30 de novembre 2005

Carpe Diem!


Fa qüestió d'un mes aproximadament la vida em va donar la oportunitat de tornar-me a sentir en sintonia amb mi mateixa i el meu entorn.
Estic positiva. Tinc moltes ganes de fer coses. Em sento plena d'energia. Alegre. Feliç.

Encara no he pogut agafar la peli Mi Vida Sin Mí, perquè quan la feien al cine jo estava en ple embaràs i vaig pensar que les meves hormones no estaven per aguantar un atac de sensibilitat de tal magnitud…
Però pel què m'han explicat, diria que estic fent una cosa semblant a la de la protagonista: Estic fent una llista de coses que tinc moltes ganes de fer i vaig tatxant a mida que van passant. No em plantejo grans objectius, sinó petites coses. Petits plaers…
Em conformo amb ben poc!!
Però cada vegada que n'aconsegueixo un, em sento més plena, més viva, més feliç…

El dia 18/11 va caure un concert de música clàssica.. l'endemà vaig fer campana de classe per sortir a escalar amb la meva parella..

I ahir vaig realitzar un altre petit plaer de la llista. Un sopar amb l'amic més especial que tinc. Va ser fabulós. Fins i tot millor del què hagués pogut imaginar.. Vem anar a sopar a una masia propera a Sentmenat.. estavem sols!! Tota la senyora casa per nosaltres, asseguts en una taula al costat de la llar de foc.. BRUTAL…

La tranquil·litat, la intimitat i el criança que omplia les copes ens va donar la possibilitat de poder parlar i posar-nos al dia de les nostres vides respectives. Els nostres sentiments i pensaments més profunds.. Confessions, confidències..
Amistat i Sensibilitat en estat pur.

PURA FELICITAT

PURA VIDA

9 comentaris:

egotista ha dit...

M'alegro molt, Grigri! Què guai tot plegat :-)Em sembla que igual que ens copiem els memés, hauríem de copiar la idea aquesta de fer una llista de coses que ens fa il·lusió fer i anar tatxant a mida que les cumplim (sense que hi hagi d'haver una raó tremenda com a Mi vida sin mí). Petonssss

Alfredito ha dit...

Muy bien, Grigri, muy bien esa terapia radical de felicidad. La vida es eso: búsqueda de felicidad, búsqueda del camino que nos devuelva al paríso que se nos arrebató un día.
Besitos.
(¿Esa masía de Sentmenat?)

Grigri ha dit...

Mas Ventós.
Highly recommended!

tenblog ha dit...

genial grigri, me encanta leerte así.....

Grigri ha dit...

Sí oi? jijiji..

Tot i que val la dir que avui m'està costant molt mantenir el nivell de bon rotllo i positivitat...
la meva compi de feina està d'un insuportable descomunal!!!
porto des de primera hora pensant: que no t'afecti, passa d'ella, que no t'afecti...
però és que després de 6 hores aguantant el seu mal humor, els seus atxaques d'hipocondríaca, i els seus tics de neurastènica perduda...

ho sento, havia de descarregar-ho en alguna banda tot això!!!

així ja puc tornar a ser la Grigri en versió happy!
:D

b-on//janbaar ha dit...

me alegro esa alegria, sero positivo, ver todo azul y disfrutar con cada segundo q se respira - aguanta al máximo este estadío....aunque sea pegándolo con chinchetas a la pared

Xurri ha dit...

Aprofita el subidón, i prolonga'l tot el que puguis!

Ptons

diy ha dit...

Genial todo el positivismo que nos transmites!! Muy humana esa cena con el amigo verdad? Sigue así guapa. Un beso.

Grigri ha dit...

Buff... esa cena está ya en el primer puesto del libro de las cenas ideales con amigos ideales!! jejejeje..

a los amigos hay que cuidarles, y dejarles que te cuiden! Y eso hicimos..
Hacía demasiado tiempo que no charlábamos a gusto y tranquilos (quedar a media tarde para tomar un café con la compañía de mi pequeñín no es el entorno más propicio para las charlas sobre temas profundos.. jejeje!!!).