La plus belle du quartier

varieteés

2012-02-14T21:24:00.000+01:00

Fa massa dies que vull escriure, i massa dies que no trobo el temps per fer-ho...
i ara que he pogut esgarrapar uns minutets de temps a les tasques domèstiques, i a l'estoneta de lectura, he decidit aprofitar que els mascles de casa estan paral·litzats davant la TV cridant consignes del tipus "obre-la!!!" i "molt bona!!!", per escriure quatre ratlles...

per dir-vos que tornen a bufar vents de canvi a la feina. Són vents buscats i desitjats, però que no acaben d'arribar amb l'empenta que necessito... he d'esperar que em trobin substitut o substituta per poder anar on vull anar, però de moment sembla que no tenim massa sort..

per dir-vos que vaig acabar un "A gust amb la Vida" d'Anna Gavalda, i que em va agradar. Es tracta d'un relat molt breu que es llegeix amb un parell de tardes (només una per als lectors aplicats), al que hagués afegit pàgines perquè es fa curt... els millors moments per mi són les discussions de la protagonista amb la seva cunyada... qui no ha "patit" mai un cunyat o una cunyada???

per dir-vos que vaig llegir també "els dimarts amb Morrie" de Mitch Albom, i que també em va agradar molt. També és un llibre curtet, però molt intens. dels que llegeixes amb la llibreteta al costat per apuntar-te les idees que no vols oblidar mai... Lectura MOLT recomanable.

per dir-vos que he llegit també el "Maletes Perdudes"de Jordi Puntí, i que l'he trobat entretingut però a part d'això, no li he trobat massa virtuts més.. vaja, que no el posaria a la pila dels que recomano enèrgicament...

per dir-vos que estic descobrint el darrer treball de La Casa Azul i que m'encanta. Es supera tant en les lletres com en les melodies i arranjaments. Una delícia.

per dir-vos que vaig anar a veure el musical a Cop de Rock i que vaig poder requeteconstatar (Oscar, m'apunto a la moda del "requeteque"), que tinc una edat...

aix... se m'escapen les idees de tot el què volia escriure per moments... deu ser perquè tinc una edat... i ja se sap que l'edat no perdona...

ja que hi som posats, mentres espero a si les idees tornen, aprofito per explicar l'anècdota del dia: he vist en un correu electrònic aquest migdia, la següent frase (transcripció literal)

"ok, ya nos habisáis"

no tinc paraules per expressar el meu compungiment en llegir-ho.. cadascú de vosaltres podreu imaginar com m'he sentit de confosa i esmaperduda...

ui, sí, mira.. ja tornen les cosetes... volia dir-vos que vaig tornar a fer bunyols (de quaresma) casolans després de 4 anys de no fer-ne, i que vaig sentir-me molt orgullosa del resultat!!!

i ho deixo aquí... perquè el meu nas acaba de recordar-me que tinc uns macarrons gratinant-se al foooooooooooooooooooooooorn!!!!!!

Em faig gran...

2012-01-02T19:54:00.003+01:00

... el post d'avui podria anomenar-se també: "desenvolupament d'un trastorn obsessiu compulsiu"... o no!!!!

La qüestió és que, en la línia del què escrivia la meva amiga Martachka, un temps enrere, hi ha certes actituds que hom troba al carrer, que em treuen de pollaguera... cada vegada més... i començo a preocupar-me..

Em molesta que hi hagi individus que es dediquen a oplir-me el portal de casa amb les esclòfies de pipes de gira-sol que escupen amb art de malabarista.

Em molesta que fent cua al súper o al teatre o a on sigui, l'individu que tinc darrere (sense distinció d'edat i/o sexe) no respecti una distància prudencial mínima i hagi de notar el contacte dels nostres cossos repetidament. És realment necessari tocar-nos????"

Em molesten els individus que per una vorera estreta no es dignen a canviar ni un milímetre el seu rumb perquè poguem passar tots sense topar. Enlloc d'això t'etziben estrebada (amb el colze obert si poden), que em fan dubtar de si en realitat enlloc d'estar caminant pel carrer, no serà que estic atrapada a primera línia en un concert al Sant Jordi.

Em molesten els individus que no respecten l'ordre d'arribada a la parada d'autobús i apareixen del no res com bolets quan arriba l'autobús i se't posen davant dels nassos. Això és una pràctica que, almenys a la meva ciutat, està proliferant de manera preocupant en els darrers anys. Hem anat a parar de cap al "tonto l'últim", i com deien els gals, us asseguro "per tutatis" que se'm queda cara de tonta.

Em molesta entrar en un ascensor d'un lloc públic i dir bon dia i que ningú contesti. No hi sóc? He anat a parar a l'únic ascensor de tot el món on només hi entren persones sord-mudes???... Colla de maleducats....

Em molesta.... Em molesta... Em molesta... Em molesta... Em molesta....

i... arribats a aquest punt... em miro al mirall i em pregunto si no serà que sóc jo que vaig al revés de tot el món... i recordo el gran Melvin interpretat per Jack Nicholson...
quin futur m'espera??? acabaré com ell?? aniré pel carrer dient "sense tocar!! sense tocar!!!!" ????

Noves sensacions

2011-12-28T17:55:00.003+01:00

Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi fet enfadar.. m'atreviria a dir que algun m'ha decebut, però enfadar-me, cap..

Fins que vaig topar amb una muntanya. La Muntanya Màgica de Thomas Mann.

Una muntanya de paraules i d'idees, difícils de digerir en certs moments. A vegades dubtava de si no era un problema meu, d'estat d'ànim... a mi això m'influeix força a l'hora de triar un llibre o un altre... però no.. definitivament no.

En defensa seva diré que és un llibre majúscul, tant en contingut com en forma. Però, com diuen els Manel "m'ha costat déu i ajuda" arribar a la darrera pàgina.. Un esforç titànic que no ha quedat del tot recompensat.. no ho sé.. potser d'aquí a uns anys m'ho miro amb una altra perspectiva... ara com ara, llevat d'alguns passatges del relat especialment intensos, no puc dir que hagi disfrutat d'aquesta lectura..

Suposo que més d'un maleirà el meu nom i la meva estirp fins a 10 generacions que em succeeixin, però així és com em sento, i necessitava buidar el pap...!!!!

Per treure'm el mal gust de boca, ara estic atacant un llibre més lleuger: "A gust amb la vida" de l'Anna Gavalda. Aquesta escriptora m'agrada. i llevat de "El consol", els altres dos llibres que he llegit m'han agradat molt, i aquest de moment s'està alineant a la llista del Sí, anem per bon camí!!

Després ja veurem per on seguim...

Vaig agafar "els dimarts amb Morrie" a la biblioteca, i entre Tió i Pare Noel m'han caigut "Sukwand Island" de David Vann, "La delicadeza" de David Foenkinos, i "1Q84" els dos primers d'en Murakami...

Per no parlar de l'altra muntanya (real) que encara em queda a la tauleta de nit...:
La soledad de los números primos, de Paolo Giordano
El último encuentro, de Sándor Marai
Maletes Perdudes, de Jordi Puntí
La professora de piano, de Janice Y.K.Lee
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
La impaciència del cor, de Stefan Zweig
La biblioteca dels morts, de Glenn Cooper
Jardín de invierno, de Monika Zgustova
Confesiones del estafador Félix Krull, de Thomas Mann (que quasi que el deixo per més endavant, després de la muntanya....)
La amaba, d'Anna Gavalda
Plataforma, de Houellebecq

Per on començo?????? S.O.S !!!!.

taulell d'anuncis

2011-12-13T22:37:00.001+01:00

Asseguda al sofà, plantada davant el televisor, em deixo seduir pels missatges, colors i músiques dels anuncis de la temporada nadalenca d'enguany...
I per sobre de tots ells, n'hi ha un que brilla amb llum pròpia, un que fa que se'm disparin totes les alarmes en veure la irrealitat que reflexa.

Potser alguns de vosaltres ja teniu en ment alguna imatge, tots anem prou saturats d'informació visual, des de fa dies....

Però no, no parlo d'aquells anuncis on nois i noies espectaculars tenen tot el què desitgen al seu abast amb un simple gest de "psssst pssst" del seu perfum sofisticat.
Tampoc parlo del d'aquella marca de congelats que ensenya un heviatta pureta comprant gambot congelat.
Ni tampoc del d'aquells bombons que hom pot trobar a qualsevol supermercat, i ens volen fer creure que és el que es gasta a les reunions d'alta societat (perquè es clar, abans que una capsa de Godiva, tota persona refinada tria els del súper sense dubtar ni una micronèssima de milisegon!!!)
...
...

L'escollit és l'anunci d'una companyia de serveis de telefonia i internet, on es veu una assemblea prou multitudinària, on tothom opina i es respecta i on tothom aconsegueix posar-se d'acord de manera ràpida i amistosament. Tot és concòrdia i felicitat...
I em pregunto jo... on s'és vist que un grup de 100 persones de totes les edats i interessos es trobin dins d'un gimnàs en el seu temps lliure, per parlar dels serveis del mòbil???
I més encara... vistos els resultats de les reunions de la comunitat de veïns d'aquí i d'arreu, amb força menys participants, i un ordre del dia previst, com pot ser que no s'esbronqui ningú???
Cap dels assistents no ha sentit unes ganes imperioses de dir-li al senyor que parla de Colom, que no té res a veure el descobriment d'Amèrica amb el tracte que reben els usuaris per part de les companyies telefòniques???

Vajam que tot plegat ratlla el surrealisme dalinià...

És per això que aquest any dóno el premi al major esforç imaginatiu, als seus creadors.

ostres ostres ostres

2011-12-12T22:10:00.001+01:00

guaita què fan ara... ho he trobat per pura xamba... i mireu, és que m'ha fet gràcia.La Plus Belle du Quartier..

tafanejant..

2011-11-27T19:48:00.001+01:00

fa uns minuts tafanejava el mur d'una amiga al Feisbuc, i m'ha sorprès veure a la dreta de la pantalla, dins l'apartat dels enllaços patrocinats un anunci de vestits.
Val a dir que el títol de l'enllaç és prou suggerent:
Vestidos Passion Secret
....i que el peu de foto també és força cridaner:
¡ULTIMOS DIAS! Vestidos desde 20€ ¡ENTRA AHORA Y LLEVATELO!

On no encaixo de totes totes és amb la foto:

Crec que no encaixo amb el perfil...
perdoneu però algú ho havia de dir!!!!

No entenc res... o quasi res...

2011-10-17T21:36:00.003+02:00

Fa cosa d'un mes vaig decidir que reservaria dues horetes de dimarts i dijous a la tarda per mi. per anar al gimnàs...
encara ric ara..
és que em peto vaja...
quines idees de bomber!!!

El primer intent decidit va acabar frustrat en el precís instant en què vaig arribar a casa i em vaig trobar el meu fill gran i la seva àvia atabalats tots dos amb els deures de català... es veu que portaven hora i mitja intentant resoldre l'exercici dels deures, sense massa èxit, per no dir gens...
Allò va ser si una mà ben oberta em fotés una plantufada.. Es va activar el pla d'emergència MamaCat, i mentres em despenjava la bossa d'esport i la deixava al costat de la taula d'estudi, intentava posar una mica de llum al problema... No era fàcil, almenys no per ser una de les primeres feines a fer a casa, de deures, però tampoc era impossible, està clar... (estem parlant d'un nen de segon de primària...), i al final ens en vam sortir prou bé.

La principal conseqüència de l'activació del pla MamaCat, va ser la renúncia una vegada més als intents de conciliar la vida esportiva, en favor de les millors notes acadèmiques del MFG.
No espero cap monument a la plaça major del poble, això deixem-ho clar d'entrada! Només és que sento que és feina meva, i no de l'àvia.. ja m'entendreu..

Tenim deures cada dimarts i dijous, i ja hem fet un exàmen de Coneixement del Medi sobre els ossos, músculs i articulacions, que hem resolt amb una bona nota. Però no s'acaba aquí... divendres ens van comunicar que el proper dijous té examen d'anglès i avui ens han avisat també de que dimecres de la setmana vinent té exàmen de coneixement del medi altra vegada... alimentació...
He fullejat el capítol del llibre i ja m'he atabalat, només de veure la quantitat d'informació que se suposa que ha d'assimilar la criatura... que si proteïnes, que si vitamines, que si hidrats de carboni, que si greixos, que si origen animal, origen vegetal, que si bullits, fregits, planxa o forn, els noms de les dents, l'aparell digestiu...
Una feinada de por.
Ah! me'n descuidava... en paral·lel també hi ha un projecte de Biblioteca d'Aula i tenim dues setmanes per llegir un conte en préstec... Hem llegit ja 62 pàgines, el termini és aquest divendres i ens en queden 25... resumint: entre examen d'anglès, els deures que tindrem demà (dimarts), la ditxosa lectura i l'exàmen de dimecres vinent, això és un estrés!!!

Vaja, que tenim més feina que el President del Banc Central Europeu...
I dic jo... només ho veig jo que és un NEN?????
M'hauré de passar la vida fent de profe particular?????

Quan vaig quedar-me embarassada ningú em va dir res d'això... devia estar a la lletra petita... no entenc res.. o quasi res...

Top Quiz

2011-10-13T22:18:00.002+02:00

Heus ací un problema que us plantejo:

estàs a la teva oficina
després de molta estona de notar que tens ganes de buidar la bufeta t'aixeques d'una revolada i et dirigeixes cap als serveis
estan tots tres ocupats i comences a fer la dansa aquella del pipí (que consisteix en fer petits rebots tipo mal de sanvicto... o com se digui el san...)
sents el so de la cadena i del pestell de la porta del mig
s'obre i entres a la velocitat del llamp
una vegada dins descobreixes que allà dins hi fa un pudor de caca insofrible, com la de les millors tifes que han fet els teus fills en l'època que canviaves bolquers..
aix, no ho he dit... la persona que ha sortit de dins està rentant-se les mans a l'altra banda de la porta, i és la teva jefa...

què fas?
1- apnea, i pixes el més ràpid que pots, al cap i a la fi saps que no en tens per gaire i acabaràs aviat
2- tones a sortir i li dius a la teva jefa un "tranquil·la, ja sé que no has estat tu!" amb el millor dels teus somriures
3- ....¿¿??

s'accepten propostes...

Amor de madre

2011-10-04T22:44:00.000+02:00

Prop de casa hi ha un centre on tracten persones discapacitades. No sé exactament quina mena de patologies tenen les persones que estan ingressades al centre, perquè no sóc ni metge ni molt menys psiquiatra... però jo diria que són casos de paràl·lisi cerebral, almenys la gran majoria.
Sovint veig famílies (sobretot el cap de setmana) que venen a buscar els seus fills/germans i s'estan amb ells una estona, voltant pel barri. Fins que arriba l'hora de tornar-los al centre.

Dilluns d'aquesta setmana vaig passar per davant d'un banc del carrer, hi havia una dona asseguda i tenia al costat el seu fill en cadira de rodes assegut al costat seu. He vist altres vegades aquest noi, és dels que està pitjor, completament immòvil a la cadira, amb la mirada perduda, amb el suero intra-venós.. impressiona... fa esgarrifar..
La seva mare l'acaronava una i altra vegada, amb la mateixa dolçor que qualsevol mare acarona el seu bebè, absorta, mirant el seu fill amb tendresa i acaronant-lo. Aliens a la resta del món, allà restaven en silenci, ell mirant a l'infinit i ella absolutament dedicada a fer-li moixaina rere moixaina...

I de sobte vaig arrencar a plorar, emocionada per la imatge d'aquella mare i aquell fill. Emocionada de veure tanta tendresa concentrada en la cara d'aquella dona, malgrat les circumstàncies..Pensant que les mares compartim un gen únic... bé, almenys algunes... i agraïnt al destí que fa un any que vaig canviar de feina per tenir més temps per acaronar els meus...

Cap de setmana... llarg!!

2011-09-25T22:29:00.001+02:00

Tot i que el títol pugui portar-vos a pensar el contrari, el darrer cap de setmana tingut les mateixes hores que un cap de setmana normal i corrent. Però han succeït tantes coses que es podria dir que se m'ha fet llarg..

