28 de desembre 2011

Noves sensacions

Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi fet enfadar.. m'atreviria a dir que algun m'ha decebut, però enfadar-me, cap..

Fins que vaig topar amb una muntanya. La Muntanya Màgica de Thomas Mann.

Una muntanya de paraules i d'idees, difícils de digerir en certs moments. A vegades dubtava de si no era un problema meu, d'estat d'ànim... a mi això m'influeix força a l'hora de triar un llibre o un altre...  però no.. definitivament no.

En defensa seva diré que és un llibre majúscul, tant en contingut com en forma. Però, com diuen els Manel "m'ha costat déu i ajuda" arribar a la darrera pàgina..  Un esforç titànic que no ha quedat del tot recompensat.. no ho sé.. potser d'aquí a uns anys m'ho miro amb una altra perspectiva... ara com ara, llevat d'alguns passatges del relat especialment intensos, no puc dir que hagi disfrutat d'aquesta lectura..

Suposo que més d'un maleirà el meu nom i la meva estirp fins a 10 generacions que em succeeixin, però així és com em sento, i necessitava buidar el pap...!!!!

Per treure'm el mal gust de boca, ara estic atacant un llibre més lleuger: "A gust amb la vida" de l'Anna Gavalda. Aquesta escriptora m'agrada. i llevat de "El consol", els altres dos llibres que he llegit m'han agradat molt, i aquest de moment s'està alineant a la llista del Sí, anem per bon camí!!

Després ja veurem per on seguim...

Vaig agafar "els dimarts amb Morrie" a la biblioteca, i entre Tió i Pare Noel m'han caigut "Sukwand Island" de David Vann, "La delicadeza" de David Foenkinos, i "1Q84" els dos primers d'en Murakami...

Per no parlar de l'altra muntanya (real) que encara em queda a la tauleta de nit...:
La soledad de los números primos, de Paolo Giordano
El último encuentro, de Sándor Marai
Maletes Perdudes, de Jordi Puntí
La professora de piano, de Janice Y.K.Lee
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
La impaciència del cor, de Stefan Zweig
La biblioteca dels morts, de Glenn Cooper
Jardín de invierno, de Monika Zgustova
Confesiones del estafador Félix Krull, de Thomas Mann (que quasi que el deixo per més endavant, després de la muntanya....)
La amaba, d'Anna Gavalda
Plataforma, de Houellebecq

Per on començo??????  S.O.S !!!!.

13 de desembre 2011

taulell d'anuncis

Asseguda al sofà, plantada davant el televisor, em deixo seduir pels missatges, colors i músiques dels anuncis de la temporada nadalenca d'enguany...
I per sobre de tots ells, n'hi ha un que brilla amb llum pròpia, un que fa que se'm disparin totes les alarmes en veure la irrealitat que reflexa.

Potser alguns de vosaltres ja teniu en ment alguna imatge, tots anem prou saturats d'informació visual, des de fa dies....

Però no, no parlo d'aquells anuncis on nois i noies espectaculars tenen tot el què desitgen al seu abast amb un simple gest de "psssst pssst" del seu perfum sofisticat.
Tampoc parlo del d'aquella marca de congelats que ensenya un heviatta pureta comprant gambot congelat.
Ni tampoc del d'aquells bombons que hom pot trobar a qualsevol supermercat, i ens volen fer creure que és el que es gasta a les reunions d'alta societat (perquè es clar, abans que una capsa de Godiva, tota persona refinada tria els del súper sense dubtar ni una micronèssima de milisegon!!!)
...
...


L'escollit és l'anunci d'una companyia de serveis de telefonia i internet, on es veu una assemblea prou multitudinària, on tothom opina i es respecta i on tothom aconsegueix posar-se d'acord de manera ràpida i amistosament. Tot és concòrdia i felicitat...
I em pregunto jo... on s'és vist que un grup de 100 persones de totes les edats i interessos es trobin dins d'un gimnàs en el seu temps lliure, per parlar dels serveis del mòbil???
I més encara... vistos els resultats de les reunions de la comunitat de veïns d'aquí i d'arreu, amb força menys participants, i un ordre del dia previst, com pot ser que no s'esbronqui ningú???
Cap dels assistents no ha sentit unes ganes imperioses de dir-li al senyor que parla de Colom, que no té res a veure el descobriment d'Amèrica amb el tracte que reben els usuaris per part de les companyies telefòniques???

Vajam que tot plegat ratlla el surrealisme dalinià...

És per això que aquest any dóno el premi al major esforç imaginatiu, als seus creadors.

12 de desembre 2011

ostres ostres ostres

guaita què fan ara... ho he trobat per pura xamba... i mireu, és que m'ha fet gràcia.La Plus Belle du Quartier..