02 de gener 2007

Missatges ocults

Aquest matí m'ha costat horrors llevar-me.. després d'aquest parèntesi nadalenc el so del despertador m'ha semblat poc menys que criminal.. Després d'uns 20 minuts he aconseguit incorporar-me i arribar al bany fent "esses", però sense lesionar-me que ja és molt. La puesta a punto que normalment enllesteixo en uns 20 minuts avui s'ha allargat fins als 35. Sort que no hi havia els embussos habituals de trànsit sinó hagués arribat tard a la feina segur.

De camí cap aquí l'atzar m'ha regalat la mateixa cançó que l'altre dia va fer reflexionar a l'albert: "I'm so lucky lucky, I'm so lovely lovely..." I m'ha fet recordar que el destí és molt cruel.
Putejada dins del cotxe de camí cap a la feina de lucky no me'n sento gens, i amb el careto de son que porto, de lovely menys encara!!!

BON ANY...

11 comentaris:

Dan ha dit...

És molt dur el retorn a la normalitat. però gaires dies mes de festes i no ho resistiria!
Bon any!!

Grigri ha dit...

quanta raó dan...

fer de mare d'un nen de quasi-tres-anys les 24 hores del dia, per molt que et permeti llevar-te una hora més tard, tampoc és l'ideal de relax... jejejejeje..

suposo que aquesta vegada no m'he fet a la idea del què em tocaria aquest matí fins que m'ha sonat el despertador... costa tant llevar-se!!

esteve ha dit...

de seguida agafaràs el ritme.
no siguis massa exigent amb tu mateixa, recorda que no només ets mare d'un nen de quasi 3 anys, sinó mare treballadora i quasi mare d'un nou nen!
força!

bellosoli ha dit...

ai la tornada a la feina... que dura se m'ha fet a mi també!!! Veig que la cançó de Lucky ha donat que parlar... de fet jo també en vaig parlar en un post!

ànims amb la reentrada al curro!

ex koala mir ha dit...

Ostres tu, si que és dur si això de la reentré laboral ...

Jo, quan necessito energia (aquest matí al metro la portava a tota castanaya) escolto Rebellion dels Arcade Fire.

Apali, energia a tope!!!! (la meva em sembla que s'ha quedat per Oceania i voltants ...)

Ens veiem Dijous, eh!

laurinha ha dit...

ànim!!
Ets lucky que aquesta setmana encara hi ha més embussos a la Rambla que a la C-58 i l'AP-7!

Ets lucky que tens un nen de quasi 3 anys i aviat en tindras un altre!!

Ets lucky que tens una feina

Ets lucky que ets genial!

Un petonet!!

Guillem Carbonell ha dit...

A mí m'ha passat quelcom semblant ! És quan te n'adones que realment has desconnectat !

Grigri ha dit...

Caram laurinha, ara m'has arribat al cor (que també en tinc, encara que a vegades no ho sembli!!).

És veritat que no puc queixar-me, i que la vida no és tant cruel amb mi... només se'm va atragantar el so del despertador!! jejejeje

ptonets també per tu.

estherisland ha dit...

si es la cançó que em penso...té tela..t'entenc...destino cruel...jjjjj...

Albert ha dit...

Opino com laurinha (no excatament per les mateixes raons, però...). Ets lucky i so lovely. Hala, ja està dit (i si em desintegra un raig làser des de l'estratosfera, em sentiràs!).

Alfredito ha dit...

El eterno retorno se hace cada vez más retorno y menos eterno. "Eterno" es que me suena a poético y trascendente y tal, en cambio retorno me suena a devolución a regreso al lugar no querido a morirse un poco. O sea que no, que el retorno este es un horror. Que te doy toda la razón.
Petonets