Tot va començar amb una festa d'aniversari. El MFP va ser convidat a la festa conjunta de 4 alumnes de la seva classe, i això implicava que una servidora i el MFG havíem de dedicar la tarda a matar el temps en societat. El MFG se'n va sortir prou bé perquè hi va trobar altres alumnes de la seva classe, que com ell tenien els seus germans petits convidats a la festa. Entre ells es van muntar una festa paral·lela i van estar jugant i corrent amunt i avall ben feliços i contents. Ara bé, mississ Grigri no va tenir tanta sort... de bona gana m'hagués apuntat a jugar a super-herois amb el grupet del MFG, però no sé si m'haguéssin deixat jugar amb ells.. bé, sí que ho sé.. més aviat NO.
Això em relegava a les relacions socials amb els/les adults/es. Cosa que no sempre em ve de gust i que no sempre és tan senzill com sembla.... descartant el grup de pares que ja conec de la classe del MFG i amb els que, per sort meva, tinc bona sintonia, de la resta de personatges de l'auca n'hi ha ben pocs d'aprofitables. Hi ha un grupet d'especímens dignes d'estudi. No m'estendré perquè vosaltres tampoc en teniu cap culpa, només us diré que em va quedar el dubte de si les seves pautes de comportament es veien alterades per algun tipus de psico-fàrmac.. i com deia la Gómez-Kemp: hasta aquí puedo leer.

Després de dues hores i mitja de patiment, vam despedir-nos i vam donar per tancat el divendres amb unes pizzes que ens vam menjar tot sopant... una triomfada..

Dissabte va anar molt millor... teníem canguratge pactat amb els avis i els nens van anar a dormir a casa seva. Això ens va permetre anar al concert dels MANDO DIAO a l'antiga fàbrica Damm, programats en el BAM d'aquest any. La pluja va estar apunt d'engegar-ho tot a rodar, però es nota que aquests suecs estan acostumats a les inclemències meteorològiques, i ens van acabar regalant hora i quart de concert. Portava setmanes esperant-lo. De fet, des que vaig descobrir-los, que desitjava sentir-los en concert. I no em van decebre, al contrari. Sonaven sorprenentment bé. Una triomfada de concert. A partir d'aquest moment, ja no només m'uneix a ells el record de bons moments acompanyats de la seva música, sinó també la mística d'haver-los disfrutat en un bon concert!!!

I avui diumenge, després d'una bona cura de son i d'anar a recollir la progènie a casa els avis amb dinar familiar inclòs, hem anat al teatre. L'anècdota ha estat trobar-me amb un fantasma del passat... altrament conegut com "el Plade".. quan jo era petita i feia els Pastorets al Centre Parroquial del barri, hi havia un senyor, que era un cas d'home a qui tothom anomenava "el Plade", que era el diminutiu del seu cognom. Era igual el paper que li donessin del repartiment, una vegada era dalt de l'escenari la seva vena showman no coneixia fronteres. Normalment feia d'un dels tres pastors (Jepó, Anam, Joanoi), no recordo quin, però en realitat és complicat recordar quin... perquè fos quin fos el paper que representava, en realitat ell deia els seus diàlegs i els dels altres també.. se'ls sabia tots!!! Si un dels altres dos pastors trigava més de 2 segons a dir la frase que li tocava, es trobava que el Plade ja l'havia dit.. un crack.. no hi ha altra paraula per descriure el fenòmen...
Doncs bé, el senyor Plade, sortia a l'obra que hem anat a veure i... Ou Mai Got!!!! està igual que fa 20 anys recoi!!!! està igual, idèntic!!! què passa??? que no passen els anys pel Plade??? .. Això és un cop baix...

Finalment, la cirereta del pastís al cap de setmana l'ha posat el MFP.. tot sopant ens ha explicat el següent:
MFP: "Mama, quan faig caca, la tita fa.. FFFFFFIIIIIIIUUUUUUU" (fent moviment vertical de la mà tipus coet de la NASA)
Grigri: "Ah sí fill? caram..."
MFP: "Sí, la tita se'm posa catxas"

hay más llamadas?
no hay más llamadas....

estherilla!!!

2011-09-20T22:43:00.000+02:00

no sabia com fer-te arribar això...

ressenya

2011-08-23T00:04:00.000+02:00

per si no en tingués prou amb el bloc, el feisbuc i el tuiter, ara també m'apunto a fer ressenyes a la web http://www.donaalpina.cat/, que per cert, aprofito per recomanar a totes les dones i no-dones del món!

us deixo l'enllaç de la meva primera ressenya, a veure si m'animo a fer-ne alguna més!!

La setmana més dura

2011-08-01T16:25:00.000+02:00

Durant el mes de juliol, els dos marrecs de casa han marxat de colònies amb l'esplai. En total 7 dies.
Inicialment, sobre el paper, havien de ser 7 dies de gloriós descans pels pares, 7 dies per aprofitar per fer tot allò que no pots fer quan vas amb ells... recadets varis, re-organització d'armaris, cinemes, sopars a la fresca...
A la pràctica però va acabar essent la setmana més dura de l'any.
Perquè no t'adones de fins a quin punt organitzes la teva vida al voltant de la seva fins que no els tens.. surts de la feina a la teva hora i tens un espai BUIT per omplir, que no saps com omplir, perquè tot et sembla poca cosa. Entres a casa i el silenci que hi regna t'aclapara fins a tal punt que t'angoixa. Passes de puntetes pel passadís i no vols mirar les seves habitacions però de reüll les mires... i les veus buides.. I el teu cap les recorda plenes de joguines i sabates i altres entrebancs varis al mig del pas, i el record et fa venir una punxadeta a l'estómac... o més amunt de l'estómac... Agafes un llibre i seus al sofà pensant que podràs allunyar-te de casa teva vivint les històries d'altres... i descobreixes que de sobte el teu cap no està pel què estàs llegint sinó que s'omple de preguntes.. què deuen estar fent ara? quins jocs, cançons, aventures hauran après/viscut avui? I donaries un braç sencer per poder-los veure per un foradet..
I mica en mica van passant els dies i el pes que sents sobre el pit creix. Cada dia els enyores un xic més, encara que sàpigues que s'ho estan passant bé i que cada dia queda un xic menys per tornar-los a veure.. I no tens ganes de fer res de tot el que t'havies proposat, perquè només desitges UNA cosa: veure'ls, sentir-los córrer per casa, asseure't al sofà i trobar-te 3 Gormitis sota el coixí, abraçar-los, omplir-los de petons i dir-los que els estimes...
És curiós, sempre em diuen que sóc una pesada perquè massa sovint els dic: "Saps què? T'estimo", i no poder-los dir aquesta frase tant senzilla, em dolia tant...!!

Senyors de l'hospital on van néixer els meus pollets: reclamo que em treguin el xip de lloca que em van injectar amb caràcter d'inmediat. Tanta ploma volant per casa, com diria aquell: "no es pot permitir....!!!"

Lectura Lecturae

2011-07-29T09:58:00.005+02:00

Ahir vaig llegir, en el llibre que m'ocupa actualment, el següent paràgraf:

"Fui un tipo duro. Exactamente hasta los ocho años, cuando comprendí las ventajas de la supervivencia. A partir de ahí me ablandé un poco."

I el vaig trobar tan sublim com divertit i realista. I sentia com cada raconet del meu cos em demanava que el compartís...

Fer un post per això potser queda com poca cosa... però trobo que facebook no és el millor escenari per un comentari d'aquest tipus, i al twitter no m'hi cap la cita.... Vaja, que no hi ha res com els blocs de tota la vida per parlar de llibres!!!

La canalla que creix

2011-05-25T16:20:00.000+02:00

Episode 1
Meu Fill Petit: Mama tu sempre tens pèls a la vulva!
Grigri: Sí noi, les mames tenim pèls a la vulva, les nenes no, però les mames sí. I les àvies també!
MFP: Mama, no, els avis no tenen vulva!!!
Grigri: No els avis no, però les àvies sí. I les tietes també!!!

Episode 2
Meu Fill Gran: (estirat al llit al meu costat i pitjant els meus pits com qui prem el botó d’avís de la parada del bus) jejeje… són xules!!
Grigri: Sí? Les trobes xules??
MFG (somrient) : Molt !
Grigri : t’agradaria tenir-ne unes per poder tocar-les tot el dia ??
MFG (somrient més) : Jejeje, potser sí !!
Grigri : si en tinguessis, te les tocaries tot el dia?
MFG: (somrient més més): sííí, tot el diaaaaaa !!!
Grigri : Què preferiries tocar-te les tetes o la tita??
MFG (amb el millor dels seus somriures): la tita, la tita!!!!

actual reality

2011-05-16T22:16:00.000+02:00

Miro enrere i penso que queda força lluny ja l'inici del meu darrer canvi de vida. Des de llavors he anat experimentant una sensació de benestar que ha anat consolidant-se de manera gradual i progressiva. No sé si estic en el millor dels moments, però el que sí sé és que després d'un llarg període de pau, tranquil·litat i vagància voluntària, em trobo plena d'energia i de ganes d'emprendre nous reptes.

Estic reprenent les sortidetes a córrer, i ja no és perquè necessito una vàlvula d'escapament per apaivagar l'estrés del dia a dia, sinó perquè m'agrada sortir a córrer, perquè em fa sentir en forma i radiant de felicitat.

I si tot va bé en breu reprendré també l'activitat alpinística. Fa temps que surto de manera habitual a escalar, però els cims dels Pirineus han quedat fora de la llista d'activitats durant força anys, i penso que ha arribat l'hora de tornar a suar la cansalada muntanya amunt... pel juny podria caure el Mont Perdut, i de cara al juliol m'han proposat una escapadeta a la Pica d'Estats que també em ve molt de gust!!

Més temps per llegir, per descobrir nova música, per cuidar les quatre plantes del balcó, per jugar amb els meus fills als gronxadors de la plaça o córrer amb ells darrere la pilota de futbol, per estar amb la meva parella, els meus pares i sogres, amb la meva germana, amb tots els que estimo (encara que sigui molt de tant en tant si les circumstàncies ens hi obliguen... oi periccolosa??).

És realment necessari tenir temps suficient per dedicar-nos a les coses que ens fan gaudir, per petites que siguin. Jo he canviat una feina estupenda per TEMPS PER SER FELIÇ. I és la millor inversió que he fet en anys.

..
..
..
Estic repassant el post abans de publicar-lo, i veig que sembla un manual d'auto-ajuda.. Vull que quedi clar que no és la meva intenció. Ara bé, si resulta que algú vol aprofitar les paraules per fer una mica de reflexió, doncs tampoc m'hi oposaré eh?!

bona nit...

uixxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx....

2011-05-01T11:47:00.000+02:00

Excercici de percepció:

vídeo número 1

vídeo número 2

A mi em recorda als jocs aquells de les 7 diferències, lamentablement...
Jo de debò que al·lucino que hi hagi gent que visqui de polemitzar d'aquesta manera, i dormi amb la consciència tranquil·la...

au, a cagar!!!

27 d'abril

2011-04-27T21:17:00.000+02:00

Als calendaris de moltes cases hi diu que avui és el dia de santa Montserrat, la moreneta, la nostra patrona, la morena de la serra (ara que m'hi fixo, aquesta expressió sembla més aviat un títol d'una rumba d'en Peret).. però avui costa que a les cases catalanes algú se'n recordi de la moreneta, a no ser que sigui per encomanar-nos-hi tots plegats i demanar-li que se'n recordi del Barça, de l'ànima de tots els catalans que avui patim, i aturi els xuts del Real Madrid...

Jo mateixa, hauria d'estar mirant el partit oi?... és que no puc!!!!
Em poso dels nervis...
I de moment em resisteixo a plantar-me davant de la TV. De fet, amb els crits que fan els homes de casa ni posant-me dins de la banyera, sota l'aigua i tapant-me les orelles, m'escaparia de sentir com evoluciona el partit... No em canso de dir-los que per molt que cridin els jugadors no els senten, però és picar ferro fred...

ESTIC NERVIOSA.
Perquè no m'agrada veure partits on un dels equips no surt al camp a jugar sinó a rebentar el joc del contrari. Això en primer lloc.
Seguidament, perquè amb els anys, tots els tics s'accentuen i el meu tic anti-madridista és dels que més s'ha accentuat... suposo que la conjunció MOU i CRISTIANO hi han tingut força a veure. Els detestava des de molt abans d'arribar a la capital del Regne...
I acabantment, perquè el meu jefe és merengón dels rabiosos. I un Barça-Madrid o Madrid-Barça, en qualsevol de les seves expressions, sempre és un mal negoci. Si guanya el Madrid perquè després l'endemà hem d'estar aguantant el discurset de que si el Barça és una kk i de que Mou és Déu i de que el Cristiano és el més semblant a Jesucrist Salvador. I si perd el Madrid doncs pitjor encara perquè després està de tant mala folla que reparteix bronques a tort i a dret i no hi ha qui s'atreveixi a aixecar el cap per sobre la pantalla de l'ordinador, no sigui cas que et caigui la ira dels déus damuntet del caparronet...

És a dir... SISPLIPORFASIPLAUS: QUE PASSI AQUESTA SETMANA VOLANT, QUE LA MEVA SALUT NO HO AGUANTARÀ.. I SISPLIPORFASIPLAUS, ROSA D'ABRIL, VERGE DE MONTSERRAT, SI VOLS QUE SEGUIM MANTENIN-TE EN EL CÀRREC QUE OCUPES: GUIEU-NOS CAP AL CEL, FES QUE GUANYI EL BARÇA!!!! que encara que després el jefe em cridi, una Champions és una Champions...

nova recepta

2011-04-13T23:52:00.002+02:00

Avui no he tingut un dia massa galdós. D'entrada perquè he començat ja jornada a les 02:30h en ple atac de rinitis al·lèrgica que ha durat 12 hores, i seguint per tantes altres coses i cosetes del dia a dia que et van minant l'ànima. Tot plegat ha fet un gir quan he arribat a casa i m'he plantat a la cuina a experimentar un plat nou que feia dies que em rondava pel cap... i ha quedat prou bé, i estic contenta, i els nens han estat contents amb el resultat de l'experiment!!

Patata i ou gratinats amb salsa mornay

Ingredients (per 3-4 persones):
4 patates grans
3 ous

Per la salsa:
50 grs de formatge gruyere (ratllat)
200 grs de llet
100 grs de nata líquida
25 grs de farina
25 grs de mantega
nou moscada, sal i pebre al gust

Preparació:
Bullim (o coem al vapor) les patates tallades a daus grans, i també els ous. Quan les patates estiguin fetes les posem a una safata del forn, pelem els ous i els tallem també a trossos (jo ho he fet en 8 trossos cadascun). Els afegim a la safata del forn amb les patates.

Per la salsa posem tots els ingredients en un cassó i coem a foc lent, remenant constantment (o sovint) vigilant que no bulli. Uns 8 minuts. Passat aquest temps aboquem la salsa sobre les patates i posem formatge ratllat a sobre. Jo hi he posat gruyère i emmental.

Ho posem al forn, preferiblement preescalfat, a gratinar una mica.

I a menjar!!!

...No és un plat dels light, que diguem, però és fàcil de preparar, i està deliciós...

...hmmmm... bonic.... ??!"¿?"¿?!¿"?¿¿???

2011-04-01T10:48:00.001+02:00

Divendres 1 d'abril 10:36h, Grigri truca al telèfon que ha trobat a internet d'una botiga de bosses i bolsos de la seva ciutat..

Noia De La Botiga (responent al telèfon): Botiga XXXX, bon dia!
Grigri: Bon dia, sóc la noia que va venir ahir a la tarda a comprar un bolso marca YYYY, de color negre, que vaig venir amb dos nens. Em recordes?
NDLB: Sí i tant, et recordo, digue'm!
Grigri (suant): Un dels meus fills ha perdut un rat-penat, per casualitat no...
NDLB (rient, o descollonant-se més ben dit): Sí sí, el tinc aquí guardat.. Passa quan vulguis a buscar-lo!!!
Grigri: Ufff!!! que bé que l'hagis trobat!!! Vindré aquesta tarda...Gràcies, moltes gràcies...!!!

Quins paperots que hem de fer de tant en tant les gallines...

Àcid Sulfúric

2011-03-29T22:20:00.001+02:00

L'àcid sulfúric, com podreu veure en aquest enllaç si teniu ganes d'il·lustrar-vos sobre el tema, es tracta d'un àcid fort i dipròtic (que no sé què vol dir però sona greu) la fórmula del qual és: H2SO4.
Un estudi recent de la Grigri, no publicat encara per cap universitat de prestigi, ha pogut descobrir que aquest àcid es troba present en força anuncis, i especialment en aquells que van adreçats a persones del sexe femení. S'ha pogut observar també que de manera natural, la freqüència d'aquest tipus d'anuncis augmenta notablement quan arriba la primavera.

Des del quartier vull dir ben fort perquè em senti tothom, que la meva auto-estima està saturada de tant àcid sulfúric.
Vull dir que estic fins al monyo de tota la gama de productes Special K, i de que pretenguin que ens creiem que les noies que surten als seus anuncis estan així d'esculturals perquè no fan altra cosa que menjar special k tot el dia.
Vull dir que trobo molt lleig que la Reebok em prometi millorar els meus glutis, cames i cos gràcies a unes bambes.
O que fins i tot els anuncis de productes de la neteja ens tractin com incultes supersticioses que necessitem que vingui un mascle alfa a dir-nos com podem tenir el nostre bany immaculat... (he buscat l'enllaç al vídeo però no l'he trobat, ho sento..)

