22 de desembre 2006

Bonnes fêtes

Crec que estaré uns dies de vacancetes...



18 de desembre 2006

Preparant els Nadals


D’entrada no sé d’on m’ha sortit això dels Nadals en plural.
Anava a rectificar-ho però després he pensat que, comptant amb la quantitat de trobades familiars que s’esdevenen durant les festes, ja es pot comptar com si realment en fossin bastants més que un..
Filosofades a part, a casa com al Corte Inglés, ja ha arribat el Nadal. L’arbre va arribar a principis de mes, un diumenge al matí que el petit es va llevar a una hora intempestiva i vem pensar que era una bona manera d’omplir el temps. El petit estava tant entusiasmat amb la tasca de penjar coses a l’arbre que més aviat sembla una tombola d’aquelles de les fires on sembla que si treus un Piolín se t’enfonsa la parada sencera per efecte dominó.
Hi hem posat "pilotes, regals, paruels, estrelles, campanes, i un ninot de neu…", pels qui no estigueu acostumats al llenguatge d’un nen de dos anys i mig us tradueixo els mots més complicats:
pilotes = Boles
paruels = Pares Noëls.

Ara només queda ultimar el tema dels regals que ha de cagar el paruel. Ai no! Vull dir que en ha de portar els Tions Mags d’Orient…

14 de desembre 2006

Descontrol hormonal

Senyors i senyores, no es pot estar embarassada.
Les hormones prenen les regnes de la teva vida fins a límits insospitables.
Perquè us feu una idea de què us parlo, us explicaré el què em va passar un dia d'aquests:

Jo asseguda al sofà de casa, veient clips de Fly Music al vespre. Posen una cançó de la Cristina Aguilera...
deixeu-me fer un breu incís aquí per dir-vos que mai ha sigut sant de la meva devoció. Ni ella ni tantes reines de la cirurgia estètica com ella que es dediquen a exhibir-se per vendre àlbums plens de cançons comercials, però que tenen la desvergonya d'atrevir-se a cantar-nos a les que no anem siliconades ni ens hem retocat la cara 20 vegades que "you are beautiful, no matter what they say..."
Bé, acabat l'incís reprenc la crònica d'esdeveniments: Posen concretament la cançó "Hurt", una balada d'aquelles per entendrir les ànimes més dures. I què decideixen fer les meves hormones??? Imagineu-vos-ho... plorar!!!
La meva raó em deia "però seràs gilipolles!! només és una cançoneta sensiblera més de la nena rabiosa aquesta!!" i les hormones li contestaven "sí, però és que la cançó és tant maca, i la lletra és tant trista..snif snif..!!"


"Hurt"
Seems like it was yesterday when I saw your face
You told me how proud you were but I walked away
If only I knew what I know today

I would hold you in my arms
I would take the pain away
Thank you for all you've done
Forgive all your mistakes
There's nothing I wouldn't do
To hear your voice again

Sometimes I want to call you but I know you won't be there
I'm sorry for blaming you for everything I just couldn't do
And I've hurt myself by hurting you

Some days I feel broke inside but I won't admit
Sometimes I just want to hide 'cause it's you I miss
You know it's so hard to say goodbye when it comes to this

Would you tell me I was wrong?
Would you help me understand?
Are you looking down upon me?
Are you proud of who I am?
There's nothing I wouldn't do
To have just one more chance
To look into your eyes and see you looking back

I'm sorry for blaming you for everything I just couldn't do
And I've hurt myself
If I had just one more day, I would tell you how much that
I've missed you since you've been away

Oh, it's dangerous
It's so out of line to try to turn back time

I'm sorry for blaming you for everything I just couldn't do
And I've hurt myself

By hurting you


01 de desembre 2006

Carta Personal a un Amic

Eo! doncs sí que prenc vitamines, però només perquè estic embarassada. La resta de l'any no en gasto de coses d'aquestes!

I per això de Brussel·les, aquesta visió que t'han donat és la més simplista de totes.
Evidentment que enfadar-se per una qüestió d'horaris és una collonada. Això no és el què em va cremar. Em van cremar les maneres. Em va cremar que durant tot el dia em diguéssin que ok a l'horari que jo proposava i mentrestant elles es trucaven i organitzaven pla alternatiu.

Tant borde sóc? Tanta por els faig? Perquè carai no podem parlar les coses com a persones civilitzades?? Si d'entrada m'haguéssin dit que no hi estaven d'acord jo també m'hagués organitzat d'una altra manera...
el JC portava tota la setmana llevant-se a les 4h del matí per anar a currar, i fent jornada sencera a l'oficina. Divendres va haver de fer mans i mànigues per anar a deixar el cotxe nostre al polígon i agafar la furgona-minibús i deixar-la a casa. Vem haver de portar el nen a casa els meus pares perquè el JC pogués portar-nos...
I em truquen per dir que s'han organitzat un pla alternatiu a les 21h del vespre!!!!! Quan ja no puc rectificar.
Si m'ho haguessin dit al matí COM LES PERSONES NORMALS, de ben segur que m'ho hagués muntat d'una altra manera i no hagués organitzat tal tinglado familiar i logístic.

