudiant francès a l'acadèmia, perquè m'agrada i perquè tampoc vull renunciar a tot, també em va bé tenir un espai de "desconnexió". Però estaré totes les tardes de la setmana amb el meu petitó. ME'N MORO DE GANES!!

Que s'esperin els de la facultat. Ja tindré temps de posar-m'hi.
Ara no...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Google gives spotlight to blogs with new search tool
Internet search powerhouse Google has launched an engine tuned to scouring blog entries for fresh news and views.
Hello there!...on my travels i found your blog,not bad at all... If you are interested, go see my Worm related site. nothing fantastic but it's all i got!..lol

pere ha dit...

I tant que sí, grigri, sigues feliç. No tinguis mala consciència. No abandones res, canvies momentàniament. I saps que quan vulguis faràs el que et torni a semblar millor. L'únic que et podria importar es perdre la teva capacitat de decisió... i no és això, veritat?

Que internacional! ja tens un comentari en anglès.

tenblog ha dit...

Que bien gri-gri.....me parece genial y estupendo, en serio. Que disfrutes, que disfrutes mucho, seguro que lo harás.....

Hanna B ha dit...

moltes felicitats guapa! has escollit el que més et compensa i tens les coses clares. jo ni sóc mare ni les tinc gaire clares, però en tot cas, sí que veig i entenc que et compensa molt més estar amb el teu nen ara i certament els estudis poden esperar! disfruta molt del teu nen!! m'encanten les decisions sentimentals!!! petonets!

denke ha dit...

mai tindria nassos d´emetre un judici sobre aixo, pero trobo que a la vida un a de fer el que vulgui sempre que pot, i personalment (i que no sorti d´aqui) trobo que es una rao preciosa per deixar (aparcar, pausar, congelar) la uni.

Xurri ha dit...

Les decisions calmen, i a més si les prens tu et pots donar el luxe de canviar-les cada cop que et doni la gana.
A mi es que el determinisme em posa nerviosa, com que soc una cagadubtes...

Grigri ha dit...

Ui, doncs a mi em passa al revés. Normalment no em costa prendre decisions. Més aviat em trobo que a vegades la cago per precipitar-me. Però el risc d'equivocar-se sempre hi és, l'assumeixo d'entrada i si resulta que m'equivoco, doncs vaig recollint els trossets amb resignació...

egotista ha dit...

Jo també aplaudeixo la teva decissió, Grigri. Estudies perquè vols i podries deixar-ho també per la mateixa raó. Però és que tu tens, a més, un motiu preciós. I ja tornaràs, si vols, quan vulguis.

Què bonica i alegre és la teva nova caseta!!!

Litus ha dit...

Hola Grigri soc el gat de la Casta i estic fent una recollida de comments per què el papa accedeixi a que adoptem una germaneta, que podries posar un comment al meu post??? Gràcies