Senyors i senyores, no tinc un cos escultural ni crec que el tingui mai. Però no m'importa. I no sóc la més intel·ligent del món, però tampoc necessito que vinguin a explicar-me com netejar un lavabo..

potser no n'hi ha per tant, ho sé, però sento com si tingués l'ànima corroida...

com deia la lilly, ja no sé què és correcte i què és real...

Un deute

2011-03-24T19:40:00.000+01:00

Per molt despistada que sigui (i comptant que amb el pas dels anys la meva capacitat de despiste va in crescendo), acostumo a tenir bona memòria pels meus deutes...

El post d'avui neix de dues necessitats, per una banda la d'escriure alguna cosa al bloc, i per una altra, la de saldar un deute amb una bona persona que he conegut fa relativament poc però que apunta maneres per rebentar el top 20 de les persones que estimo i admiro.

No m'allargaré més amb preàmbuls, ataquem el tema principal del post... la recepta de la meva salsa de ceps.. d'entrada he de dir que treballo amb dues versions diferents de la recepta, en funció del temps de què disposo. Començaré posant-vos la versió " més professional " i després la versió "ràpida". Els resultats són diferents però he de dir que a mi m'agraden molt les dues, i que he rebut felicitacions per totes dues.

Salsa Cremosa de Ceps
per fer aquesta recepta necessitarem:
60 grs de mantega (o margarina)
2 cebes mitjanetes (jo les poso de figueres o tendres)
Ceps (en compro dels secs, per les mides tocaria posar-hi uns 25 grs però això ho deixo al vostre gust)
100 ml de vi blanc
600 ml de caldo de carn
20 ml de crema de llet

comencem desfent la mantega a foc lent en una paella, si afegeix la ceba talladeta i s'ofega durant uns 2 minuts o fins que quedin tendres i transparents, sense que es daurin. Passada aquesta estona apujem una mica el foc i afegim els bolets, i ho sofregim tot uns 5-7 minuts. Els ceps s'han de posar en remull el dia abans, i val la pena reservar una mica de l'aigua del remull (coleu-la perquè poden quedar impureses) per afegir a la paella en el mateix moment que hi poseu els bolets. Fa de mal dir la quantitat d'aigua de ceps que heu de posar, jo ho faig "a ull", heu de pensar que la idea no és "banyar-los" sinó senzillament evitar que durant els 5-7 minuts de cocció no es cremi la barreja. Una vegada passats els minuts i s'hagi evaporat el líquid afegirem el vi blanc, movent amb una cullera de fusta el fons de la paella per si s'han enganxat els ingredients. Això va bé perquè hi dóna un gust força intens. Acte seguit agreguem també el caldo i ho deixem coure tot a foc viu perquè bulli fins que s'hagi reduit el líquid ben bé a la meitat (o una mica més de la meitat fins i tot, perquè no quedi la salsa massa líquida).
Finalment només caldrà separar el líquid del caldo dels ceps i la ceba cuits i posar aquests últims a la trituradora. Els triturem primer i després afegim la nata líquida i el caldo, vigilant que no ens quedi molt clara.

Bé... això és el què diu la recepta original, la veritat és que jo espero a que s'evapori més de la meitat del caldo, afegeixo la nata líquida a la paella i passats uns minuts de cocció (també entre 5 i 7), ho poso tot a la trituradora.

La podeu guardar en un pot i reescalfar en un caçó més tard, i fins i tot congelar en racions individuals o de 2 persones. Queda igual de bona quan la descongeles.

Salsa ràpida de Ceps
per aquesta recepta utilitzo:
1 pot de nata líquida (personalment prefereixo la que és més espessa de la President)
Ceps (uns 15-20 grams són suficients)
Formatge per untar (al gust de cadascú, a mi m'hi agrada el de formatge blau, o el de camembert, ...)
Formatge parmesà (opcional, a mi m'hi agrada però és un ingredient opcional)
un pessic de sal

Es tracta de posar en un pot tots els ingredients, i escalfar-los a foc lent, s'ha d'anar remenant que no s'enganxi i la mescla quedi homogènia (però no és com una beixamel, no cal estar tota l'estona remenant..). Quan els formatges estan desfets, després d'uns 7-8 minuts de cocció, ja es pot posar tot a la trituradora. Jo no ho trituro molt perquè m'agrada trobar els trocets de cep, però això depèn del gust de cadascú..

Apalins, espero que us agradi la recepta!

sóc un drac!!

2011-02-02T22:56:00.000+01:00

Després de quasi 35 anys claudicant amb la meva condició de Taure tossut, ara va i em diuen que l'autoritat mundial dels horòscops (que dic jo que n'hi deu haver alguna), ha decidit que ja no sóc Taure. Ara sóc Àries...

DONCS MIREU: NO NO NO NO I NO!!!

però què s'han cregut??? Què n'he de fer de totes les qualitats apreses durant aquests anys???
Estic indignada...

I per això he decidit passar-me a la competència. He descobert que, segons el zodíac xinès, sóc un drac. Sí sí sí, ja ho veieu... qui m'ho havia de dir eh??!!! Sona bé.. SONA REFOTUDAMENT BÉ!!!!
M'agrada ser un drac!!! I sabeu perquè? doncs perquè, segons he trobat a la xarxa, en una web que es diu http://www.oriental.mundosagrado.com/ (que sona a font fidedigna com poques), resulta que el Drac és el signe més celebrat del zodíac xinès. Som poderosos i molt afortunats, de bon cor i plens d'energia.

Amb un començament així, qui es pot negar a ser drac oi??

I no acaba aquí: som éssers intel·ligents nascuts amb un carisma inesgotable, son afortunats amb els diners i amb l'amor, i som bons líders (encara que diu que a vegades tenim l'ego un xic inflat, que SEGUR que no és el meu cas...).
Què més es pot demanar???

És senzillament genial, mola ser drac...
sóc un drac feliç...

Diàleg de Besucs a la part alta de BCN

2011-01-20T15:43:00.001+01:00

Entro amb el MFG a una cafeteria d'aires refinats de Balmes amb Diagonal i ens asseiem a una taula, s'acosta un cambrer de trets orientals tot ben vestit, tot correcte, i amb el millor dels seus somriures ens demana què volem prendre...

MFG: Vull suc de préssec mare.
Grigri: Tenen suc de préssec?
Cambrer: No, no tenemos. Sólo de melocotón, piña o naranja.
Grigri: (també amb el millor dels meus somriures) Bien, entonces de melocotón será perfecto gracias.. y para mí un cortado.

..
..
..
Maleïda sentència del Suprem...!!

Nova secció al bloc... a veure què dura...

2011-01-13T09:53:00.003+01:00

Coca amb Pera i Plàtan

Ingredients:
3 ous (tamany L o XL)
150 grs de sucre
50 grs d’atmella molta (opcional, es podria substituir per 50 grs de sucre)
50 grs d’oli de girasol
1 natilla de vainilla
1 pera
1 plàtan
1 pessic de sal
170 grs de farina
1 sobre de llevadura
Pinyons per la cobertura

Preparació:
Primer de tot barrejem els ous i el sucre, i mirarem de que la barreja quedi un xic escumosa. Després afegim l’ametlla molta i tornem a barrejar mirant que quedi la mescla homogènia (si substituiu l’ametlla per sucre aquest pas no caldrà).

Seguidament afegiu a la mescla els 50 grs d’oli i la natilla de vainilla i torneu a barrejar.

A continuació aboqueu la fruita tallada a trossets ben petits (podeu fer-la triturada si preferiu no "trobar" la fruita, quedarà igualment bo). És important que els trossos no siguin gaire grossos perquè tenen tendència a baixar al fons de la mescla i no queden tan ben repartits dins la massa de la coca. Mescleu tots els ingredients altra vegada.

I finalment afegiu el pessic de sal, la farina, i el sobre de llevadura i mescleu amb molta cura (si pot ser amb una espàtula millor).

Aboqueu la barreja a un motlle prèviament engreixat (lleugerament, amb mantega o margarina a la base i parets). El motlle podria ser rodó (d’uns 24 cms de diàmetre) o bé un motlle rectangular tipus plum-cake.

I només caldrà repartir pinyons per sobre de la massa abans d’enfornar.

Cocció:
30 minuts a 180ºC

Variants:
Podeu substituir la natilla de vainilla per una natilla de xocolata, i variar les peces de fruita (amb poma per exemple, o orellanes de préssec..).

Avui he rebut això:

2011-01-11T10:15:00.001+01:00

Estimado cliente de BBVA:

Nosotros hemos determinado 3 tentativas equivocadas a la utilizacion de su cuenta: 213.197.243.219
Sospechamos que esta tentativa no fue legitimada así, hemos tomado una medida de seguridad, y hemos suspendido
temporalmente una de sus tarjetas. Usted puede reactivar su tarjeta, verificando sus informaciones personales rellenando las
casillias con sus datos personales que te pedimos.

Su tarjeta se quedará suspendida para prevenir el fraude hasta que usted la reactivará.

Para reactivar su tarjeta haga click:

http://www.bbva.es/tarjeta/user_2219/

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A. - 2011

No cal dir que ni tinc compte al BBVA ni tinc tarja al BBVA..
No cal dir que això de les "casillias" fa riure.. és com sentir al Cruyff parlant del porter del Real Madrid..!!!
I suposo que no cal dir tampoc que darrere el link que mostren (que no he obert, pel què pugui passar), hi ha la direcció URL: "http://www.net.kaspersma.com/.bb/bb" que no sé si té massa a veure amb BBVA, així d'entrada això del kaspersma sona a xungo... no trobeu? Vaja, que si no és un intent de phishing (més info a http://es.wikipedia.org/wiki/Phishing), els senyors del BBVA haurien de començar a pensar en posar noms menys estranys per a les seves pàgines web...!!!

i em pregunto...

2010-12-21T22:08:00.004+01:00

Fa pocs dies es va conèixer la notícia de que a Olot un home que s'havia quedat sense feina havia agafat la seva arma de caça i havia matat 4 persones. I jo em pregunto... on anirem a parar?

També des de fa pocs dies veig cada matí el pòster d'una pel·lícula que ara no recordo el nom, on surt una foto de la Cher tan rejovenida que podria passar per la meva germana petita, i també una foto de a Christina Aguilera prou rejovenida (cal fer un exercici d'imaginació, però és així) com per semblar la meva filla. I jo em pregunto... quina mena de monstres són aquestes dones?

Observo des de fa poques setmanes (o des de fa uns anys.¿?) que visc en un país on la classe política ha perdut la poca classe que podia quedar-li, les esquerres sembla que no saben on paren, i la dreta aprofita la ocasió per apretar més que mai amb els seus tòpics de sempre sobre el perill del català i els catalans acostant posicions amb Madrid. I Convergència que haurà de formar govern (avui no ha pogut) no sap si és més a la dreta, més a l'esquerra o més cap a la Xina meridional. I jo em pregunto... hauré d'acabar emigrant a Andorra? A Suïssa? a Brasil?

Veig repetidament al Feisbuc que m'apareixen anuncis sobre operació de pits i altres retocs estètics ULTRA-necessaris, després de tanta insistència dedueixo que el fet d'haver informat que sóc dona i que he nascut l'any 1976, deu convertir-me de manera automàtica en una client potencial d'aquests serveis. Sort que no dic enlloc que tinc fills, perquè llavors segur que no m'apareixeria mai cap altre anunci relacionat amb l'escalada o els esports! I em pregunto... hauria d'estar més preocupada pel meu físic?? No sóc una dona dels meus temps si no m'omplo les mames de silicona??

Arriben festes de Nadal, i tothom fa cues a les botigues per comprar comprar i comprar... jo aquest any demano llibres, sobretot llibres... i em pregunto, de què fujo posant-me en les històries d'aquests personatges?

Suposo que fujo d'aquest no-res que se'ns menja, buscant vides i històries que tinguin algun sentit..

fent país

2010-12-13T21:42:00.004+01:00

Un amic m'ha demanat que reenviï aquest enllaç a tothom qui conec.. he pensat que penjar-lo aquí no era mala idea... s'ha de fer país!!

hmmmmm...

2010-11-02T22:45:00.005+01:00

quina mena de post surt quan no saps ben bé què vols explicar? Quan intentes recordar aquelles idees que has anat tenint durant els darrers dies i no hi ha manera d'aconseguir-ho?

Suposo que podria parlar-vos del meu darrer descobriment musical CARO EMERALD.. De que trobo molt divertit veure les cares grises de la gent que camina al meu voltant mentres jo faig esforços per no arrencar a ballar al mig del carrer al ritme de les cançons del seu àlbum.

O també de que estic barallant-me amb un llibre que em vaig comprar aquestes vacances... que intento avançar pàgines per acabar-lo però que no m'està agradant gaire, i que sovint la mandra em pot i el vaig deixant per demà, i per demà, i per demà...

Imagino que també podria publicar que estic orgullosa d'haver sortit a córrer amb regularitat la des de la setmana passada, tot i que encara esbufego de valent i em falta molt entrenament per córrer amb dignitat (és a dir, sense semblar una bomba a punt d'explotar).

I que estic programant una sortideta a escalar per diumenge amb un parell de bons amics...

I que dissabte tota la família vem dedicar 2 hores i mitja a fer panellets per la festa de la castanyada que vem fer diumenge a casa uns amics de l'escola dels MMFF, i que van quedar espectaculars!

I.... daixonsens... que avui m'he trobat un bitllet de 20 euros a terra, al carrer!!!! això sí que és una GRAN notícia oi??? amb els temps que córren... per un bitllet de 20 euros MA-TO!!!
jejeje...

Bona nit a tothom..

Un petit tresor

2010-10-20T21:36:00.004+02:00

Després de força temps (...anys¿?) de saber que en Manu Guix comparteix el seu do amb la resta de mortals de tant en tant a la sala Luz de Gas, a finals de setembre vaig realitzar el somni d'anar a escoltar-lo.
Una delícia pels sentits.

Us penjo una miqueta de Manu Guix aquí.. no cal dir que en directe és encara "molt més millor"...

Coses d'esportistes

2010-10-13T22:23:00.003+02:00

... abans de començar el curs escolar vaig decidir fer una visita a una botiga d'esports per fer adquisició de calçat esportiu per als meus fills. No cal dir que, entre la quilometrada que fan al dia i que no paren de créixer, la despesa en bambes a casa nostra, és una de les partides més importants del pressupost anual...

doncs bé, resulta que avui la mestra de "DUFÍSICA" (Educació Física en el llenguatge del MFP) ens ha vingut a trobar a la porta de l'escola per donar-nos una trista notícia: les bambes ADIDAS que vaig comprar al MFP són fabuloses per córrer, per fer tombarelles, i per quasi bé tota mena d'exercicis dels que practiquen a l'escola.. però falta el "quasi"... resulta que avui els ha fet saltar a peu coix...
i el MFP no podia...
...
...
...
...
...
...
...RESULTA, SEGONS ELL ES CLAR, QUE JUSTAMENT EL MODEL DE BAMBES ADIDAS QUE JO VAIG COMPRAR, NO VAN BÉ PER SALTAR A PEU COIX!!!

Us ho podeu creure???
Com diuen a l'APM: "Ho haveu vist??"..... "hay que vé cómo etttá la vida..."

No sé què fer, tinc un dilema, si les torno a la botiga argumentant que no serveixen per saltar a peu coix, creieu que me les canviaran???

..com anem Grigri?

2010-10-10T00:16:00.004+02:00

...Bé bé, força bé..

I encara llegeixes Grigri?

doncs la veritat és que en el darrer mes no he llegit res, he estat incapaç de robar-me uns minuts per llegir, però durant les vacances vaig llegir-ne tres.. The picture of Dorian Gray d'Oscar Wilde, Invisible de l'Auster, i per fi, l'Elegància de l'eriçó de Muriel Barbery.

I quin et va agradar més?

Si hagués de triar em quedaria amb Oscar Wilde.. El d'Auster no em va agradar tant com altres novel·les seves, i el de la Muriel Barbery em va agradar força però el final em va sentar com una patada al baix ventre.. tot i que un parell de dies després vaig recollir-ne els fruits..!!

Què vols dir amb això dels fruits?

Doncs que aquesta faula sobre el què és essencial a la vida va calar fons dins del meu caparronet, i de cop i volta em vaig trobar aprofitant el descans vacacional per reequilibrar la meva vida.

I quins desequilibris tenia la teva vida?

Bàsicament tot girava al voltant del fet que vivia ofegada per una feina que m'agradava però que exigia massa sacrificis. Conforme anaven passant els dies anava perdent gramets i més gramets de felicitat, i m'anava transformant en una versió força desmillorada de mi mateixa.

