Jo mateixa, hauria d'estar mirant el partit oi?... és que no puc!!!!
Em poso dels nervis...
I de moment em resisteixo a plantar-me davant de la TV. De fet, amb els crits que fan els homes de casa ni posant-me dins de la banyera, sota l'aigua i tapant-me les orelles, m'escaparia de sentir com evoluciona el partit... No em canso de dir-los que per molt que cridin els jugadors no els senten, però és picar ferro fred...
ESTIC NERVIOSA.
Perquè no m'agrada veure partits on un dels equips no surt al camp a jugar sinó a rebentar el joc del contrari. Això en primer lloc.
Seguidament, perquè amb els anys, tots els tics s'accentuen i el meu tic anti-madridista és dels que més s'ha accentuat... suposo que la conjunció MOU i CRISTIANO hi han tingut força a veure. Els detestava des de molt abans d'arribar a la capital del Regne...
I acabantment, perquè el meu jefe és merengón dels rabiosos. I un Barça-Madrid o Madrid-Barça, en qualsevol de les seves expressions, sempre és un mal negoci. Si guanya el Madrid perquè després l'endemà hem d'estar aguantant el discurset de que si el Barça és una kk i de que Mou és Déu i de que el Cristiano és el més semblant a Jesucrist Salvador. I si perd el Madrid doncs pitjor encara perquè després està de tant mala folla que reparteix bronques a tort i a dret i no hi ha qui s'atreveixi a aixecar el cap per sobre la pantalla de l'ordinador, no sigui cas que et caigui la ira dels déus damuntet del caparronet...
És a dir... SISPLIPORFASIPLAUS: QUE PASSI AQUESTA SETMANA VOLANT, QUE LA MEVA SALUT NO HO AGUANTARÀ.. I SISPLIPORFASIPLAUS, ROSA D'ABRIL, VERGE DE MONTSERRAT, SI VOLS QUE SEGUIM MANTENIN-TE EN EL CÀRREC QUE OCUPES: GUIEU-NOS CAP AL CEL, FES QUE GUANYI EL BARÇA!!!! que encara que després el jefe em cridi, una Champions és una Champions...
