Ahir vaig llegir, en el llibre que m'ocupa actualment, el següent paràgraf:
"Fui un tipo duro. Exactamente hasta los ocho años, cuando comprendí las ventajas de la supervivencia. A partir de ahí me ablandé un poco."
I el vaig trobar tan sublim com divertit i realista. I sentia com cada raconet del meu cos em demanava que el compartís...
Fer un post per això potser queda com poca cosa... però trobo que facebook no és el millor escenari per un comentari d'aquest tipus, i al twitter no m'hi cap la cita.... Vaja, que no hi ha res com els blocs de tota la vida per parlar de llibres!!!
2 comentaris:
Molt bona la frase... i quin llibre és? El recomanes?
Estic a la meitat, encara no puc opinar.... és el Club Dumas de l'Arturo Pérez Reverte. M'ha costat agafar un llibre d'aquest escriptor, no sé perquè... en vaig llegir algunes ressenyes prou bones i al final em vaig decidir per una edició de butxaca... Dels últims que he llegit m'ha agradat força un que es diu "Els ulls grocs dels cocodrils", no és cap joia de la literatura universal però els personatges m'han agradat molt, per dir-ho d'alguna manera: el llibre i jo hem passat bons moments junts.. :)
Si n'hagués de recomanar un dels últims que he llegit, recomanaria aquest. Sense dubte.
ciao!
Publica un comentari a l'entrada