Desmillorada? En quin sentit?

En el de sentir que estàs estafant la gent que més t'estimes. En pagar la mala llet amb els éssers més propers. O el que era pitjor encara, en tancar-me en mi mateixa per no descarregar-la sobre els meus fills o la meva parella.. I odiar-me constantment per no saber manegar millor la situació.

I dius que el llibre t'hi va ajudar?

Doncs no sabria com explicar-ho... Dos dies després d'haver acabat el llibre, a mitja nit em vaig desvetllar perquè feia estona que no podia dormir bé, el meu caparronet donava voltes i més voltes a una única idea: he de canviar de feina, he de canviar de feina, he de canviar de feina...

Sí bé, però aquesta idea ja te l'havies plantejada abans no? Què hi havia de diferent?

Doncs que la por que tenia a canviar de feina i no saber si acabaria en un lloc pitjor havia desaparegut per complert. No m'importava on aniria a parar. La única cosa que sabia del cert era que sí o sí havia d'acabar amb aquell turment, que ja feia massa mesos que durava.

I ho vas fer?

I tant! Ho vaig fer, i des de fa una setmana estic treballant en un lloc nou, dins la mateixa empresa.

I què tal t'ha sentat el canvi?

Doncs de moment força bé. La feina no sembla complicada i és força variada.. Professionalment parlant hom diria que he anat "a menys", però ara treballo a 7 minuts de casa (a peu), al matí abans de sortir de casa puc dir bon dia i xerrar amb els meus fills, i fins i tot alguns dies de la setmana dinem junts... ostres, això no ho havia pogut fer MAI des de que sóc mare!!! sempre han dinat a l'escola.. I penso que això és el millor que m'ha passat en força temps, saps? La gent del meu voltant diuen que faig una altra cara, que em brillen més els ulls... suposo que irradio felicitat!!! jajajaja...

M'ho imagino.. I de la teva vida esportiva què? Encara surts a córrer, a escalar..??

Doncs el córrer l'he tingut aparcat durant molt temps, però estic mirant de recuperar l'hàbit. Sens dubte aquesta horeta de més que dormo es nota, i ja he fet unes 4 sortides en el darrer mes.. Pel què fa l'escalada des de principis d'any que vaig sortint, i fa pocs dies ja vaig fer un 6a de primera! Mica en mica...

I com és que has tingut el bloc tan abandonat?

Bé, he estat força ocupada refent el puzzle de la meva vida.. com podràs imaginar.. però espero poder recuperar el ritme..

Això espero, ànims Grigri..

Article

2010-09-10T08:42:00.001+02:00

Us convido a llegir un article que he trobat interessant i divertit alhora..
potser us hi sentireu identificats i tot!

http://www.expansion.com/2010/09/08/opinion/tribunas/1283977276.html

xof

2010-08-30T13:09:00.000+02:00

sona el despertador
paro el despertador
m'adormo
cop de colze del company de llit "no anaves a treballar avui?"
salt del llit
dutxa
estucat venecià per no espantar a ningú
vestir
cafè
agafar bossa
caminar fins la parada d'autobús
pujar al bús
fitxar la T10 saludant el bon dia al conductor
arribar a la parada de tren
baixada ràpida d'escales pensades per trencar cames i colls
esperar tren
entrar al tren
desplomar-se en un seient
conectar l'ipod (alguna cosa ben tranquil·leta si-us-plau)
intent de dormir durant mitja horeta, sense èxit
arribar a destinació
pujar escales pensades per matar a algú per asfixia
caminar fins l'oficina
fitxar a l'entrada saludant el bon dia al segurata de la porta
entrar a l'ascensor i pitjar el botó correcte (més difícil del què pot semblar a priori)
arribar a la teva planta i trobar-ho tot buit i amb els llums apagats
arribar a la teva taula i trobar-la enterrada de papers i documents
obrir l'ordinador i comprovar que tens més de 700 e-mails per obrir
...
...
...
...

Diagnòstic: depressió post-vacacional

Tornant de vacances

2010-08-24T09:36:00.002+02:00

Ballar així és el que espero fer jo ben aviat, SI TOT VA BÉ...

bon discurs

2010-07-01T19:40:00.004+02:00

avui conversant amb un company a la feina que és tant "fan" de la pel·lícula com jo mateixa, ens ha vingut al cap aquesta escena.. us la penjo aquí perquè val la pena!

Reflexions

2010-06-16T09:56:00.001+02:00

Ahir vaig "patir" una concatenació de successos i converses amb companys, que em van fer arribar a conclusions monstruoses sobre la condició de les dones com jo al món laboral.

Per exemple:
(i) Rebo una convocatòria de reunió pel dia 16 de juny a les 16h i pocs minuts després un altre e-mail de convocatòria dient el següent: "Dado que tenemos ese mismo día a esa misma hora el partido de La Roja y supongo que muchos lo querréis ver… si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h."
M'agradaria saber què passaria pels seus caparronets si jo hagués escrit el següent:
"Dado que tengo ese mismo día a esa misma hora la revisión al pediatra de mi hijo de 5 años y supongo que muchos consideráis importante la salud de los hijos... si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h"

Aquí ho deixo, perquè hi aneu pensant..

(ii) El jef em diu el següent: "la Direcció està preocupada perquè han sentit veus de que no t'impliques suficient a la feina" cosa que traduida al català estàndard vol dir: "sé que el teu horari d'estiu és fins les 15h, però observem que darrerament no t'estàs quedant totes les tardes i això és símptoma de certa deixadesa que no podem tolerar"...
Que tingui una àvia de baixa per accident de traumatologia des de fa 3 mesos, i, per tant, no tingui mans que em puguin ajudar, no compta... of course!!

(iii) Un company de feina em diu el següent: "tu no ets més tonta que nosaltres, no arribes a tot perquè fas menys hores que nosaltres, perquè al cap no hi tens només la feina. Tu hi tens la feina, els nens, l'escola, la casa,... és clar, és impossible arribar a tot"...
Suposo que ho va dir "per ajudar", però d'aquí arribo a la 3ª i última conclusió del dia: a part de ser uns masclistes de nassos, se senten millors treballadors que tu perquè ells es dediquen amb cos i ànima a la feina, i tu no. Consideren d'entrada que estàs limitada i que per tant mai arribaràs on ells arriben... no cal mirar productivitats oi? no cal comptar les hores efectives de feina oi? (perquè jo no m'aixeco de la cadira a fer 3 cafès al dia i a dinar a casa durant 2 hores!!!!).

DONA TREBALLADORA QUE LLEGEIXES AIXÒ: T'ACOMPANYO EN EL SENTIMENT...

Del llibre que us deia l'altre dia...

2010-06-12T15:02:00.001+02:00

[..] Los sorbetes estaban cómo diría yo..., deliciosos. Tonificado, mi príncipe azul ha venido a sentarse a mi lado en el momento del café.
Tan cerca que es ya una certeza. Son medias con liguero lo que llevo. Ha notado el pequeño enganche arriba en mi muslo.
Sé que en ese preciso momento, ya no sabe ni dónde vive.
Me levanta el pelo y me besa en la nuca, en el huequito que hay detrás.
Me susurra al oído que le encanta el bulevar Saint-Germain, que le encanta el borgoña y los sorbetes de casis.
Le beso el pequieño corte. Con todo el tiempo que llevaba esperando ese momento, me aplico.
Los cafés, la cuenta, la propina, nuestros abrigos, todo eso ya no son más que detalles, detalles, detalles. Detalles que no estorban.
Nuestras cajas torácicas se disparan.

Me tiende mi abrigo negro y entonces...
Admiro el trabajo del artista, chapeau, muy discreto, apenas visible, muy bien calculado y aún mejor realizado: al colocarlo sobre mis hombros desnudos, que se le ofrecían suaves como la seda, encuentra la décima de segundo necesaria y la inclinación perfecta hacia el bolsillo interior de su chaqueta para echar una ojeada al buzón de mensajes de su móvil.

Vuelvo a la realidad. Del golpe.
Será traidor.
Será ingrato.
¡¡¡ Pero qué acabas de hacer, desgraciado!!!
¡¿Pero de qué te preocupabas cuando mis hombros estaban tab redondos, tan cálidos y tu mano tan próxima?!
¿Qué asunto te ha parecido más importante que mis senos que se ofrecían a tus ojos?
¿Por qué cosa te dejas importunar cuando yo esperaba tu aliento sobre mi espalda?
¿No podías toquetear tu maldito chisme depués, sólo después de haberme hecho el amor?

[...]

Gran Anna Gavalda...

P.D. la reproducció d'aquest fragment no té cap intenció comercial ni de benefici propi. Només pretenc compartir les línies que més m'han fet riure, del que he llegit en els darrers mesos..

Estimat Bloc,

2010-06-09T21:52:00.000+02:00

Estimat bloc,

Et vull demanar disculpes per haver-me mostrat distant aquests darrers 2 mesos…

Tinc un nou amic que és ràpid i interactiu i m'estic tornant prou mandrosa per resumir-ho tot en una frase enlloc d'asseure'm a escriure't cosetes com acostumava a fer..

No ha estat un canvi premeditat, senzillament m'he acostumat al nou amic i ara és com que encara em costa més trobar el temps per penjar-te posts.

Fa dies que em volten coses pel cap, coses per escriure't i compartir amb la resta de blocaires que em vulguin llegir… com ara que he llegit un altre llibre de l'Anna Gavalda que m'ha agradat molt, i que, per fi he encetat el tercer de l'Stieg Larsson. Que estic sortint a escalar de manera força regular i que se m'estan posant uns bíceps que semblo el Popeye , que segueixo aguantant prou dignement el curs de dansa per "sacs de patates amb ganes de ballar" i que al final em sabrà greu i tot que s'acabi, que els meus petitons cada dia són menys petitons i que adoro veure'ls créixer i jugar, que ja he afegit Jack Johnson a la llista dels més escoltats a l'ipod, que aviat tindré el judici per l'accident de cotxe del mes de novembre, que m'he escapat a Roma un cap de setmana amb la Mir… resumint: que no em queda ni un minut per parar quieta i descansar!!!!

Però la vida ja és per això, per aprofitar-la…. oi??

Felicitat

2010-04-18T20:40:00.001+02:00

Penso que la felicitat està feta de petites cosetes. Aquí en venen unes quantes que han succeït els darrers dies i que, per tant, fan que en aquests moments em senti feliç:

m'han fet padrina del fill adoptiu d'una parella de bons amics.
ens han donat el cotxe nou (digueu-me materialista però, després de 9 anys amb el mateix pot, un de nou té la seva gràcia..).
els dos darrers caps de setmana han estat ben rodonets (tot i que aquest darrer el Barça només hagi pogut empatar... catxis...).
tinc bitllets d'avió i hotel per escapar-me amb la mir a Roma un cap de setmana de maig.
he celebrat l'anviersari del MFG, aviat celebraré el del MFP i poc després en faré 34.
ja tinc els llibres que regalaré aquest Sant Jordi.
he pres una decisió definitiva sobre la feina, ara només falta traslladar-la a l'autoritat pertinent, quan aquesta em dediqui 5 minuts!!
he encetat converses per un sopar de pernilet i braves.
he retrobat per facebook una amiga de la universitat que feia temps que tenia ganes de trobar.
avui fa 16 anys que la meva parella és la meva parella, i demà en farà 9 que la meva parella és el meu marit.

Què us sembla?
No està gens malament oi?

Enmig de tot això també hi ha molts nervis enrabiades i mals moments, però tenir-ne de bons ajuda a superar-los amb un somriure!!

Cap de Setmana Rodó

2010-04-11T23:00:00.000+02:00

Dissabte era el gran dia del MFG, celebràvem el seu aniversari amb els nens i nenes de la classe. Vam trobar una masia tranquila al mig del bosc on, per un preu mòdic, van fer disfrutar els nens a base de bé portant-los a fer d'exploradors trobant pistes i mapes d'un tresor amagat a una cova d'un ós...
Després de la festa algunes famílies vàrem aprofitar per quedar-nos a dinar a la braseria de la masia, i val a dir que vam menjar súper bé i per un preu moooolt assequible!!! El dia era assolellat i feia una temperatura molt agradable per acabar prenent els cafès del dinar a la terrassa de la masia. Resumint: tranquil·litat, bona companyia i bona taula... què més es pot demanar??? ah bé, sí, un partidet de futbol al camp de la masia per acabar de rebentar la canalla...!!!

Dissabte al vespre vem rematar la tònica general del dia, amb el 0-2... no tinc res a afegir que no pogueu imaginar-vos.... vaig ser incapaç de mirar el partit directament, només me'l mirava de reüll i aprofitava mentrestant per navegar per la xarxa... però vaja, que va ser una passada destrossar els merengues d'aquella manera.... hmmmmmm...

I avui he rematat el cap de setmana sortint a escalar amb un ex-company de feina a Collbató. Solet, Roca, bona companyia i una cerveseta per arrodonir-ho...
no està gens malament oi?

Algú té una recomanació per regalar un llibre per Sant Jordi???
S'accepten idees...

no tinc entrades

2010-04-10T21:17:00.002+02:00

....pero m'agradaria anar-los a veure!!!

ara reia recordant això...

2010-04-01T22:34:00.000+02:00

Els vaig descobrir aquest estiu quan vem estar de vacances per Navarra... busqueu a youtube per "vaya semanita".
Dedicat al DP!!

let's dance!!!

2010-03-31T17:49:00.004+02:00

Potser estaríem d'acord en que els Mika tenen cançons més bones que aquesta, però és la que porto dins del caparronet avui...

Classe Magistral 2

2010-03-15T21:56:00.003+01:00

Fa dies que volia compartir amb vosaltres la bona notícia de que el MFP ha decidit seguir amb la tradició iniciada pel seu germà fa uns anys (entrar aquí per més referències), heus ací alguns exemples del seu do:

DÍNXOS DOT

KITONDO

DEVÉDET

CATXUTETA

N'hi ha més, però en aquests moments no estic prou lúcida per recordar-los tots, prometo fer una tercera entrega tan aviat com em vinguin a la memòria altres hits..

Notición

2010-03-10T22:51:00.002+01:00

juas juas juas juas juas...

Aquarium

2010-02-21T00:22:00.005+01:00

amb el permís dels peixets... espero!

Yes I am

2010-02-20T22:48:00.001+01:00

Of course SHE is,

and You and You and You..

dedicat a totes les superwomans que conec.. i en especial a la que avui m'ha convidat a dinar!!

anys..

2010-02-14T23:29:00.002+01:00

Vaig passar uns anys de la meva adolescència escoltant una i una altra vegada tota la discografia dels Queen, feia molts anys que no escoltava aquesta.. gràcies youtube!!!

Escapada al Delta, fotos...

2010-02-06T22:58:00.009+01:00

Nivell Zero

2010-02-05T09:45:00.004+01:00

Hi ha un tros de la peli KUNG FU PANDA que ens fa riure molt a tota la família. L'endemà de ser escollit Guerrer del Drac el panda entra a la sala d'entrenament amb en Shifu, el mestre. Allà veu com els 5 furiosos estan entrenant les seves habilitats enmig d'una mena de mecanisme enorme on cal ser molt àgil i ràpid per esquivar garrotades de tota mena i cremades al cul...
Doncs bé, en Shifu demana al Panda que demostri què sap de Kung Fu, i aquest (que no en té ni idea) li diu que vol començar pel nivell més bàsic, pel nivell zero. En Shifu diu que el nivell zero no existeix i que triï per on vol començar. El Panda demana començar per donar cops a una mena de ninot que resulta ser l'entrenament més bàsic del nens més petits.
La gràcia està en que, quan dóna el cop al ninot, aquest rebota i el fa caure al mig de la màquina d'entrenament i el protagonista rep cops per totes bandes volant contínuament pels aires. Quan aconsegueix sortir-ne, arriba arrossegant-se on està la resta fet pols i socarrimat.
I en Shifu diu:

"Ara ja existeix el nivell zero del Kung Fu"

Canviem d'escenari:

Dijous 4 de febrer. Grigri Belle s'apunta al centre cívic a un curs de dansa.
La Grigri al llarg de la seva vida ha fet muntanyisme, escalada, natació, bicicleta, gimnàstica esportiva, running (sona pijo però no puc dir que hagi fet atletisme, ni de lluny), i aeròbic.
Però no ha anat mai de la vida a classes de dansa (una classe de sardana al cole de les monges entendríem que no compta).

