18 d’abril 2010

Felicitat

Penso que la felicitat està feta de petites cosetes.  Aquí en venen unes quantes que han succeït els darrers dies i que, per tant, fan que en aquests moments em senti feliç:

m'han fet padrina del fill adoptiu d'una parella de bons amics.
ens han donat el cotxe nou (digueu-me materialista però, després de 9 anys amb el mateix pot, un de nou té la seva gràcia..).
els dos darrers caps de setmana han estat ben rodonets (tot i que aquest darrer el Barça només hagi pogut empatar... catxis...).
tinc bitllets d'avió i hotel per escapar-me amb la mir a Roma un cap de setmana de maig.
he celebrat l'anviersari del MFG, aviat celebraré el del MFP i poc després en faré 34.
ja tinc els llibres que regalaré aquest Sant Jordi.
he pres una decisió definitiva sobre la feina, ara només falta traslladar-la a l'autoritat pertinent, quan aquesta em dediqui 5 minuts!!
he encetat converses per un sopar de pernilet i braves.
he retrobat per facebook una amiga de la universitat que feia temps que tenia ganes de trobar.
avui fa 16 anys que la meva parella és la meva parella, i demà en farà 9 que la meva parella és el meu marit.

Què us sembla?
No està gens malament oi?

Enmig de tot això també hi ha molts nervis enrabiades i mals moments, però tenir-ne de bons ajuda a superar-los amb un somriure!!

7 comentaris:

mir ha dit...

totalment d'acord grigri ... la felicitat són els petits moments, són els millors.

quines ganes de roooooooma !!!!!!!! :)

enhorabona a tu i al j ... al j i a tu ... 16 i 9 anys ... buff, la meva sincera admiració. però clar, sou tant macos els dos :)

petons!

martachka ha dit...

Enhorabona, Grigri!!

Per tot, pels 16 anys de parella i 9 de matrimoni, pels nens preciosos que tens, per prendre una decisió sobre la feina, pel cotxe nou, pel viatge a Roma, pel pernilet i braves que ens cruspirem un dia d'aquests, i per ser feliç en general.

Que duri!!!

Grigri ha dit...

això això... que duri... martachka: tu ves buscant data al calendari... i em passes un email o un sms.

mir: ja ho veus, és d'admirar? potser sí... jo cada vegada tinc més la sensació de que som dos frikis.... jjjjjj...

una abraçada!

Albert ha dit...

Chapeau!

Joan C ha dit...

Jo també voto pels "frikis de l'any"!!!
De fet tot son circumstancies, i com diu una cançó, "...tot un conjunt d'encerts...", tot i que a vegades sembla que no prenem decisions sinó que reaccionem als "marrons".... SOBREVIUREM!!!!

denke ha dit...

Sona molt be!

tender epithelium ha dit...

Grigri!Per al·lusions, aquí em tens!

Com veus, jo també tinc un blog.

Una abraçada i què bé que ens haguem retrobat!!