En resum, que va ser la gota que va acabar de vessar el got. Ja saps que fa temps que estic bastant desencantada amb la manera aquesta de fer "del nucli dur que es truca i organitza i els demés que s'adaptin o que es fotin". Perquè és així.
Com la castanyada de fa dos anys.

Si tot i saber que t'estan fotent una putadeta, decideixen tirar endavant amb la seva idea/projecte, és que els importa ben poc el què tu pensis o puguis sentir. La MS m'ho va dir ben clar quan va passar lo de la castanyada "noia no us enfadeu, i si us enfadeu que us duri poc".

Amb aquesta frase es resumeix tot no?

No sé Amic. No és només una qüestió de no posar-se d'acord amb els horaris, ja ho veus... És una qüestió de que jo passo de la gent que no és seriosa, i que no em pren seriosament.
Divendres al vespre, després de rebre la seva trucada vaig sentir que m'havia tocat el paper del gilipolles una vegada més. I en el fons del cor no em quedaven ganes d'anar tot el cap de setmana amb elles fent la bona cara, per molts 100 euros de bitllet que perdés...

De problemes i marrons ja me'n cauen prous durant la setmana al curro, i amb la família, etc., com per haver d'ocupar el poc temps lliure que tinc amb persones que no m'aporten res de positiu.

Sóc ben conscient que per ells sóc una espècie de neurastènica "que si m'he enfadat per això, doncs no val la pena ni perdre cinc minuts trencant-se la closca o considerant la idea de trucar-la o estendre-li la mà de nou. I de demanar disculpes encara menys". Perquè si no fos així algú s'hauria preocupat per saber què em passa no? D'això ja en fa una setmana i ningú ha dit res. O sigui: més del mateix. Els importo ben poc!

Pot sonar a resentiment el què acabo d'escriure però no ho és. Tinc el cap més clar que mai. No em ve de gust perdre més temps amb gent que són capaços de liar un cristo tal per organitzar un trasllat a l'aeroport. No em ve de gust perdre el temps amb gent que enlloc de dir-me el què pensa organitza un complot via telefònica per clavar-te la plantufada a última hora. I per suposat, no em ve de gust compartir tot un cap de setmana amb persones així.

Ells són com són i jo tinc tot el dret del món de decidir si vull compartir la meva vida amb gent que em demostra tant poca estima. I torno a repetir que no ho dic amb ressentiment. Sinó amb el convenciment de que és així. Amb l'ànima més tranquil·la que mai. No estic emprenyada, simplement he arribat al "point of no return". He tancat una porta i m'he sentit automàticament més alleugerida.

No tinc amb cap d'ells el feeling que puc tenir amb tu o amb el MR i la LLL. Vosaltres sou gent seriosa. Conseqüent amb la vostra manera de pensar i actuar. I no puc dir el mateix de la resta de grup. La LB i l'EV serien un cas a part però no tinc massa cosa en comú amb ells, tinc menys relació i coses a compartir amb ells que amb vosaltres tres.

M'he cansat de fer el paper del gilipolles saps? D'haver d'acatar les decisions del nucli dur amb bona cara encara que impliqui empassar-me un disgust.
He estès la mà massa vegades i també m'he enganxat els dits massa vegades. I al final me n'he cansat. L'episodi de divendres passat només va ser la gota que va vessar el got. La constatació de que no comparteixo la seva manera de fer. Jo les coses necessito parlar-les. No m'agrada gens ni comparteixo això de dir-te una cosa a la cara i mentrestant organitzar trucadetes amunt i avall per aconseguir pla alternatiu.
Elles sabien que m'emprenyaria, perquè quan va trucar la LB ella mateixa ho va dir. Però tot i així van tirar endavant amb la seva idea per poder dormir una hora més. Jo no ho hagués fet mai. Jo no feriria algú que aprecio per dormir una hora més.

Aquí està la diferència.

Si darrerament ja no em sentia molt lligada a la colla ara et puc ben assegurar que he perdut totes les ganes que em quedaven de seguir fent coses amb ells. No els dec res, ni els necessito per res, almenys com a grup.

De tota aquesta etapa (que ha tingut moments molt bons, i sinó mentiria) em quedo amb tres persones amb qui compartir coses. Amb la resta ja no m'hi lliga res més que el record de bons moments passats.

Bufff... m'estic posant molt literària!!!

Sí, ens veiem demà wapo.

Petonets