Grigri entra a la sala del centre cívic on es celebra l'esdeveniment. Allà troba les alumnes del curs que van començar fa 3 setmanes. Reconeix un parell de cares entre les assistents. Salutacions. Arriba la mestra, posa música, i comença la sessió d'abdominals i estiraments... La Grigri no se sent del tot fora de lloc, perquè d'això en sap, ja ho ha fet moltes altres vegades...
Després ve la part de fer diagonals... La Grigri s'envalentona i recorda antics temps, quan feia gimnàstica, fins aquí tot superat..
I després ve el plat fort de la nit: Una coreografia (jazz¿¿??) amb música tango-fusió, que totes ja saben, i que quasi totes aixafen. La Grigri intenta seguir, però es perd. Intenta bellugar-se, però sempre amb el pas canviat, dreta-esquerra-esquerra-dreta..
braços amunt no! primer el dret i després l'esquerre!
no! ara avall... no! ara toca girar... cap a la dreetaaaaa!!!!
nooo! ara fer rodar el cap cap aquí i després cap allà... això marejaaaa!

ARA JA EXISTEIX EL NIVELL ZERO DE DANSA

experiència 3D

2010-01-29T19:28:00.003+01:00

Ahir vaig anar al cinema, i a diferència de les darreres vegades, que hi anava en el paper de mare, ahir vaig anar-hi en condició de filla. Liderava l'expedició la meva mare i jo, com a bona filla, vaig deixar que m'ho pagués tot, entrades i sopar!!!! jajajajajaja...

En fi, bromes a banda la veritat és que m'ho vaig passar d'allò més bé. Fins ara la única pel·lícula que havia vist en 3D era un reportatge a l'IMAX amb alguns efectes 3D que no eren cap cosa fora del normal, sincerament. Així que podríem dir que la d'ahir va ser la meva primera experiència 3D de debò, en paraules majúscules: AVATAR

Més enllà de la temàtica o de la història que ens preten explicar (una història de bons molt bons i dolents molt dolents amb moralina pseudo-pacifista-ecologista), AVATAR és una experiència extraodinària per als sentits. És difícil d'explicar però, la sensació de viure el què està passant com en primera persona, és al·lucinant. El cinema en 3D et fa volar pel cel, et fa saltar per un saltant d'aigua de centenars de metres, i caminar per un arbre penjat del no res amb el buit sota els teus peus, et posa la punta de la fletxa de l'arquer davant mateix del nas... i tot això sense moure't de la cadira..

Probablement hi deu haver pel·lícules millors en aquest aspecte dels efectes en 3D, però aquesta era la primera per mi, i he de reconèixer que m'ha costat dormir i que segueixo amb les reserves d'adrenalina en sang altíssimes. És una experiència que recomano.
El millor de tot: tens tanta feina a esquivar les bèsties que se't llancen a sobre que no et fa falta comprar crispetes, així surt més barat!!! ;)

fins aviat.

Merda

2010-01-15T23:09:00.004+01:00

Aquesta ha estat la primera setmana de treball dur després de la baixa. I ha estat una merda com un piano. Des de dimecres el dolor ha tornat per quedar-s'hi força hores al dia, i allà només saben donar pel sac al personal.

Avui he sortit feta una fúria, perquè em sento idiota. Molt idiota. Perquè a mi em van parir idiota i a més em van educar per seguir-ho sent.

A mi em van ensenyar a escoltar els demés.
A mi em van ensenyar a respectar les cues.
A mi em van ensenyar a ajudar els companys.
A mi em van ensenyar a ser justa.

El que sempre he pensat que és ser educat cada vegada més penso que és ser IDIOTA. Dia rere dia he d'aguantar a subnormals amb vocació de llestos, inútils que no són capaços de respectar res ni ningú. I a més he de sofrir la ràbia i la impotència de veure que les coses els van bé.

N'estic tant farta!!!

Però què representa que he de fer jo si no sé plantar cara?
Com puc fer que la meva llengua no s'encalli i trobi les paraules adequades?

Aquest 2010 faré 34 anys, i encara no en sé...
Deu ser que estic predestinada a morir idiota...

Fundació Ànima

2010-01-14T07:55:00.004+01:00

Sempre va bé saber que al món encara queda gent que fa coses així de boniques..

C'est fini!

2010-01-04T22:06:00.003+01:00

Avui acaba la meva baixa laboral.

Demà aniré a treballar i estic nerviosa com els nens abans de començar el curs escolar... bé potser no. Potser em trobo molt pitjor. Perquè no tinc massa ganes de tornar. No són nervis, és una barreja de Puteig de saber que no podem viure només amb el sou del meu marit, amb Por. De trobar-me el què em trobaré a la taula, i de no voler tornar a dur un ritme que no puc dur si no vull acabar boja.

L'accident queda força enrere i després han vingut 7 setmanes de repòs "relatiu" (prescripció del metge) en les que he fet vida de maruja. He viscut la vida que no puc viure en l'altra meva vida (la de debò, la de sempre, la de la súper-mare-treballadora): he acompanyat els nens cada matí a l'escola, els he anat a recollir, he anat a fer el cafetó amb el meu marit cada matí, he llegit llibres, he actualitzat el bloc, he fet migdiades de nena petita, i tot a un ritme sa, sense atropellar cada minut de cada dia.

He aprofitat per pensar bé sobre el camí que duia, sobre cap a on em duia, i he pres certes mesures correctores que m'he compromès a complir. Si no hagués estat per aquesta cervicàlgia hagués acabat petant per estrés qualsevol dia d'aquests, i no sé què és pitjor... bé, i tant que ho sé... massa bé ho sé...

Agraeixo de tot cor els moments que m'heu dedicat totes les persones que tinc al meu voltant i que han omplert de felicitat aquest lapsus, aquest kit kat amb regust d'aire fresc. Necessitava més que mai DEDICAR-ME TEMPS A MI. Dedicar temps a recuperar les coses que m'agraden i em fan feliç, a esgarrapar moments bonics als meus amics i família...

Per acabar volia deixar-vos aquí la lletra d'una cançó d'un músic que es fa dir Guille Milkyway que m'agrada molt, i que ha ajudat a posar notes alegres a aquest descans, crec que tot el que diu resumeix força bé el meu moment vital, així que com diria en Schuster "NO HASSE FALTA DESSSIR NADA MÁSS"... Vaig a preparar l'antifaç i la capa vermella de SuperWoman per posar-me demà... bona nit...

Me cortaron las alas,
con esmero y meticulosidad
y me vistieron con un frac
a analizar, con tesón,
las desgracias de los demás
y a crear la solución
y vendérsela aprisa,
y a mí, ¿quién me analiza?

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(It's your turn)

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(Ya no hay nada que me lo impida)

Recibí condolencias,
expresiones de lástima y pesar.
Y aún no lo entiendo la verdad,
si al final un error
nos trae la felicidad
y un desliz la ocasión
para hacer que en la vida
haya más de una salida.

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(It's your turn)

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(Ya no hay nada que me lo impida)

Pueden pensar que si no me arrepiento
al instante un gran muro de cemento
cerrará mi camino a las puertas del paraíso.

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(Ya no hay nada que me lo impida)

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.

Molta feina

2009-12-23T18:20:00.006+01:00

Ahir el Meu Fill Gran va sortir de classe carregat fins al capdamunt. Entre totes les coses que portava, òbviament, hi havia el cartipàs amb la feina de tot el trimestre.

Val a dir que en fan molta de feina, i que mirar-s'ho tot et treu ben bé mitja horeta.. però mentres pugui faig l'esforç de repassar junts totes les fitxes, comentar les anotacions que fa la mestra, intercanviar opinions..

La troballa d'aquest any seria aquesta (ho sento, però això ho he de compartir, no m'ho puc quedar al pap!!!):

Fitxa número 1:

Com podreu observar, la feina consisteix en dibuixar dins cada requadre coses que el seu nom contingui i no contingui respectivament, la lletra en qüestió. En aquest cas la "m". D'aquesta fitxa destacaria la versió l'Spiderman P5.. vaig quedar impressionada..

Fitxa número 2:

Si sou de mena espavilada, veureu de seguida que aquesta fitxa consisteix en fer exactament el mateix que l'anterior, però amb la lletra "t" com a protagonista...

Ampliació Fitxa número 2:

Probablement va ser la meva condició femenina el que va motivar que els meus ulls se n'anessin directes a l'obra "tita" (que pel seu color taronja viu, ressalta per davant de la reproducció de "cul" que va fer l'artista). Amb la major naturalitat possible vaig preguntar:

Grigri: Caram, quina tita que has dibuixat! molt bé, "tita" té dues "t"... i aquestes rodonetes què són fill meu? Els testicles?

MFG: No mare, són els ous que tenim dins dels testicles..

Grigri: Ah, està bé.. (i pensant: ... passem pàgina fill meu... la propera vegada que em trobi la teva mestra, que és de les finolis, intentaré saludar-la amb la mateixa naturalitat i amb el mateix somriure que fins ara, aguantant el tipus a base d'exprimir al màxim la poca autoritat moral que em queda després d'això...)

BONES FESTES...

2009-12-22T12:22:00.004+01:00

Ho sé, no és la primera vegada (ni serà la darrera) que veieu/escolteu aquesta cançó... però és que cada vegada que veig el vídeo em quedo enganxada, per no parlar dels meus fills, que porten dies cantant aquest tema a tot hora...

Des d'aquest racó de la blogosfera, felicitats a qui sigui responsable d'aquesta iniciativa, un encert.

AIX, QUASI ME N'OBLIDAVA... BONES FESTES!!

i Visc a Catalunya!!!! (un xist)

Inquietud

2009-12-18T12:11:00.002+01:00

Des de fa un dies estic fent sessions de rehabilitació, el primer dia, quan em van entrar al box on hi havia l'aparell d'ultra-sons, vaig patir un xoc en llegir un rètol que hi havia penjat a la paret, del qual encara no m'he recuperat (cosa difícil comptant que cada dia a les 7h del matí el torno a veure). Diu així:

POR HIGIENE, SE RUEGA

TIREN LOS "CHICLETS"

A LA PAPELERA.

NO LOS ENGANCHEN

DEBAJO LA CAMILLA.

GRACIAS

No sé què en penseu vosaltres. És com la reflexió que fa el protagonista de la darrera peli del Woody Allen (que per cert, recomano) de que el futur de la nostra espècie està sentenciat des del moment que fa falta instal·lar els tiradors automàtics d'aigua als vàters públics perquè no som capaços de fer una cosa tant senzilla com aquesta.. no arribarem enlloc.. si fa falta un cartell per demanar que no s'enganxin xiclets a la camilla, la cosa definitivament, és greu.

Amén

MATÍ TARDA I NIT...

2009-11-18T21:31:00.009+01:00

MATÍ:

Gloriós. Un paisatge esplèndid, una escalada memorable en companyia d'una persona que admiro. Faig 4 llargs de primera (el 1er i 3er de la Normal per la Variant, i el 1er i 3er de la Martinetti). Al final acabo petadíssima però molt satisfeta.

Dinem a la terrasseta del bar de Sant Llorenç de Montgai, abocades sobre el pantà.. el paisatge és realment bonic.

TARDA:

EL TRÀNSIT

NIT:

Conciliació

2009-09-21T14:04:00.002+02:00

Sortir de la feina 15 minuts abans de l'hora de sortida de l'escola del teu fill, és conciliació laboral.
Fer 18 quilòmetres en cotxe com si estiguéssis al circuit de Lemans, a part de ser un perill, és conciliació laboral.
Córrer vestida amb el teu traje de Zara i sabates de taló carregada amb un bolso del MSK (però que dóna el pego) ple a rebentar des del parquing fins a la porta de l'escola, és conciliació laboral.
Que el teu fill et digui "on està el meu berenar?" abans que "hola mare!", és conciliació laboral.
Fer 6 cantons més intentant no desesperar-te perquè el teu fill gran és incapaç de combinar l'acció de caminar amb el mastegar berenar, és conciliació laboral.
Suar el teu traje de Zara dins el vestíbul de l'escola bressol mentres canvies el teu fill petit, que també t'està reclamant la seva part del berenar, és conciliació laboral.
Caminar marejada fins a una cafeteria a les 18:15h per poder-te menjar l'entrepà que ha de servir-te de dinar, i que durant el trajecte les sabates de taló noves et facin dues llagues com dues catedrals, és conciliació laboral.
Que a mig dinar el teu Fill Petit et digui "tinc caca", és molt maco i també és conciliació laboral.
Que mentres tornes a reprendre el teu bocata et truqui el teu jefe per feina, és conciliació laboral.

No sé què estava pensant jo quan em vaig creure que en ple segle XXI això de treballar i ser mare és com bufar i fer argolles (que diu el Clos del Polònia...)!!!!!!

Heretgia

2009-09-15T14:19:00.002+02:00

El diccionari de la Llengua Catalana defineix Heretgia així:

[s. XIII; de heretge]

f 1 RELIG Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica.

2 fig 1 Greu error contra els principis tinguts per certs.

2 Opinió en oposició amb les idees rebudes.

he_ret_gi_a.

Crec que l'únic pecat que vaig cometre ahir és el de l'heretgia.. bàsicament em vaig manifestar obertament en contra del capellà del barri davant de 3 persones, premiant-lo amb els qualificatius de masclista, nazi, fatxa i fill de puta.
Bé, del darrer de tots no en tinc proves, no tinc el gust de conèixer la seva mare... però dels altres tres sí que en tinc!!

Al final de tot la qüestió és que, tot i que em mantinc en la meva opinió sobre aquest personatge, les forces divines (digue-li Déu, digue-li com vulguis) em van castigar i amb ganes.

I em quedo en això del Greu error del punt 2 de la definició perquè sinó no tinc altra explicació per entendre l'aiguat que em va caure a sobre ahir a la tarda quan vaig anar a buscar les criatures. Perquè us feu una idea, vaig acabar corrent descalça amb les meves sabates Guy Laroche noves de 155 euros comprades de súper-rebaixes a 30 euros (per sort!!!) a la mà, i xopa de dalt a baix. Sense excepció. I això que duia paraigües!!!!

Per acabar vull enviar un missatge als "de dalt": ja em podeu tornar a remullar cada tarda si voleu, que a part de lo de "fill de puta", que admeto que és un judici de valor, de les altres acusacions no penso retractar-me. Encara que m'hagi de comprar una ZODIAC per anar a buscar els nens a l'escola!

Amén

escapada

2009-09-09T08:02:00.005+02:00

Aquí teniu el resum del darrer cap de setmana...

No ha estat gens malament. Hem rigut molt i hem après força coses sobre l'era del Cretaci a Catalunya. Llàstima que al final no hem pogut escalar per culpa d'una estrebada muscular que vaig patir (que em faig gran ..llons!!!!!). Ahir vaig anar al fisio i de moment m'hi fa tornar dijous, i sense possibilitat de sortir a córrer durant tota la setmana... el què vol dir que ho tinc bastant malament per córrer la cursa de la mercè... buè, com que ja ho he pagat aniré a buscar la samarreta i un altre any serà...

despertaferro!!!

2009-09-03T16:18:00.003+02:00

Ja tenim nous vocables a la família.

Aquesta vegada per gentilesa del petit de casa, espero que us agradi!!

activitat esportiva i altres modernitats

2009-09-02T07:47:00.002+02:00

Sí blocaires, l'afició a l'activitat esportiva és cosa dels temps moderns, dic jo... tantes hores asseguts davant d'un ordinador aguantant les cabronades del primer que passa s'han de descarregar per alguna banda... jo personalment he d'admetre que molts dies surto de la feina amb una sobrecàrrega de mala llet que semblo aquell ben trobat Michael Douglas en la peli de Un dia de Furia.
Així que m'he obligat a tornar a sortir a córrer, confirmat. Des de l'afortunat dia que el meu petitó em va preguntar si m'havia fet pupa he sortit dues vegades més (dos posts més avall). En total han estat 4 kms., 6 kms. i ahir altra vegada el circuit de 4 kms.. Vaja, que he corregut més en els darrers 10 dies que en l'últim mig any!!!!
M'he apuntat a la Cursa de la Mercè que és el diumenge 20 de setembre. Espero poder córrer la cursa i acabar en unes mínimes condicions (no de crono, vull dir de dignitat..). Ja us explicaré com ha anat!

I seguint amb les modernitats del S.XXI, l'altre dia vaig entrar en una farmàcia que acaben de reformar i volia explicar-vos el què em va passar: per uns segons em va fer creure que estava atrapada dins de MATRIX....
M'acosto al mostrador, demano el medicament que necessitava i el senyor l'introdueix al seu ordinador. Fins aquí força normal... Però no! Va començar a sentir-se un soroll com de canonades que em van fer venir ganes de dir-li al senyor de la bata blanca "Caram, qui us ha fet aquesta desgràcia de canonades, per ser que heu fet la farmàcia nova, se sent molt soroll quan un company va al WC no???"
I noooooop!!! Al costat de l'ordinador hi havia un calaixet que el senyor de la bata blanca va obrir i... TATXAAAAAAAAN!!!! Allà hi havia el meu xarop!!!
Increïble.. Absolutament impressionant... Riu-te'n de Houdinis, Coperfields i demés aprenents de trucs de màgia...

El què em porta a pensar (bé, son les 8 del matí tampoc espereu grans reflexions ara...):
Us imagineu que d'aquí a uns anys quan entressim a un Zara et trobessis només un mostrador on haguéssim de demanar:
-bon dia, voldria una samarreta blanca
-Màniga llarga o màniga curta?
-Hmmm millor curta
-Entallada o ampleta?
-Doncs millor ampleta
-Coll Rodó o en punxa?
-Buff... mentrs no sigui molt escotada, en punxa va..
-D'acord
brrrrraaaaoooooooorrrrrrrwwwwddddddsssssssssssaaaaaauuuuuummmmmsssssssssss (això és el soroll de la canonada)
-Aquí la té, són 14,99 euros

hahahahahaha... seria la fi del món, no m'imagino la població femenina del primer món sense poder anar a mirar i remenar botigues de roba!!!!
que consti que a mi ja m'estaria bé, però en conec moltes (i MOLTS) que els suposaria una crisi existencial sense precedents...

apa, jo ja he deixat anar la parida, que tingueu un bon dia!

De les vespes i el pa amb pernil

2009-08-26T15:30:00.006+02:00

Aquest matí quan he baixat a esmorzar amb alguns companys hem aprofitat que les taules de fora la cafeteria estaven buides per asseure'ns a esmorzar "au plein air".

Tant "au plein air" que just quan acabava de desembolicar el meu deliciós esmorzar de pa amb tomàquet i pernil, ha fet aparició una criatura com aquesta de la dreta i ha començat a inspeccionar les safates dels nostres respectius esmorzars fins que ha decidit parar al costat del meu entrepà, atreta per la flaira del pernil.

He fet dos intents fallits d'acabar amb la vida de la bèstia amb la tàctica (fal·lible) del "cop de portamonedes". Però aquestes bestioletes són molt hàbils i se les saben totes, i ha esquivat sense problema els dos intents.

La seva prepotència no ha acabat aquí, s'ha passejat com si fos casa seva pels trossets de pernil que sortien per les vores de l'entrepà, arribant a posar les seves "susssies" antenetes dins del meu estimat entrepà. Jo li he dit, des d'un metre de distància, que l'últim que es va atrevir a fer una cosa semblant va patir una mort cruel, però ella ha continuat fent cas omís de la meva advertència.

Davant de tanta insolència només m'ha quedat una sortida, una maniobra de distracció a la desesperada per agafar corrents el meu entrepà i sortir cames ajudeu-me cap a dins del menjador, on mengen les persones civilitzades, patint perquè no hagués anat a buscar tota la seva família i planifiquessin un atemptat en massa contra la meva persona.

Al final la terrasseta ha quedat deserta. La Xula-Vespa ha acabat sembrant el pànic entre tots els que havien decidit esmorzar sentint els ocellets de fons (i els camions de l'autopista, tot sigui de passada...).

Estic convençudíssima que la bestiola està en nòmina de l'empresa, que després de comprovar que les persones que seuen a fora tendeixen a passar-se més estona esmorzant que els que ho fan al menjador, han pres mesures dissuasòries...

Avui escriuré un post

2009-08-25T08:47:00.004+02:00

Les vacances s'han acabat abans d'hora i ja torno a ser aquí. Com que jo els bons propòsits no els faig el 31 de desembre sinó durant les vacances (que és quan realment tinc temps de rumiar i descansar), us anuncio que tinc la intenció d'escriure més sovint, de reprendre l'hàbit ni que sigui per penjar una sola frase, alguna cosa interessant que m'hagi passat durant el dia...

Per vacances hem estat al Pirineu, com sempre. Quinze dies a Aurizberri-Espinal, molt aprop de Roncesvalles. Han estat una delícia, sobretot la fresqueta i la tranquilitat que ens ha donat aquell racó de món. He aprofitat per llegir força: El Metge (Noah Gordon), Juntos nada más (Anna Gavalda), i La noche del oráculo (Paul Auster). Potser algun dia dedicaré uns minuts a parlar-ne, però no és la intenció d'aquest post.

Canviant molt de tema, us relataré a continuació un episodi d'aquells entranyables que té els Meus Fills com a protagonistes, això passava ahir mateix...

Dilluns 24 d'agost, 17:05h, arribo a casa després de treballar:
Meu Fill Gran: Hola Mare! Vine vine, que t'ensenyaré un regal que he fet per tu!!! (molt content) Anem a la teva habitació, està penjat a la paret amb una xinxeta!!!

El regal era aquest dibuix, me'l va explicar sense perdre detall..
MFG: Mare mira, he escrit "Papa Mama us estimo us abraçaré i faré petons", i t'he dibuixat a tu amb la panxa grossa i al pare, i un cor.
Grigri: Jo tinc la panxa grossa fill meu?
MFG: (rient maliciosament) jejeje.. sííííí!!!!
Veu de la Consciència de Grigri: Fantàstic... sort que he decidit que avui torno a començar a córrer!!!!

Dilluns 24 d'agost, 21:35h, arribo a casa després de córrer uns 25 minuts, feta pols i vermella com un pebrot, els Meus Fills estan acabant el postre del sopar..
Meu Fill Petit: Mare, has anat a córrer?
Grigri: (satisfeta i orgullosa) Sí petitó, la mare ha anat a córrer
MFP: T'has fet pupa??
Grigri: Hmmm.. No, no m'he fet pupa..
Veu de la Consciència Kabrona de la Grigri: La cosa és realment greu.. el meu aspecte ha de ser molt lamentable si només de veure'm ha pensat que m'han apallissat aquí al cantó.. AJUDAAAAAAAA!!!!

Sonisphere - Barcelona - METALLICA

2009-07-13T23:09:00.003+02:00

Jo hi vaig ser.

Vem arribar a les 23h, a punt per veure METALLICA que era el nostre objectiu. En altres condicions només pel fet d'haver pagat entrada, hi haguéssim anat més d'hora, però si per anar a un concert has de pagar cangur, llavors més et val apurar els temps...

Anava acompanyada de la Meva Parella, un company de feina i el meu cosí preferit. La fauna que hi havia per allà concentrada era increïble, ja no només per les pintes sinó per l'estat lamentable en què es trobava la gran majoria d'assistents al festival, que portaven hores allà aguantant drets bevent cervesa o tintorro de tetrabrik i fumant cigarrets moderns...

No havia vist mai METALLICA en concert, i tenia curiositat per veure si són tan bons com sonen als discs...

I us he de dir que SÍ.
Que són MOLT bons.
Que sembla mentida que 4 paios puguin liar-la tant grossa.
Que tot i la calor i no veure pràcticament res (gràcies al meu 1,55 mts), vaig passar-m'ho teta.

Si tornen a Barcelona, hi tornaré.

the fear - acoustic version

2009-07-03T21:18:00.004+02:00

no sé què té aquesta noia, que m'agrada..

NO TÉ PREU

2009-06-30T08:46:00.004+02:00

Arribar a casa al vespre i anar a l'habitació a canviar-se de roba
és una pràctica ben normal..

Que quan estiguis en pilotes vingui el teu Fill Petit dient "pipi, pipi, pipi",
és una putada
però és el què et passa quan treus bolquers..

Sortir corrent immediatament en direcció al WC com si participessis a la final olímpica dels 100 mts. llisos
també entra dins la normalitat de la situació.

Que just quan arribis derrapant a la porta del WC rellisquis amb el bassal de pipí que ha fet el teu fill al mig del passadís i et fotis l'hòstia del segle
NO TÉ PREU

Converses

2009-06-25T15:11:00.002+02:00

Heu vist alguna vegada a la vostra ciutat marques de color fluorescent a terra? Normalment marcant un sot al mig de la vorera, o una rajola trencada...
A la meva ciutat n'hi ha bastantes.

Doncs bé, el Meu Fill Gran ha trobat una bona explicació a aquestes marques misterioses: Són tresors de pirates.. Fins on he pogut saber, de les seves explicacions, a la nostra ciutat n'hi ha 6. El número 1 està prop de casa els seus avis, i el número 6 està prop de casa nostra. Dels 2,3,4 i 5 encara no tenim coordenades..

Cada tarda que el recullo a l'escola i anem plegat a buscar el Meu Fill Petit, sempre passem per un cantó amb una d'aquestes marques. I és parada obligatòria. La conversa, amb variacions segons el dia, va per aquí:

MFG: Mare, has vist aquesta marca?
Grigri: Sí fill meu, ja l'he vist.
MFG: Saps què és això mare? Aquí hi ha enterrat un tresor de pirates.
Grigri: Ah sí? Segur?
MFG: Sí, és que els pirates van insisir en aquesta terra abans que nosaltres.
Grigri: Caram! i van deixar molts tresors?
MFG: Sí. Molts.
Grigri: I aquest quin número és?
MFG: El zero
Grigri: El zero? Però no m'havies dit que n'hi havia 6?
MFG: No, aquest és el zero perquè la marca és una rodona així
Grigri: Potser aquesta marca vol dir que el tresor està amagat aquí, potser no és el número.
MFG: No, és el zero.
Grigri: doncs no se'n parli més
....

on sóc?

2009-05-26T23:50:00.002+02:00

....doncs ja us ho imagineu oi?
treballant treballant i treballant, i jugant molt amb els meus nens l'estona que estic amb ells...

així podríem resumir els darrers dies.

Es veu que el món s'acaba aquest divendres... no sé pas què farem a partir de la setmana vinent!!!

bé, potser sí que ho sé... llegir més, estar més estona amb els petits, no fer cara de zombie tot el dia, sortir a córrer...

no pinta gens malament!!
la gran pregunta és: haurà valgut la pena tant d'esforç???

el mes de febrer de 2010 us ho diré...

bona nit, estic morta de son...

no hasse falta desssir nada más...

2009-05-07T09:23:00.002+02:00

Vida esportiva

2009-04-21T09:31:00.005+02:00

Després d'un mes d'inactivitat forçada per una petita lesió, ahir vaig tornar a sortir a córrer... els dos petits em van donar una tarda d'aquelles bones i quan va arribar el MM (Meu Marit) jo estava que m'enfilava per les parets. Tenia dues opcions: sortir a córrer fins a cansar-me com una burra, o bé començar a donar patades a les parets. I vaig creure que la primera opció era més civilitzada...

Tinc agulletes...
Però em sento pletòrica, i he dormit taaaaaant bé!!!

prometo no tornar a deixar-ho..

ALASKA

2009-04-16T15:56:00.004+02:00

una altra de les celebrities dels MUCHACHADA NUI.
Ahir la van convidar al programa El Hormiguero i no podia parar de riure recordant el vídeo que havia vist...

Expiació

2009-04-06T22:40:00.006+02:00

Ahir vaig estar desperta fins tard acabant aquest llibre. El vaig començar amb poques ganes, desconfiant del què podria sortir d'un llibre que ha donat peu a una pel·lícula amb un repartiment tant "fashion"...

D'acord, me'l vaig comprar jo mateixa, això que consti en acta. Un company de feina m'havia parlat molt bé de la pel·lícula i aquella mateixa tarda em va caure a les mans una edició de butxaca del llibre d'Ian McEwan, i me'l vaig comprar (un altre cas clar de compra compulsiva de les meves, definitivament sóc un cas clínic sense remei).

Tornant al què us deia: que vaig començar-lo fa pocs dies, amb poc èmfasi, i pensant que em trobava davant d'una novel·la d'aquelles que gasta pàgines i més pàgines per descriure el color del cel, sense que s'hagi mogut ni una trista formigueta mentrestant... doncs m'equivocava. Passades les primeres 100 pàgines que potser són més descriptives perquè et va presentant a tota una família, la història agafa un ritme que t'atrapa i no pots parar de devorar pàgines i més pàgines de personatges molt ben treballats, i d'escenaris tant ben descrits que et fan viure quasi en primera persona les mateixes emocions que els protagonistes. La primera part del llibre acaba amb una nota molt alta, la segona amb tota la narració de la guerra és fantàstica, i la tercera acaba tancant de manera brillant les dues anteriors.

Com sempre us dic quan escric sobre un llibre, heu de tenir en compte que no sóc una lectora experta i que, per tant, el què a mi em pot semblar un llibre excel·lent, a algú altre li pot semblar una novel·la mediocre, i tindria tota la raó del món...

El què jo us puc dir és que he disfrutat molt. Que és d'aquelles narracions que va passant amb bon ritme i que té l'habilitat de posar-te en tot moment dins de la història, fins a sentir que estàs enmig d'aquella família, o a la platja de Dunkirk, o a l'hospital amb la Briony..

Si algú l'ha llegit i opina diferent pot dir-ho, que no mossego a ningú!! (encara que a vegades sembli que sóc una mena de neurastènica a punt de tancar...jejejeje..). I si no l'heu llegit agafeu el llibre i m'ho dieu d'aquí a un temps, ok?

bona nit...

avui és un gran dia

2009-04-02T08:37:00.003+02:00

Avui a les 16:56h farà 5 anys que vaig parir un nen preciós.

És un nen alegre que viu amb emoció tot el què li passa i tot el què l'envolta.
Li agrada molt anar a la seva i fer-se el dur però per dins és tot mel.
És el meu príncep i es casarà amb mi un dia que em posaré un vestit de princesa.
És el pinxo que sempre es guanya una fruita a la fruiteria del Miquel, un parell de melindros a la pastisseria, i un tall de catalana a la xarcuteria.
És el despistat que no es recorda mai que els dimecres quan entra del pati s'ha de posar la bata.
És el presumit que per pentinar-se s'està 10 minuts davant del mirall fent-se la clenxa ben encoloniat.
És el pallasso de la classe que s'ha guanyat el cor dels companys, les mestres, i les monitores de menjador.
És el millor fan del Messi i de la xocolata.

El seu pare i jo n'estem molt orgullosos...
Com diu la Mir: és un crack..

Ho haveu vist???

2009-04-01T00:41:00.003+02:00

Avui m'han convocat a una reunió a les 19h per dir-me el següent (i resumint conceptes):

1. Que els meus superiors s'han compromès a que el dia 31/05/2009 estarien fets els informes de totes les operacions que tenim a la cartera. Això no és novetat, senzillament jo m'he manifestat en contra des del principi per considerar-ho una animalada, però resulta que avui s'han compromès davant dels que encara són més superiors que ells. La conseqüència directa d'aquest punt seria que jo m'hauria de sentir encara més obligada a complir amb l'objectiu, però jo que sóc una bona Taure, segueixo pensant que no hi arribarem ni de conya.
2. Que com que l'avanç en les respectives carteres dels gestors no és igual, tot el què hi ha pendent es repartirà a parts iguals. Això sí que és una novetat, i més que una novetat jo diria que és una TCM (tocada de collons monumental). Ara resulta que els que estem aquí deixant-nos les banyes treballant fins a altes hores de la matinada i caps de setmana si fa falta, haurem de posar-nos a fer els informes dels que van més endarrerits... sí home sí, i què més!!! Si voleu ja m'ajupo i em comenceu a donar cops amb els pinxos!!! AAAA CAGAR!!! amb tots els meus respectes pels meus companys (que no puc dir que no facin hores perquè en fan, però de feina en tenim tots molta, i no penso pagar jo els plats trencats d'un altre que no s'organitza més bé o que pel motiu que sigui no està fent tota la seva feina...). En el fons em fot dir tot això perquè penso que entre tots ens hem d'ajudar, però una cosa és donar un cop de mà i l'altra salvar el cul als jefes a costa de deixar-hi la vida, les hores de dormir, i la salut. El que deia: A CAGAR A LA VIA HOME!!!!

COLLA D'INÚTILS...

A SANT DE QUÈ ES COMPROMET ALGÚ A FER UNA FEINA ABANS D'UNA DATA QUAN AQUEST ALGÚ NO HA DE MOURE NI UN PAPER? AIXÒ ÉS EL QUÈ ENSENYEN A LES SUPER-BUSINESS-SCHOOLS DE JANDEMORENAUER??

DONCS PER MI JA ES PODEN POSAR ELS TÍTOLS DE MÁSTER ALLÀ AL FORAT DEL PETEJANDER..

Ho sento, però és que he tingut un bon dia i al final me l'han esguerrat amb la reunioneta aquesta... i m'havia de desfogar... em permeteu les formes, oi?

SECRET D'ESTAT

2009-03-24T10:10:00.004+01:00

Representa que això és Top Secret i no ho puc dir a ningú, ni tant sols ho hauria de saber... es veu que el Meu Fill Gran ha sabut que hi ha una nova espècie de dinosauri que no s'ha mort, sobretot no digueu res, l'espècie en questió es el TIRANOSAURUS TIRA-LAPOS..

més varis

2009-03-18T22:22:00.003+01:00

Aquests darrers dies m'han passat moltes coses:

1.Dijous vaig notar com les pulsacions se m'acceleraven a les 12h de la nit, quan estava davant del PC treballant després de treballar tot el dia (de 8h a 20h). Vaig parar l'ordinador immediatament però va costar relaxar-me i divendres quan vaig llevar-me seguia accelerada, fins que no em va passar no vaig anar a treballar, vaig arribar a l'oficina a les 10h..

2.Dissabte al matí vaig portar el Meu Fill Gran al curset de natació. Després de córrer com una boja per arribar a la piscina i canviar-lo abans que arribés la monitora a buscar-los, vaig pujar a la cafeteria a esmorzar. El Meu Fill Petit va reclamar la seva porció del meu croisant (és com si estigués a l'època feudal, no puc menjar res sense que em reclami la seva part). Després del meu croisant i el talladet vaig pujar a veure el MFG com feia el peixet. Mentres estava allà asseguda amb el MFP vaig trobar-me amb el J, un dels meus millors amics. Va ser una agradable sorpresa perquè no sabia que n'era soci. El món és molt petit.

3.Sortint de la piscina vaig anar a la botiga del Barça del Camp Nou. La Barça Stooooor. El MFG vol una samarreta del MESSI (evidentment) pel seu aniversari. I em van clavar el gust i les ganes!!! El millor de tot: veure els guiris la que lien allà dins, fotografiant-ho tot.

4.Diumenge teníem festa d'aniversari de dues nenes de la classe del MFG. Hi vam anar tota la família en bicicleta (el MFP a la cadireta) perquè es feia al pati de casa d'una de les nenes i viu en una zona on costa molt aparcar, a part el dia es prestava a sortir a pedalar... Quan vem acabar la festa, en el precís instant que sortíem per la porta, vem enxampar a dos paios que havien tallat ja els cables dels candaus i s'estaven emportant les nostres bicis. És que encara no m'ho puc creure. 10 segons més i se les haguéssin emportat!!!! I el més fort és que són tres bicis d'allò més normaletes!!!! que per una canondale de 6.000€ val la pena jugar-se-la però per tres bicis com les nostres està claríssim que no. Colla de pòtols..

5.D'aquí a un mes farà 15 anys que estic amb la meva parella. Estic al·lucinada. Perquè són 15 anys que han passat volant... I mirat en perspectiva, hem tingut moments més bons i més fluixos com tothom, però no m'arrepenteixo gens d'haver-lo triat a ell com a company de viatge. I això és bo!!

6.Ah! i volia dir-vos que em trobo recuperada de l'anèmia i que ahir vaig tornar a sortir a córrer. Fatal.... vaig aguantar ben just 24 minutets... però per aquí es comença! Necessito fer-ho perquè en els últims dies he tingut rèpliques de taquicàrdies i mini-atacs d'angoixa i això no és bo... he de descarregar tota la merda que carrego durant el dia!!!

7. I últim: us recomano la Lilly Allen. M'està acompanyant aquests dies de catarsi personal, i m'està sentant força bé. M'agrada. Molt. No la conec de res però em vaig baixar l'àlbum d'i-tunes i està genial..

Varis

2009-03-10T00:19:00.002+01:00

Avui he tingut un dia dels durs, he començat el matí prou bé però s'ha anat torçant el dia fins arribar a enfonsar-me en la misèria. Només tenia ganes de fugir d'allà i no tornar en una setmana com a mínim. He començat a notar com les cervicals s'anaven garrativant i com apareixia aquella migranya que sembla que t'agafi el cervell i te'l vagi esclafant.

Per compensar-ho he sortit d'allà corrents per anar a buscar els nens. I com ja sabeu alguns de vosaltres, això d'anar pel carrer amb dues criatures és una feina d'allò més esgotadora. I encara més si tens el més petit en fase "treiem el bolquer", perquè a part dels embalums típics que portes sempre penjant del cotxet (la meva bossa de la feina, la motxilla del fill gran, la bosseta del petitó, la compra del dia -que sempre falta alguna cosa-, etc.) has d'afegir-hi una bosseta amb mudes de recanvi i una gibrelleta. OLE, OLE I OLE.. O sea, glamuroso que te kagas!!! ay porfa..

Dit això, són quarts d'una i se suposa que hauria d'estar treballant, que per això m'he emportat la maleta. Però no estic inspirada. He estat treballant unes dues horetes però ara el caparronet ja no em dóna per més. M'he acabat la Moritz i tot el bol de crispetes que m'havia preparat per aguantar desperta ja fa estona, i finalment he pensat que el millor que podia fer era connectar-me i treure el cap per aquí, que fa dies que no puc..

Volia comentar la lectura de L'ÚLTIM PATRIARCA, i sóc conscient de que no ho faig en les millors condicions, així que, enlloc de fer una ressenya com déu mana, que la podreu trobar a molts llocs fent una cerca al Google, el què escriuré aquí serà la meva humil (i resumida) opinió:

Al principi em va costar molt. Perquè em va descol·locar. Perquè a la contra et parla de la lluita entre dos mons i jo allà només hi llegia UN món. El d'un marroquí masclista, violent i cabró que em feia posar de mala llet.

Per sort, superat el meridià de la novel·la, comença a entreveure's algun altre tema, el del xoc amb el món d'aquí. Però la violència i el despreci del senyor patriarcabró per la resta de mortals segueix fent posar els pèls de punta a qualsevol.

En conjunt l'obra m'ha agradat força. Bé, no sé si podria dir que m'ha agradat. Crec que el més correcte seria dir que m'ha convençut.

Vaig comentar el llibre amb una blocaire i ella deia que no hi veia el premi per enlloc. I potser té raó, però el que no es pot negar és que toca temes que no es toquen gaire sovint (bé, aquí em remeto al meu poc bagatge literari, potser l'estic cagant afirmant això, no ho sé). I si aquests temes els toca algú d'aquí queda com que som racistes o que ens els mirem malament perquè no els sabem entendre des del nostre benestant món.. però si ho escriu una persona amb arrels a aquell altre món, i a més ens ho escriu en català, i a més fa referències a La Colometa de Mercè Rodoreda... doncs ho sento Martachka, però el llibre fa pudor de premi.

Potser no és comparable, però als catalans ens cau la baba quan veiem un jugador del Barça de fora d'aquí cridant un Visca el Barça i Visca Catalunya des del balcó de la Generalitat, i aquí passa una mica el mateix. Ens expliquen la història d'una noia que ve a viure a Catalunya i estudiant aquí supera el model del seu pare i família (que això sona a integració i ens agrada), i a més ens ho expliquen en català i ens fan referència a un dels nostres clàssics!!! doncs ens cau la baba...

Bé, reprenent el què deia: que m'ha convençut.

La història és potent. En alguns moments fins i tot massa, pel meu gust. Perquè no tenia uns dies especialment receptius a aquest tipus de temàtiques, però tot i així el llibre crec que sobresurt amb força del què pots trobar per aquests móns de déu...

Apa, ho deixo aquí, que m'estic adormint. Demà ja em rellegiré el què he escrit amb més calma. Que tot podria ser que tot plegat sigui intel·ligible...

bona nit...

Ensaïmada, Cafè i Punyalada

2009-02-25T14:33:00.003+01:00

Avui és el meu últim dia de baixa laboral, d'aquí a poca estona aniré a treure'm els punts i demà em reincorporaré a la part més dura de la meva vida.. He volgut aprofitar aquest matí per fer una de les coses que no puc fer habitualment (perquè entro d'hora a treballar): acompanyar els nens a l'escola.

Després de deixar-los he passat per davant d'un forn de pa i he comprat dues ensaïmades, una per mi i l'altra per ma germana, que aquests dies m'ha fet companyia. L'he trucat i hem quedat que esmorzaríem juntes a casa seva, ella hi posaria els cafès.

Quan he arribat a casa seva hi he trobat la senyora de la neteja, jo no ho sabia però es veu que el dimecres toca.. M'he presentat a la senyora Carmen i després de 5 minuts de sentir-la a parlar he començat a entendre el què deia. És un defecte que tinc, quan algú em parla ràpid en aquell castellà amb accent pseudo-andalús tancat, és que no rasco bola!!!

Quan ens hem assegut amb ma germana a devorar les ensaïmades, per desgràcia meva, ja havia superat la fase d'adaptació al idioma, i he pogut disfrutar de la següent conversa:

Sra.Carmen: Mira que pa sé hemmána, no sus parecéi en ná, no?
La Meva Sister: Pues casi nadie opina lo mismo que usted Carmen, que hay gente que incluso dice que nos confunde de tan iguales..
Sra.Carmen: Ah sí??
Grigri: Sí sí, de verdad. Mire, le agradezco que nos diga eso porque nosotras pensamos que no nos parecemos tanto como dicen.
Sra.Carmen: (a mi) No no, no sus parecéi, no. Poque tu hemmána éj mú guapa.
Grigri: (moltes gràcies Sra.Carmen, això seu és alta i fina diplomàcia) Sí sí, ella éj mú guapa
Sra.Carmen: Bueno, que no quiero dissí que tú séa fea (moltes gràcies altra vegada Sra.Carmen, no ho intenti arreglar, tallem-ho aquí), que tú también ére guapa, pero tu hemmána éj mú guapa (gràcies per remarcar el MÚ Sra.Carmen, no són ni les 10h del matí i ja m'han dit lletja..)

Puntualització:
Abans de res vull deixar clar que la meva germana és guapa. Ja se sap que amb el segon fill els pares ténen més experiència i sovint aconsegueixen que el segon surti més ben acabadet.

Reflexió 1:
La meva germana paga massa bé a la Sra.Carmen i aquesta es veu obligada a piropejar-la com a complement de la seva feina.

Reflexió 2:
La meva germana paga massa poc a la Sra.Carmen i aquesta ha optat per una estratègia de camelar-se-la, a veure si cau alguna cosa més.

Reflexió 3:
Definitivament, això de "La plus belle du quartier", era un farol com un campanar!! què us pensaveu?

Guaiteu que bonic!

2009-02-21T11:09:00.002+01:00

És el meu balcó

Les últimes adquisicions han estat dues camèlies, una "cheflera" i un llimoner nan, amb 5 llimones incloses!!!

Martachka: al fons de tot encara hi ha la que em vas regalar fa uns quants anyets... està enorme i ha fet unes floretes blanques d'allò més boniques!!

No hi ha res com tenir temps ociós i una germana que t'acompanya a tot arreu disposada a posar-hi les dues mans que no tinc!!

merci germaneta..

POST-OPERATORI

2009-02-20T09:02:00.007+01:00

Per respondre als vostres desitjos, us diré que l'operació va anar bé i que avui començo a trobar-me força bé. Fins ara m'ha fet mal tot el braç, com si m'haguessin estomacat...

El resultat és aquest:

He de tenir el canell immobilitzat durant tres setmanes, però avui a mig matí aniré a veure el traumatòleg perquè em tregui aquest parapeto!! quan em va venir a donar l'alta li devia fer llastimeta i em va dir que no m'esperés a dilluns, que podia anar-hi divendres... i li agraeixo!!
Perquè a l'hivern és difícil compaginar aquest braç de Mazinger-Z amb el meu fons d'armari. Que només m'entren dos jerseis!!! HO HAVEU VIST!!!
A veure si puc passar els dies que em queden amb la canellera, o almenys amb un embenat més light...

I amb tot això he aprofitat el temps per acabar "La lladre de llibres", novel·la que recomano a tothom qui li agradi disfrutar d'una bona història ben explicada.
I també he agafat "L'últim patriarca" que em vaig regalar per Sant Jordi. Estic a mig llibre i la veritat espero que la trama faci un gir que m'ajudi a trobar-li el gust, perquè fins ara l'únic que he aconseguit és enrabiar-me com una mona amb el pare-cabró de la protagonista. Que el retrat que fa de "l'ordre musulmà de les coses" (i concretament de la família) fa posar els pèls de punta. Potser el fet que un llibre aconsegueixi remoure'm d'aquesta manera ja es podria considerar un mèrit en sí, no ho sé.. ja us ho explicaré quan acabi!!

Ara deixo l'ordinador que, com comprendreu, escriure és un calvari!!
Repeteixo: LA LLADRE DE LLIBRES!!!!! llegiu-lo!!!

dilluns 16/02/2009

2009-02-17T21:02:00.005+01:00

Coses que vaig fer ahir:

1.esmorzar un entrepà de truita, un donut de xocolata i un tallat.
2.anar al carrefour de La Maquinista per comprar entrades del festival sonisphere de barcelona.
3.desesperar-me durant més d'una hora veient que la noia del carrefour no podia imprimir les entrades i havia d'anul·lar la compra.
4.anar fent ral·lis al carrefour de Badalona-Montigalà a recollir les entrades que ens havia reservat la col·leguis de La Maquinista... (entre vosaltres i jo: fins que no les vaig tenir a la mà no m'ho acabava de creure!)
5.entrar a xafardejar dins del carrefour (ja que hi érem...) i fer gasto amb un llibre tot divertit de Pirates perquè aviat celebrarem l'aniversari del MFG.
6.ingressar a l'hospital Mutua de Terrassa perquè em practiquessin la desitjada artroscòpia de canell. Vaig ingressar a les 16h i no em van baixar a quiròfan fins les 20h!! i sense menjar des de les 9h...

.. i entre els punts 5 i 6, a casa vaig descobrir aquest vídeo, el trobo molt divertit!!!
a youtube podeu trobar els videos de diverses celebrities, us recomano la de MANU CHAO. N'he vist molt poquets, però aprofitaré el descans obligat del post-operatori per divertir-me una estona amb l'humor delirant d'aquesta gent...

we are the world

2009-02-05T22:50:00.004+01:00

Nois i noies, avui he sentit això quan sortia de la feina, de camí cap a casa... crec que feia molts molts molts molts molts molts però que molts anys que no la sentia. Tants que m'he emocionat tota sola pensant en que jo era molt jove quan tot això passava... o el que és el mateix: que ja tinc una edat!!!

Si veient això us trobeu que us apareix un somriure tonto als llavis és que, com a mínim, sou de la meva quinta..

No cal dir que us recomano "encaresssidamente" que aguanteu fins als últims minuts que surt el més Gran de tots: Ray Charles
seguit d'aprop d'aquell altre "fenòmen" que es diu Stevie Wonder...
pujeu el volum... pell de gallina...

ja falta menys

2009-01-16T07:50:00.002+01:00

Divendres de la setmana vinent ja sabré, espero, la data de la operació que fa mesos que espero. No és res greu però emprenyador. Fa prop de dos anys vaig descobrir que al canell esquerra hi tenia un ganglió, era petitó i no causava molèsties així que quan vaig preguntar a la doctora de capçalera per l'afer ganglió em va dir que si no em feia mal que no m'havia de preocupar per res. Ara bé, a partir del moment que es fes més gros i em fes mal, el millor era demanar hora al traumatòleg.
I això va passar cap a principis de maig de l'any passat...

Ho he provat tot: sessions de massatge, sessions de ultrasons, sessions de micro-ones, l'han buidat amb una xeringa,... i el cabronàs (amb perdó) segueix aquí donant pel sac.

A aquestes alçades no puc fer vida normal, porto permanentment una canellera amb una fèrula per evitar doblegar l'articulació (que és el que em fa més mal), tinc dolor quan escric hores a l'ordinador, i quan agafo els nanos en braços... Per no parlar d'escalar, que des del maig que no escalo!!!

Espero amb ànsia que m'obrin i em treguin aquest ganglió de la punyeta, us ho puc assegurar...

PARETS DEL MÓN, ESPEREU-ME!!!!

Inventari

2009-01-08T13:30:00.002+01:00

Després de tanta festa, entre turrons i polvorons, cauen joguines i més joguines al menjador de casa nostra. Aquest any els escollits han estat:
-1 DVD del KUNG FU PANDA
-2 DVD's del BUMBA
-1 Illa de GORMITI
-3 packs de 4 figures de Gormiti
-1 Cuineta tamany "gran estorbo"
-1 Parking de 3 plantes amb Heliport i vistes a Manhattan incloses
-3 contes per cada nen --> en total 6 contes
-1 joc tipus puzzle per crear animalons de tota mena
-1 got del POCOYO per cada nen --> en total 2 gots (per sort, aquests han anat a parar a la cuina, i no gasten espai de menjador).
-1 ninotet del wall-e que balla.
-1 illa de dinosaures del Playmobil.
-1 helicòpter de policia de Playmobil.
-1 joc de 30 peces de construcció (per sort nostra, fetes de foam, que no fa soroll...jejejejeje).

no està malament si comptem que això queda a repartir entre 2 nens i que aquí hi han posat regals el tió, el Pare Noel i els Reis...

glups...!!

Qüestió de fer-se gran

2009-01-05T13:31:00.002+01:00

Aquest matí el Meu Fill Gran s'ha vestit tot sol. Això no és novetat perquè ho fa sovint. El què ha passat avui és que no ha encertat posar-se els calcotets del dret. Jo evidentment no ho he vist perquè quan he acabat de vestir el Meu Fill Petit ell ja estava calçant-se les "bambes de fletxes que corren molt".
Les meves sospites han arribat quan, a 4 cantonades de casa, em diu:

MFG: "Mare, aquests calçotets de pirates em van petits".
Jo: "A sí? Vols dir?"
MFG: "Sí mare, em van petits del cul. És que jo ja tinc el cul d'home gran"

la sort (2a part)

2008-12-30T21:44:00.003+01:00

Estimada audiència: per si algú tenia dubtes us confirmo i reconfirmo que aquest any tampoc m'ha tocat la loteria. Per tant, es manté la màxima del meu avi Rosendo de que "Sort és a Lleida", tot i que aquest any els de l'administració de La Bruixa d'Or no hagin venut cap dels premis..

Seguim currant, o el què és el mateix: seguim pringant...
A la meva empresa hi ha un home que està apunt de jubilar-se que sempre li sento dir la mateixa frase: "que és dura la vida del xupa-tintes!!!" i tots sabem que té raó.
Als qui ens ha tocat viure al cantó pobre de la vida és el que ens toca.

Bé, sempre ens queda la possibilitat de desconnectar-nos del món via blogosfera...

Aprofito per dir-vos que aquests dies de Nadal he acabat un llibre del Paul Auster "Tombuctú" que m'ha fet passar una molt bona estona, i que ara he començat "La lladre de llibres". Em resistia a llegir-lo perquè em temia un drama de gran magnitud en la línia de qualsevol història que tingui a veure amb l'Alemanya nazi, però una ressenya que va escriure la nimue, una blocaire que en sap força d'això dels llibres, em va fer decidir. De moment he devorat més de 100 pàgines en un obrir i tancar d'ulls. Està ben escrit i el ritme és bo. Suposo que el què en realitat enganxa és la vena morbosa que tots portem a dins, que fa que a mesura que vas llegint es vagi fent més i més present la idea del "ara ve quan maten a algú"..
no ho sé, ja us ho explicaré quan acabi.

Només afegir un BON ANY 2009 a tots i totes.

la sort

2008-12-10T00:33:00.008+01:00

Un dels molts factors d'esquizofrènia col·lectiva de les festes nadalenques és la arxi-coneguda LOTERIA DE NAVIDAD.

Una servidora, que deu ser molt afortunada en amors perquè en qüestions de sorteigs i loteries pràcticament mai li toca res, no és gaire amant de comprar participacions i dècims. Però sempre arriba aquell moment fatídic en què algú del departament et diu: "perquè no juguem tots a un mateix dècim?". I ja em teniu llençant els euros directes cap a les arques de l'Estat...

El meu avi sempre deia:
"Sort és un poble de Lleida"

I jo intento recordar-ho sovint.

Però també tinc moments de feblesa en què em faig il·lusions de viure una vida una mica millor (definint "mica" com a la no necessitat de fer tants números a final de mes) i penso: i si un dia em canvia la sort?

I vosaltres?
Creieu en la sort?

El dilema dels Nadals

2008-12-03T07:57:00.002+01:00

Arriben festes i tothom vol apuntar-se a la foto de fer regals als nens de casa. A nosaltres ens toca perquè som els pares, però els avis reclamen la seva parcel·la, i les tietes també.. I resulta que sempre acabem amb la casa plena de joguines i nosaltres pensant "i tot això on dallonses o fotrem?"
M'estresso només de pensar-hi..
Comença la batalla amb la parentela..
(Fins ara encara no s'ha donat el cas de que la guanyi)
Hauré de pensar una bona estratègia..
No sé si un discurs basat en el problema de la pujada indiscriminada de preus, l'alça de les xifres d'atur del país, la crisi de les subprime, el fracàs de l'ONU a Afganistan, i la falta d'acord entre els països membres de l'UE per trobar una solució conjunta a la crisi econòmica, m'hi podrien ajudar... Aquí és evident que hi ha un filó, no???

Reflexió

2008-11-21T08:40:00.004+01:00

El Meu Fill Petit s'ha afeccionat a la pel·lícula Happy Feet. Fins al punt que cada tarda quan arribem a casa el primer que fa després de treure-li la jaqueta i despertar el gat, és anar al DVD, agafar la capsa de la peli i portar-me-la perquè li posi dient-me "mmmm! mmmm!!", que com tothom sap, vol dir: "mare, posa'm aquest DVD que tinc moltes ganes de veure'l".

Perquè us explico això? Doncs perquè a partir del visionat 500 de la peli, ja et saps la meitat dels diàlegs de memòria. I n'hi ha un que em té especialment intrigada. Fa dies que hi dóno voltes i el vull compartir amb tots vosaltres:

Mestra: "A veure nois, avui us ensenyaré la lliçó més important de tota l'Educació Pingüina Bàsica, algú sap dir-me quina és?? Per exemple tu, Simon."
Simon: "aaammmm pescar?"
Mestra: "No, Simon. Qui més? A veure, tu Mumble?"
Mumble: "hummmm.... no menjar neu groga?"

Ho deixo aquí, perquè reflexioneu durant el cap de setmana.

Excursió - gimnàs

2008-11-17T07:42:00.003+01:00

Ahir vaig tenir la brillant idea d'anar a les Coves del Salnitre amb la meva germana i els dos petits. El meu marit estava escalant per la zona de Collbató i vaig pensar que era una bona manera d'invertir l'estona d'espera.

Realment la idea era bona, si no fos es clar pel fet d'haver de carregar el petit (11 kilos + motxilla) a l'esquena... M'ho vaig passar molt bé però avui em fa mal tot. Tinc l'esquena masegada i fins i tot agulletes a les cames!!

Al moment d'entrar vam coincidir amb el grup anterior que sortia, i per variar em va tocar aguantar els comentaris de 3 foques en plena crisi de bufera. El cas típic de la dona entrada en carns i en anys, que no fa res d'esport i que després de pujar una tanda d'escales, entre esbufecs i fogots, li sembla que s'està morint. I com que ella se sent morir doncs prefereix salvar a la resta d'espècie d'una sort similar. I més si es tracta d'una mare d'aspecte fràgil amb un nen carregat a l'esquena. Les hauríeu d'haver vist!! Em miraven amb cara desafiant, desaprovant clarament la meva decisió. Qualsevol s'hagués pensat que anava a sacrificar el meu fill!!! Deien que amb el nen és impossible baixar, que si no passaràs per no sé on, que si ja sé on em fico.. Amb aquell to d'advertència-bronca d'una perfecta membre de Iaies Sense Fronteres.

Passada aquesta fase de comptar fins a 5.000 per no començar a repartir hòsties vem entrar pròpiament a la cova. I la veritat és que és bonica i que el Meu Fill Gran s'ho va passar pipa. El petitó no entenia res però a ell mentres el gronxin tampoc protesta massa..!! Encara que avui em faci mal tot, va valer la pena.

Que dur que és ser mare-aventurera!!!

El gerro d'aigua freda (2a part)

2008-11-08T08:51:00.002+01:00

Fa uns dies vaig deixar pendent una notícia amarga que guardo al pap. Em martelleja constantment, no hi trobo el sentit per enlloc...
Fa any i mig aproximadament vaig escriure sobre una mare amb la que coincidia a l'escola bressol del Meu Fill Gran. La B, la dels rínxols daurats aquí teniu l'article per si voleu situar-vos abans de continuar..

La bona notícia es que després d'un any molt dur de tractament que no li va fer perdre mai el somriure, la B va superar el càncer de mama.

El dia 29 de setembre a les 6 de la tarda sortia de l'oficina i a mig passadís em vaig trobar la J, una companya d'un altre departament on jo havia treballat i bona amiga de la B (havien estudiat juntes tot EGB, BUP i COU). I em va dir: "ostres, ho saps lo de la B? el càncer li ha fet metàstasi al cap, i demà al matí l'operen. Es preveu una operació complicada".

Em va caure el món als peus.

I les notícies cada vegada són pitjors.

Primer ens van dir que la operació havia anat bé i que li havien tret una part del cervell però que no li havien pogut treure tot el tumor perquè temien que es quedés tetraplègica. Que li mirarien de treure amb radioteràpia.

Ahir la mateixa J em va explicar que la B l'havia trucat per parlar amb ella, la versió real dels fets és la següent:
van obrir-la i van veure que no hi havia gaire cosa a fer.
van treure només un trosset del tumor perquè si s'hagués quedat tetraplègica el final hagués estat molt pitjor per tothom del seu voltant.
li fan una sessió mastodòntica de radioteràpia cada dia i està prenent-se anti-depressius.

HÒSTIA PUTA, LA B S'ESTÀ MORINT JODER!!!
I NO HI PODEM FER RES.

I jo no puc parar de plorar quan penso en ella i en els seus dos fills de 3 i 5 anys. I en com pot ser que la vida sigui tant injusta. La ràbia em supera.

i vinga a plorar...

2008-11-04T12:24:00.003+01:00

Diumenge a la tarda vaig anar al Teatre a veure una adaptació del musical "Oliver Twist". Això no tindria res d'especial si no fos que era el mateix muntatge en el que vaig participar fa ni més ni menys que 20 anys. El mateix Teatre, el mateix director, el mateix text, les mateixes cançons..

Hi participàvem més de 100 nens (a part els adults), la música era en directe.. la vem fer ben grossa!! Fins i tot vem haver de fer una representació especial perquè el departament cultura de la Generalitat va venir a filmar-nos!!

Dos anys d'assaigs i molts caps de setmana de funció. I el millor de tot: amistats per tota la vida i un munt de bons records.

I tot va sortir aquest diumenge a la tarda, que vaig anar a veure-la acompanyada del Meu Fill Gran.. Quan van tancar els llums de la sala ja sentia una emoció especial, i quan vaig veure els nens i nenes que la fan ara, vestits com nosaltres, i col·locats a l'escenari com estàvem nosaltres... se'm va posar la pell de gallina.. Pensava: mira, aquesta era jo, i al meu costat esquerra l'Elídia, i a la dreta la Carmina i la Natàlia. I a la taula la meva germana asseguda davant de tot i a darrera la Raquel, l'Anna, la Montse... El Martí, el Xavi, el Jaume, el Màxim.. que fort!!! Ni jo em podia creure que de cop i volta em vinguessin tants records i amb tant detall..
Sense parlar de quan va sortir el nou Fagin.. el Pere era el Fagin de la nostra funció. Era un Fagin excel·lent. Un paper fet a la mida per ell. Disfrutaves veient-lo. Al Pere se'l va emportar un càncer de pulmó pocs anys després d'aquell Oliver, i va ser un cop molt dur per tots. Perquè a part de ser el Fagin va ser el director de cant. La persona que ens va matxacar durant dos anys cada dissabte a la tarda perquè aprenguéssim totes les cançons..

No sé com explicar-ho. La veritat és que em vaig emocionar moltíssim i em vaig fer un fart de plorar. De tants bon records mig oblidats que de cop i volta em venien al cap amb tanta claredat.. érem tant petits tots plegats..

El teatre és això, màgia pura..

habemus palabro!

2008-10-23T21:20:00.001+02:00

ja tenim un altre nom nou, acabat d'estrenar, al diccionari particular del Meu Fill Gran:

ELS PLASTELECOS..

tinc notícies

2008-10-18T10:37:00.007+02:00

...algunes de bones i algunes de doletes...

I no sé per on començar!!

Com a bona notícia per exemple podria dir-vos que he reprès la bona (i poc-saludable) costum de quedar amb la meva sister per sopar cada 4-6 setmanes per atipar-nos de colesterol en forma de "huevos estrellaos" i patates braves. El millor de tot no és saber que t'estàs posant com el quico (que té el seu què), sinó poder posar-nos el dia del què ens passa. M'encanten aquestes trobades...

Una altra bona notícia és que els meus millors amics van ser pares a l'estiu i que dissabte passat vem anar a celebrar el seu bateig. Jo no sóc massa de missa, per no dir gens. Però val la pena compartir amb ells aquest moment, sobretot quan veus amb quina felicitat ho viuen, encara que jo no pugui entendre'ls..

Una altra primícia mundial és que la setmana passada vaig anar a sopar I-AL-CI-NE amb el meu marit. Perquè us situeu una mica us diré que la darrera vegada que va succeïr un aconteixement d'aquestes dimensions era quan encara érem joves i no teníem fills (només un panxot considerable en el meu cas). Concretament no anàvem al cinema des de l'estrena de "El retorno del Rey". Amb això ja us ho dic tot no???
Doncs mireu, divendres passat vem trencar aquests anys de sequera de "cinema+xuxes en parella" i vem anar a veure la peli dels Coen. Com no podia ser d'altra manera. M'ho vaig passar realment bé!!!

Sabeu què, que passo d'escriure coses tristes. I més després de tant bon rollo. Que no s'espanti ningú que a casa tots estem bé i no ens passa res. Quan estigui inspirada ja us explicaré el cas.

fins aviat!

Cursa de la Mercè

2008-09-19T08:02:00.003+02:00

Aquest diumenge m'estreno amb aquesta bonica cursa. 10kms de recorregut acompanyada de 8.999 participants més (casiná!).
Em sap greu pels que viviu a Barcelona, us ocuparem els carrers durant una horeta. Si em veieu m'animeu valennn??

pfff, tinc son, m'està costant molt escriure...

fins aviat!

Més...

2008-09-07T22:23:00.004+02:00

Un altre bocinet de lectura que voldria compartir amb vosaltres.

¿Sabes? cuando uno se va haciendo viejo se da cuenta de que todo es diferente de lo que pensaba: hay que ser mañoso en todo, hay que aprenderlo todo, incluso a amar. Sí, no sacudas la cabeza, no sonrías. Somos humanos y todo lo que nos ocurre en la vida pasa por el filtro de la razón. Y a traavés de la razón se hacen soportables o insoportables nuestros sentimientos y nuestras pasiones. No basta con amar.

LA MUJER JUSTA

Sándor Marai

I, perquè no, demanar-vos la vostra opinió... hi esteu d'acord? O sou dels que penseu que l'amor existeix o no existeix, sense necessitat de passar-ho tot pel sedàs de la raó...?

les darreres lectures...

2008-08-28T17:42:00.010+02:00

Vull compartir amb vosaltres dos fragments de lectures que he conclòs darrerament. Tinc el costum de marcar aquelles frases o paràgrafs que per alguna raó o altra aconsegueixen tocar-me la fibra sensible. Això no vol dir que em facin plorar, ni molt menys. Són passatges que, quan els llegeixo, sembla que els hagin escrit per mi. Com si parlessin de mi. Són pensaments que tinc a dins i que quan els llegeixo dic "ostres, jo això ho sento realment així", amb l'avantatge de que si ho escriu algú que es dedica a l'ofici literari, sempre ho fa més bé del que tu ho hauries fet mai...

Vivía mejor de lo que habían vivido nunca sus padres, mejor que sus hermanos, pero en la misma mitad del universo, en el terreno de los placeres mínimos y trabajosos, en el lado más feo de la realidad.

LOS AIRES DIFÍCILES

Almudena Grandes

Quan s'inicia una escalada difícil, en especial si és en solitari, sents constantment la crida de l'abisme. Ignorar-la requereix un extraordinari esforç conscient; no has de baixar la guàrdia en cap moment. El cant de sirena del buit et crispa; converteix els teus moviments en maldestres, vacil·lants i espasmòdics. Malgrat això, a mesura que l'ascens continua, t'acostumes al risc i arribes a creure en la fiabilitat de les teves extremitats i el teu cap. Aprens a confiar en el control que et sembla que tens de tu mateix.

Al cap d'una estona estàs tan abstret en el que fas que ja no notes que tens els artells en carn viva, les rampes a les cuixes, la tensió de la concentració ininterrompuda. Una sensació que s'assembla a un estat de trànsit governa els teus esforços i l'escalada esdevé una mena d'acte de clarividència. Les hores transcorren com si fossin minuts. La confusa càrrega que comporta la vida quotidiana -els descuits, els oblits, les factures sense pagar, les oportunitats perdudes, la pols sota el sofà, la inexorable dependència dels gens- s'oblida temporalment, la ment l'esborra i la substitueix per la claredat diàfana de la meta i la serenitat de la tasca que hom fa.

De fet, en aquest moment t'envaeix una sensació semblant a la felicitat, però en realitat no pots confiar en aquest sentiment per a seguir endavant. En l'escalada en solitari, el que manté la cohesió de l'empresa és la confiança absoluta en un mateix, però això no representa cap garantia pel que fa a una major adherència al terreny.

CAP A TERRES SALVATGES

Jon Krakauer